L'església de Santa Magdalena és una església que es troba a Montagrier, a l'estat francés.

Ubicació L'església i el seu cementeri són al quart nord-oest del departament de Dordonya, a Rebairagués, al sud-est de la ciutat de Montagrier.

Història L'església de Montagrier és un antic priorat del segle XII dependent de l'Abadia de Brantôme. Els edificis del convent han desaparegut. Havia estat construït fora de les muralles fortificades de la ciutat.

El poble de Montagrier tenia una església parroquial dedicada als sants Cosme i Damià. La substituïren per la del priorat quan va fou destruïda al segle XVIII. Aquesta història explica per què l'actual església parroquial està situada tan lluny del centre de la vila i la destrucció de la nau per poder reconstruir-la més gran el 1897.

Camille Enlart classificà l'edifici entre les esglésies amb planta de trèvol en el seu Manuel d'archéologie française. Data la secció romànica del segle XI, però el marqués de Fayolle no la data de més enllà del segon quart del s. XII, malgrat el caràcter arcaic dels capitells i l'escultura.

Descripció esquerra|miniatura|180x180px|Plànol del cor abans de la restauració, Congrés Arqueològic de França (1927) esquerra|miniatura|El crismó de Montagrier De l'església romànica, només en resta la part que inclou el creuer del transsepte, que consta de quatre pilars d'1,50 m de costat, flanquejats a dins per columnes amb capitells cúbics que reben l'arc de doble redona, i les petxines coronades per una cúpula.

De l'església romànica, només en resta la part que inclou el creuer del transsepte, que consta de quatre pilars d'1,50 m de costat, flanquejats a dins per columnes amb capitells cúbics que reben l'arc de doble redona, i les petxines coronades per una cúpula.

L'absis principal té una obertura de 3,80 m sota l'arc triomfal i fa 5,80 m de profunditat. Està decorat amb cinc arcs iguals sostinguts per quatre mitges columnes i per dues pilastres.

A l'església es conserva una placa de pedra amb un crismó en baix relleu. Edmond Le Blant atribueix aquesta escultura a mitjan segle VI.

El marqués de Fayolle va indicar que alguns capitells de disseny arcaic es reutilitzaven d'esglésies més antigues. Assenyala que el presbiteri del Museu de Perigús, datat del període merovingi per Robert de Lasteyrie, prové de l'església de Sent Abre situada a la zona.

Protecció L'edifici es va classificar com a Monument històric el 10d'abril del 1912.

A més del crismó esmentat i catalogat com a Monument històric des del 1908, Consulta: el 28 novembre 2017. l'església també conté un púlpit d'estil renaixentista del s. XVI Consulta: el 28 novembre 2017. i la placa commemorativa —de marbre negre- d'una fundació creada pel vescomte de Riberac el 1700 per als pobres de Montagrier, Braçac lo Grand i Sent Victor, Consulta: el 28 novembre 2017. ambdues classificades el 1975.

Galeria

Referències

Categoria:Monuments històrics de Nova Aquitània Categoria:Esglésies romàniques de França Categoria:Dordonya