El Concert per a piano núm. 4, op. 78, subtitulat Fantaisie, és una obra per a piano i orquestra d'Alexander Tcherepnin, composta a París el 1947, poc abans que el compositor emigrés als Estats Units. L'obra, que també és coneguda simplement com a Fantasia per a piano i orquestra, consta de tres moviments programàtics inspirats en llegendes i paisatges xinesos i dura aproximadament vint-i-nou minuts.

El concert constitueix una de les obres culminants del període «eurasiàtic» de Tcherepnin, en què el compositor va combinar procediments de la tradició russa i europea amb elements procedents de la música xinesa i de l'Àsia oriental. A diferència de les seves primeres obres directament inspirades en melodies xineses, el Concert núm. 4 integra aquestes influències dins d'un llenguatge personal que incorpora també l'impressionisme, el romanticisme, la seva escala de nou sons i tècniques contrapuntístiques pròpies.

Composició Tcherepnin va compondre el Concert per a piano núm. 4 a París el 1947, al final d'una etapa de gairebé dues dècades durant la qual havia desenvolupat una concepció musical que ell mateix relacionava amb una síntesi entre Orient i Occident. Aquesta orientació havia adquirit una importància especial després dels seus viatges per la Xina i el Japó entre 1934 i 1937, durant els quals va estudiar música tradicional, va oferir concerts i classes i va contribuir decisivament a la formació d'una nova generació de compositors xinesos.

La influència xinesa ja havia aparegut explícitament en obres com els Cinc estudis de concert xinesos, op. 52, però en el Concert núm. 4 és integrada dins d'una concepció molt més àmplia. Qin Ouyang considera que l'obra representa la culminació del període eurasiàtic de Tcherepnin perquè hi conflueixen elements de la música xinesa, la tradició pianística romàntica, el colorisme de Claude Debussy i Maurice Ravel i les tècniques harmòniques i contrapuntístiques desenvolupades pel mateix compositor.

En aquesta obra Tcherepnin recupera també la seva característica escala de nou sons, que havia utilitzat intensament durant els anys vint i que després havia abandonat temporalment. Aquesta escala, combinada amb materials pentatònics i amb una escriptura harmònica fortament cromàtica, permet al compositor evitar tant una simple imitació de la música xinesa com una submissió completa a la tonalitat tradicional europea.

Estrena Malgrat haver estat acabat el 1947, el concert va haver d'esperar més d'una dècada abans de ser estrenat. La primera interpretació va tenir lloc el 16 de desembre de 1958 a Oakland, Califòrnia, amb la pianista Lily Bohnke-Rosenthal com a solista i una orquestra dirigida per Piero Bellugi.

Aquest retard és comparable al de la Simfonia núm. 2 de Tcherepnin, iniciada aproximadament en el mateix període i estrenada també molts anys després de la composició. La progressiva recuperació de la música de Tcherepnin durant les darreres dècades del segle XX va permetre que el Quart concert fos enregistrat i reavaluat com una de les obres més representatives de la seva relació amb les cultures de l'Àsia oriental.

Estructura El concert consta de tres moviments:

Eastern Chamber Dream. Moderato

Yan Kuei Fei's Love Sacrifice. Sostenuto

Road to Yunnan. Allegretto

Una interpretació completa dura aproximadament entre vint-i-nou i trenta minuts.

Eastern Chamber Dream. Moderato El primer moviment, Eastern Chamber Dream, és el més extens dels tres i està inspirat en una llegenda xinesa sobre un poble amenaçat per un tigre i salvat per l'heroi Wu Song. La música comença evocant una atmosfera rural tranquil·la mitjançant textures delicades i materials pentatònics, abans que figures més agitades representin l'arribada del perill i alterin progressivament el caràcter idíl·lic de l'inici.

El piano no actua només com a protagonista virtuosístic, sinó que s'integra constantment dins de l'orquestra i participa en la creació del color sonor. Ouyang ha destacat la influència de Debussy i Ravel en aquest tractament tímbric, especialment en els passatges en què les figures del piano es combinen amb els instruments de vent i la percussió per crear textures de gran transparència.

El moviment combina melodies pentatòniques amb l'escala de nou sons pròpia de Tcherepnin i una gran varietat de procediments rítmics. Aquesta superposició de llenguatges permet que els elements xinesos siguin assimilats dins una estructura occidental de gran escala, en lloc de funcionar com a simples citacions exòtiques.

Yan Kuei Fei's Love Sacrifice. Sostenuto El segon moviment està inspirat en la figura de Yang Guifei, una de les consorts més famoses de l'emperador Xuanzong de la dinastia Tang. La seva mort durant la rebel·lió d'An Lushan es va convertir en un dels grans temes tràgics de la literatura i la cultura xineses. Tcherepnin presenta aquest episodi com un moviment lent de caràcter elegíac, dominat per melodies àmplies i una atmosfera de gran delicadesa.

El piano desenvolupa línies ornamentades i sonoritats de caràcter contemplatiu, mentre l'orquestra proporciona un fons canviant de colors i harmonies. El tractament de la textura mostra novament una proximitat amb l'impressionisme francès, però el material melòdic es basa en escales i girs que evoquen la música tradicional xinesa.

A mesura que avança el moviment, la música adquireix més intensitat fins a una secció Animato, abans de retornar al caràcter elegíac inicial. El moviment funciona així com el centre expressiu del concert i contrasta clarament amb el caràcter narratiu del primer i amb l'energia rítmica del finale.

Road to Yunnan. Allegretto El tercer moviment, Road to Yunnan, és el més breu i adopta un caràcter de viatge o marxa lleugera. El títol fa referència a la província xinesa de Yunnan, una regió caracteritzada per una gran diversitat cultural i musical que Tcherepnin havia conegut indirectament durant els seus anys d'activitat a l'Àsia oriental.

La música utilitza ritmes de dansa, melodies de perfil pentatònic i una escriptura pianística molt àgil. El caràcter és considerablement més lluminós que el del segon moviment i tendeix cap a una energia gairebé festiva, amb el piano i l'orquestra intercanviant breus motius i figures rítmiques.

Aquest moviment concentra especialment la fusió entre idiomes orientals i occidentals característica del concert. Els elements pentatònics conviuen amb la tècnica pianística europea, les estructures harmòniques personals de Tcherepnin i una orquestració brillant que condueix l'obra cap a una conclusió afirmativa.

Estil musical El Concert per a piano núm. 4 és una de les manifestacions més completes del concepte eurasiàtic de Tcherepnin. Durant els anys 1928–1947, el compositor va intentar conciliar les seves arrels russes i europees amb les tradicions musicals que havia conegut durant els seus viatges per l'Àsia oriental. En aquesta obra, aquesta síntesi afecta no només les melodies, sinó també l'harmonia, el ritme, la textura i la concepció formal.

El pentatonisme és un dels recursos més evidents, però Tcherepnin evita utilitzar-lo simplement com a signe d'«exotisme». Les escales pentatòniques apareixen combinades amb la seva escala simètrica de nou sons, amb harmonies cromàtiques i amb estructures contrapuntístiques derivades del seu sistema d'«interpoint». Aquest procediment produeix un llenguatge híbrid en què no es pot separar fàcilment el material oriental de les tècniques occidentals.

La influència de Debussy i Ravel és especialment perceptible en el tractament del color instrumental i de la sonoritat del piano. Ouyang assenyala que aquest component impressionista distingeix el Quart concert d'algunes obres xineses anteriors de Tcherepnin, en les quals els materials folklòrics eren presentats d'una manera més directa. El resultat és una obra situada entre el concert romàntic, el poema simfònic i la fantasia programàtica.

Instrumentació L'obra està escrita per a piano solista i orquestra simfònica, amb instruments de vent de fusta, metalls, percussió, arpa i primers i segons violins, violes, violoncels i contrabaixos. L'orquestració concedeix una importància especial al color dels vents i la percussió, sovint combinats amb les figures del piano per crear les sonoritats associades al caràcter oriental i impressionista de l'obra.

Discografia selecta 1995 — Murray McLachlan, Chetham's Symphony Orchestra, Julian Clayton: Alexander Tcherepnin: Piano Concertos Nos. 1, 4 & 5, Olympia, OCD 440. 2003 — Noriko Ogawa, Singapore Symphony Orchestra, Lan Shui: Tcherepnin: Piano Concertos Nos. 2 and 4, BIS, BIS-CD-1247. 2008 — Noriko Ogawa, Singapore Symphony Orchestra, Lan Shui: enregistrament inclòs a Tcherepnin: The Symphonies and Piano Concertos, BIS, BIS-CD-1717/18.

Referències

Tcherepnin 04 Categoria:Composicions musicals del 1947 Categoria:Obres d'Alexander Tcherepnin