La resistència dels cosins d'Honori és un episodi de la guerra civil romana del 406-411, en què es va oposar resistència a l'usurpador Constantí (r. 407-411). Aquesta oposició va ser encapçalada per Dídim i Verinià, parents propers de l'emperador Honori (r. 395-423) i propietaris de grans finques a la Diòcesi d'Hispània.

Antecedents A principis del segle V, l'Imperi Romà d'Occident es va enfrontar a una combinació de guerres civils i conflictes interns i a invasions externes. Des de Britània i la Gàl·lia, l'usurpador Constantí havia pres el poder i havia intentat estendre la seva influència a Hispània. Les províncies hispàniques el van reconèixer com a emperador. Orosi, un contemporani, va afirmar que l'usurpador va enviar enviats a Hispània que inicialment van ser acceptats com a governants, però que més tard van trobar oposició.Orosi, Historiae adversus paganos, 7.40

El pare d'Honori, l'emperador Teodosi (r. 379–395) era originari de la província de Gallaecia (nord-oest d'Hispània). A la rodalia de Cauca (actual Coca, prop de Segòvia), la seva família tenia grans finques. Dídim i Verinià són coneguts per ser parents propers d'Honori i per tenir un paper destacat en la resistència contra Constantí. La seva actuació es coneix principalment per l'obra d'Orosi. A més dels cosins esmentats, també esmenta Lagodi i Teodosiolus com a parents, però aquest parentiu és encara més desconegut.

Resistència contra Constantí Segons Drinkwater, va ser l'atac de Sarus contra Constantí a Valence i el coneixement que Estilicó, comandant en cap de l'exèrcit romà, estava preparant una segona campanya, la raó directa de la revolta de Dídim i Verinià. La seva motivació és més difícil d'explicar.Zòsim i Orosi descriuen la resistència contra Constantí a Hispània de persones associades a la dinastia teodosiana, però no donen detalls dels seus motius. Falten proves clares que Dídim i Verinià estiguessin en contacte directe amb la cort imperial. Tot i això, la seva acció era lògica quan es situa en un context més ampli. Estilicó, que dominava la cort imperial, estava estretament vinculat a la família imperial a través del seu matrimoni amb Serena, una neboda de Teodosi I.

Força i creació de l'exèrcit dels cosins Tot i que Hispània s'havia posat formalment del costat de Constantí, la seva presència militar real era insuficient. Els comitatenses hispànics de la regió havien estat en gran part reduïts, redistribuïts o simplement havien desaparegut en el caos de la guerra civil. El que va romandre consistia principalment en guarnicions urbanes i tropes encarregades de fer complir la llei. Això va provocar un buit de poder en què les elits locals van prendre les regnes elles mateixes. Orosi esmenta que Dídim i Verinià van prendre el lideratge per rebutjar la rebel·lió i l'administració de Constantí. Van reunir forces lleials i van armar esclaus i pagesos alliberats dels seus dominis. El seu objectiu era frenar l'avanç de l'exèrcit de Constantí i contraatacar sempre que fos possible. Per a subministraments podien recórrer a les ciutats de la vall de l'Ebre. Kulikowski data les revoltes a finals del 407.

Confrontació als Pirineus miniatura|250x250px| Moneda de Constant II encunyada a Arles Constantí va nomenar el seu fill Constant II com a coemperador i el va enviar amb l'experimentat general Terenci al capdavant d'un exèrcit a Hispània.Zòsim 6.4.1-2 A la regió dels Pirineus, la principal via d'accés de la Gàl·lia a Hispània, aquest exèrcit va lluitar amb les forces de Dídim i Verinià. Aprofitant eficaçment el terreny muntanyós, van aconseguir frenar l'avanç de Constant i inicialment van tenir èxit.

Fi de la resistència A partir del 408, Constantí va enviar tropes addicionals a Hispània sota el lideratge del general Geronci per trencar la resistència dels cosins. Presumiblement, les batalles es van traslladar a principis del 408 al centre d'Hispània, tot i que això no està confirmat explícitament per les fonts. Segons Kulikowski, una batalla final va tenir lloc a mitjans del 408 a Lusitània. A camp obert, l'exèrcit improvisat de Dídim i Verinià va perdre el seu avantatge. La manca de cavalleria, organització i una estructura militar central va acabar provocant el col·lapse de les seves forces, i en batalla van ser derrotades.Sozomen, 9.12.1 La derrota va provocar la captura de Dídim i Verinià, mentre intentaven retirar-se al seu nucli.

Conseqüències i interpretació històrica Els dos aristòcrates van ser traslladats a la Gàl·lia, on van ser executats per ordre del règim de Constantí. La seva mort va marcar la fi de la resistència lleialista organitzada a Hispània. De la família Honori també se sap que Lagodi va aconseguir escapar cap a l'est i que Teodosiolul va ser capturat.

Els historiadors consideren aquest episodi com a il·lustratiu dels desenvolupaments més amplis de l'Imperi Romà d'Occident a principis del segle V, incloent-hi l'afebliment de les estructures militars centrals, el paper creixent de les elits locals en la defensa i el govern, i la fragmentació del control imperial a les províncies frontereres. Això demostra que l'autoritat romana sota Honori era molt feble, que fins i tot els familiars de l'emperador havien d'equipar els seus propis exèrcits localment.

Fonts Orosi, Historiae adversus paganos Zòsim, Història Nova Olimpiodor, Fragments Sozomen, Historia Ecclesiastica

Referències

Bibliografia Drinkwater, J.F: Els usurpadors Constantí III (407-411) i Joví (411-413), a Britannia, vol. 29 (1998), pàgines 269–298 Kulikowski, Michael. (1998), La fi de l'Espanya romana, Universitat de Toronto

Categoria:Hispània romana