L'illa de Bidadari (en indonesi, Pulau Bidadari) és una illa d'Indonèsia situada a l'oest de Labuan Bajo, al kabupaten de Manggarai Barat, a la província de Nusa Tenggara Oriental. Forma part del conjunt de petites illes situades davant de l'extrem occidental de Flores.

L'illa presenta platges de sorra blanca, aigües clares i esculls coral·lins propers a la costa, que permeten la pràctica del busseig amb tub i del submarinisme. S'hi arriba en aproximadament trenta minuts amb vaixell des del port de Labuan Bajo. A l'illa hi ha l'Angel Island Eco Resort.

Geografia miniatura|esquerra|300px|Vista des de la platja de l'illa de Bidadari cap a les illes i muntanyes dels voltants de Labuan Bajo.

L'illa de Bidadari es troba a l'oest de la ciutat de Labuan Bajo, davant de la costa occidental de Flores. Administrativament pertany al kabupaten de Manggarai Barat, dins la província de Nusa Tenggara Oriental.

L'accés es fa per mar des del port de Labuan Bajo. L'atles turístic publicat per la Badan Informasi Geospasial indica que el trajecte dura aproximadament trenta minuts amb vaixell. L'illa no s'ha de confondre amb la propera illa de Bidadari Kecil (Pulau Bidadari Kecil), registrada oficialment com una entitat geogràfica diferenciada.

Entorn natural miniatura|esquerra|300px|Escull coral·lí a les aigües de l'illa de Bidadari.

La costa de l'illa presenta sectors de platja ampla formats per sorra blanca. Les aigües pròximes a la riba són clares i permeten observar els fons marins des de poca profunditat.

Al voltant de l'illa hi ha esculls coral·lins habitats per peixos de petites dimensions. En alguns sectors, les formacions coral·lines es troben a poca distància de la platja, fet que permet accedir-hi directament per practicar busseig amb tub. Les aigües de l'illa també s'utilitzen per al submarinisme.

A terra, una part de la superfície presenta una cobertura d'arbres i altra vegetació que, en alguns trams, arriba fins a tocar de la platja. L'atles publicat per la Badan Informasi Geospasial documenta la presència conjunta de vegetació, platges de sorra i entorn coral·lí.

Gestió de l'illa miniatura|300px|Camins enjardinats dins l'àrea destinada a ús turístic.

Al començament de la dècada del 2000, l'empresa PT Reefseekers Kathernest Lestari va obtenir una autorització de l'organisme indonesi de coordinació d'inversions per desenvolupar activitats d'allotjament i turisme marítim a Manggarai Barat. L'autorització per a la inversió estrangera, concedida l'abril de 2001, incloïa l'ús de 15,4 hectàrees de terreny a l'illa de Bidadari per ampliar-hi l'activitat turística.

L'any 2003, el govern del llavors kabupaten de Manggarai va concedir a l'empresa un permís d'emplaçament per construir un complex hoteler i una autorització relacionada amb una zona de conservació costanera i marina de l'illa. Segons una investigació publicada per Floresa, el govern de Manggarai Barat va emetre el 24 de setembre de 2005 un títol de Hak Guna Bangunan (HGB) per un període de trenta anys, amb venciment previst el 24 de setembre de 2035.

Controvèrsia sobre l'accés i la concessió miniatura|esquerra|300px|Terrassa de platja de l'Angel Island Eco Resort. La gestió privada de part de l'illa va provocar una controvèrsia pública l'any 2006. Diversos mitjans indonesis van informar que el matrimoni britànic format per Ernest Lewandowski i Kathleen Mitcinson controlava terrenys de Bidadari mitjançant l'empresa PT Reefseekers Kathernest Lestari. La polèmica va arribar a responsables polítics i militars indonesis, mentre que el representant legal de l'empresa defensava que l'activitat disposava de les autoritzacions exigides per les administracions estatal i local.

Les informacions publicades oferien versions diferents sobre la superfície i la naturalesa de l'operació. DetikNews va informar que els certificats afectaven 45,4 hectàrees i que els terrenys s'havien obtingut mitjançant dues operacions efectuades els anys 2000 i 2002. En canvi, el representant legal de l'empresa afirmava que el dret HGB afectava cinc hectàrees i que el pagament efectuat no corresponia a la compra de l'illa, sinó a l'adquisició dels terrenys afectats. Sahamad Yusuf, fill de Haji Yusuf, també va negar que el seu pare hagués venut l'illa, tot i que una investigació de la cadena SCTV havia localitzat un document de compravenda referit a trenta hectàrees.

Un altre punt de conflicte va ser l'accés a l'illa i a les aigües pròximes. Segons el reportatge publicat per Floresa el 2021, l'accés havia estat restringit als residents i pescadors locals, mentre que es permetia als hostes del resort. El mateix reportatge va situar el cas de Bidadari dins d'un procés més ampli de concessió i control privat de petites illes de les aigües de Labuan Bajo, amb conseqüències sobre l'accés i els usos tradicionals de les comunitats costaneres.

Turisme miniatura|300px|Pavelló de platja de l'Angel Island Eco Resort.

L'activitat turística de Bidadari es va desenvolupar al voltant de les platges i de les aigües costaneres. La proximitat dels esculls permet accedir a les zones de busseig des de la platja, mentre que la curta distància respecte de Labuan Bajo facilita les visites en vaixell.

A l'illa hi ha l'Angel Island Eco Resort. Les estadístiques hoteleres oficials de Manggarai Barat corresponents al 2015 registraven l'establiment amb la categoria indonèsia d'hotel melati i una capacitat de deu habitacions. L'atles turístic de Labuan Bajo de 2023 continuava assenyalant l'existència d'un resort a l'illa.

Referències

Categoria:Illes Petites de la Sonda Orientals