miniatura|La dea Manasà, de quatre braços que sostenen un caragol de mar i un lotus, una altra mà realitza un mudra, i està asseguda sobre una flor de lotus, protegida pel seu germà la serp Shesha Manasà és una dea popular hinduista de les serps i el verí.

Etimologia manasā, en el sistema IAST (alfabet internacional per a la transliteració del sànscrit). मनसा, en escriptura devanagari del sànscrit. Pronunciació en sànscrit (llengua morta): /manasá/.Vegeu l'entrada Manasā, que es troba en la meitat de la primera columna de la pàg. 784 en el Sanskrit-English Dictionary del britànic Monier Monier-Williams (1819-1899). মনসা (manasā) en l'actual idioma bengalí, pronunciat /monósh/ o /monoshá/ en bengalí. Etimologia: prové de rages: ‘ment’.

Detalls Se l'adora a Bengala i en altres regions del nord-est de l'Índia, per a la prevenció i la cura de mossegades de serp, i també per a la fertilitat i la prosperitat. Manasà és germana de Vasuki, rei de les serps, i esposa del savi Yárat Karu.No és Yágat Karu ('faedor de l'univers', un nom del déu Brama) sinó Yárat Karu ('faedor de vellesa').W. J. Wilkins: Hindu mythology, vedic and puranic , pàgs. 395-396. Kessinger Publishing, 2004, 428 pàgs. ISBN 0-7661-8881-7.

Ella és també coneguda com a Visha Jara (destructora de verí), Yagad Gaurí, Nitià (eterna) i Padmâvatî.

El seu mite emfasitza la seua tristesa i mal humor, a causa del rebuig del seu pare Xiva i del seu espòs el savi Yarat Karu, i l'odi de la seua madrastra, Chandi (esposa de Xiva, identificada amb Parvati en aquest context).

En alguns passatges, son pare no és Xiva sinó el savi Kashyapa. Manasà és representada com a amable amb els seus devots, però dura amb les persones que es neguen a adorar-la.

Es considera que no és una dea important a causa de la seua ascendència mixta.

Devia ser una dea adivasi (tribal). Entrà al panteó com una dea menor, adorada per grups de castes més baixes. Més tard la van incloure com a dea important en el panteó hinduista, en què ara és considerada una dea hindú en lloc d'una dea tribal.June McDaniel: Making virtuous daughters and wives: an introduction to women's brata rituals in bengali folk religion (pàgs. 144-152). SUNY Press, 2002. ISBN 0-7914-5565-3.

Com a dea hindú, fou reconeguda com a filla del savi Kashyapa i de Kadru, la mare de tots els naga. En el segle XIV, Manasà s'identifica com a dea de la fertilitat i dels ritus matrimonials i s'assimila al panteó xivaista, en relació amb el déu Xiva. Els mites la glorifiquen com si hagués salvat a Xiva després que aquest begués el verí de l'oceà de llet (en el mite del batut de l'oceà), i la veneren com a "destructora del verí" (visha-jara). La seua popularitat va créixer fins al sud de l'Índia, i els seus seguidors van començar a rivalitzar amb el xivaisme. Com a conseqüència, apareixen relats sobre que Manasà havia nascut de Xiva. Finalment, el xivaisme adopta aquesta dea indígena dins de la tradició brahmànica del corrent principal de l'hinduisme.Karen Tate: Sacred places of goddess: 108 destinations (pàg. 194). CCC Publishing, 2005. ISBN 1-888729-11-2.

Iconografia miniatura|Manasà amb el seu fill Àstika en la falda, segle X, bronze de l'Imperi Pala en l'actual Bihar Manasà es representa com una dona coberta de serps, asseguda sobre una flor de lotus o dempeus sobre una serp. És protegida per un sostre de caputxes de set cobres. A vegades se la representa amb un xiquet a la falda, que se suposa que és el seu fill, Àstika. Dorothea Chaplin: Mythlogical bonds between East and West (pàg. 28). Read Books, 2007. ISBN 1-4067-3986-3, 9781406739862. Sovint és anomenada "la dea d'un sol ull", perquè la seua madrastra Chandi li va cremar un ull.

Llegendes Mahabharata El Mahabharata (segle III abans del present) narra la història del matrimoni de Manasà. El savi Yárat Karu (‘faedor de vellesa’) havia decidit abstenir-se del sexe i dedicar la seua vida a practicar l'austeritat. Una vegada es va trobar amb un grup d'homes penjant cap a baix de les branques d'un arbre. Aquests homes eren els seus avantpassats, que havien estat condemnats a la misèria perquè els seus fills els havien oblidat i no feien regularment els ritus funeraris sraddha. Li van demanar a Yárat Kāru que es casàs amb ell i tingueren un fill que els alliberàs d'aquesta vida miserable com bhuta (fantasmes) i pisacha (espectres) amb la realització regular de sraddha. Vasuki li va oferir a Yárat Karu la mà de la seua germana Manasà.

Així, un dels noms de Manasà és Yárat Karu Pria (l'estimada de Yárat Karu). Manasà va tenir un fill, Àstika, que es va passar la vida realitzant sraddha per a alliberar els seus avantpassats. Quan Àstika era jove, també va ajudar a salvar els naga de la destrucció, quan el rei Yanam Eyaia ―pel fet que el naga Taksaka (germà de Manasà) havia matat al rei Pariksit, pare de Yanameyaia― va decidir exterminar tots els naga mitjançant un iagña (sacrifici).

Purana Els Purana (desenes de llibres escrits al llarg del primer mil·lenni són les primeres escriptures que parlen sobre el seu naixement. S'hi diu que el seu pare era el savi Kashyapa, i no Xiva com es va descriure més tard en el Mangala-kavias. Una vegada, quan les serps i rèptils havien creat el caos en el món, el savi Kashyapa ―a partir de la seua ment (rages)― creà la dea Manasà. El déu creador Brama la va convertir en la dea que presideix les serps i els rèptils. Manasà va obtenir el control sobre la terra, gràcies al poder dels mantres que cantava.

Manasà propicià al déu Xiva, qui li va dir que complagués al déu Krixna. I aquest li va concedir els divins poders siddhi. Després la va adorar amb ritus, com a dea establerta.

Kasiapa va casar a Manasà amb el savi YáratKaru, que va accedir a casar-se amb ella a condició que si ella el desobeïa, ell l'abandonaria. Una vegada, quan ella el va despertar perquè veia que no s'havia alçat abans del començar el dia (com ha de fer tot hinduista) Yárat Karu es molestà amb ella perquè l'havia despertat massa tard per al culte, i la va abandonar. A petició dels grans déus hinduistes, Yárat Karu tornà amb Manasà, i van tenir un fill, Àstika.Mahesh Sharma: Tales from the Puranas (pàgs. 38-40). Diamond Pocket Books, 2005. ISBN 81-288-1040-5.

Mangalkavià miniatura|Imatge de Manasà en un poble dels Sundarbans (el delta del riu Ganges), a Bengala Occidental (l'Índia) Els mangal-kavià eren himnes devocionals a les deïtats locals ―com ara Manasà― composts a Bengala entre els segles XIII i XVIII. El mangala-kavia-manasà (de Biyai Gupta) i el manasà-viyaia (1495, de Bipradas Pipilai) rastregen els mites de la dea. D'acord amb el manasà-viyaia, Manasà va nàixer quan una estàtua d'una xiqueta que havia estat esculpida per la mare de la serp Naga Vasuki fou tocada pel semen del déu Xiva. Vasuki va acceptar a Manasà com la seua germana, i la posà a càrrec del verí que es va produir quan el rei Prithu va munyir la Terra convertida en vaca. Quan Xiva va veure a Manasà, es va sentir atret sexualment cap a ella, però ella li demostrà que ell era el seu pare. Xiva dugué a Manasà a la seua casa, i la seua esposa, Chandi, sospità que Manasà seria concubina de Xiva, per la qual cosa va començar a insultar-la i acabà cremant-la. Manasà va quedar cega d'un ull.

Una vegada, quan Xiva s'estava morint pel verí generat pel batut de l'oceà de llet, Manasà el va guarir.

En una altra ocasió, quan Chandi li va donar una puntada, Manasà la va fer desmaiar mirant-la amb el verí del seu únic ull. Llavors, cansat de les baralles entre Manasà i Chandi, Xiva abandonà Manasà sota un arbre. Però a partir de les seues llàgrimes de remordiment va crear una esclava per a ella, anomenada Netà.

Més tard, es casà amb el savi Yárat Karu Manasà, però Chandi va arruïnar la seua nit de noces. Chandi aconsellà a Manasà que tingués serps com a adorns a la cambra nupcial, i després va llançar una granota al llit, que va fer que les serps s'hi abraonassen. A conseqüència, l'horroritzat Yárat Karu es va escapar de la casa. Després d'uns dies hi va tornar i així van concebre a Àstika.

La maldat de Manasà Acompanyada pel seu amic Net, Manasà va descendir a la Terra per a cercar devots humans. Al principi, el poble es burlava d'ella, però Manasà els va atemorir fent ploure calamitats sobre els qui es negaven a adorar-la. Va convertir a tota classe de persones, inclòs el governant musulmà Hasan, però no va poder convertir a Chand Sadagar, un fervent devot de Xiva i Chandi. En l'intent de convertir-lo, Manasà va matar sis fills de Chand i el va arruïnar. També va matar a Lakhindar, el fill menor de Chand, en la seua nit de noces. L'esposa de Chand i la seua nora vídua van tractar de convéncer-lo que adoràs a Manasà. A la fi, ell va cedir i li va oferir una flor a un ídol de la dea, però utilitzant per a això la mà esquerra (i això es considera una ofensa) i sense mirar-la. Però fins i tot aquest gest va alegrar tant la injusta Manasà que va ressuscitar tots els fills de Chand, i li va fer recuperar la fama i fortuna. El Mangal-kavià diu que, després d'això, l'adoració a Manasà va ser molt popular per sempre.Ananda K. Coomaraswamy, i Sister Nivedita: Myths of the hindus and buddhists (pàgs. 324-330). Kessinger Publishing, 2003. ISBN 0-7661-4515-8.

Respecte d'aquesta llegenda, els gurus Ananda K. Coomaraswamy i la Germana Nivedita diuen:

Adoració Generalment, Manasà és adorada sense imatge. Tot i haver-hi imatges de Manasà, als pobles de Bengala és molt comú veure-la adorada com una branca d'un arbre, un atuell d'argila o un dibuix d'una serp sobre fang.W. J. Wilkins: Hindu mythology, vedic and puranic (pàg. 428). . Kessinger Publishing, 2004. ISBN 0-7661-8881-7. És objecte de culte per a la protecció de mossegades de serps i malalties infeccioses com la verola i la varicel·la.

El culte de Manasà està més estés a Bengala, on la veneren amb rituals en els temples. L'adoren en el chaturmasia ('els quatre mesos', l'època de pluges), quan les serps són més actives.

Manasà és adorada en la cerimònia de Nag Panchami (cinc dies de serps), una festa d'adoració de les serps en el mes hindú de sravan (entre juliol i agost). Les dones bengalís compleixen un vrata ('vot, promesa', 'dejuni') en aquest dia i ofereixen llet en caus de serps.

Vegeu també Xeixa Dea serp

Referències

Categoria:Déus de l'hinduisme Categoria:Deesses