La Simfonia núm. 1 de Samuel Adler és una obra orquestral composta entre maig i setembre de 1953, poc després del retorn del compositor als Estats Units després del seu servei militar a Alemanya. És la primera de les set simfonies numerades d'Adler i dura aproximadament vint-i-dos minuts. Fou estrenada el desembre de 1953 per la Dallas Symphony Orchestra sota la direcció de Walter Hendl i representa una de les primeres obres en què Adler començà a definir un llenguatge propi a partir de les influències de Aaron Copland, Walter Piston, Paul Hindemith i la tradició simfònica nord-americana de mitjan segle XX.

Composició i estrena Adler arribà a Dallas el 1953 per exercir de director musical del Temple Emanu-El, després d'haver fundat i dirigit la Seventh Army Symphony Orchestra durant el seu servei a l'exèrcit nord-americà a Alemanya. Aquell mateix any guanyà un premi de composició de la Dallas Symphony Orchestra; quan Walter Hendl li demanà que escrivís una obra de dimensions importants, Adler decidí afrontar per primera vegada el gènere simfònic. Segons recordà dècades més tard, escriví la simfonia durant l'estiu de 1953 i l'orquestra l'estrenà al desembre, probablement el 10 de desembre.

L'obra pertany a un moment de transició en la trajectòria d'Adler. A la Universitat Harvard havia estudiat amb Piston, Randall Thompson, Hindemith i Irving Fine, i a Tanglewood havia treballat amb Copland i Serge Koussevitzky. El mateix Adler ha definit retrospectivament la Primera simfonia com una combinació d'influències de Copland i Piston i, malgrat considerar moltes de les seves obres juvenils excessivament dependents dels seus mestres, ha afirmat que aquesta és una de les primeres composicions d'aquella etapa que continua apreciant.

Estructura La simfonia consta de tres moviments:

Gently Moving

Very Slowly

Vigorous and Very Rhythmic

La interpretació enregistrada per Emily Freeman Brown amb la Brandenburgisches Staatsorchester Frankfurt dura 21 minuts i 21 segons, amb 8:01, 7:25 i 5:55 per als tres moviments respectivament.

El primer moviment, Gently Moving, és essencialment líric i presenta àmplies línies melòdiques distribuïdes entre les diferents seccions de l'orquestra. La crítica ha destacat especialment la fluïdesa melòdica i la inventiva de l'orquestració, amb una escriptura que mostra l'empremta de Copland i Piston sense limitar-se a imitar-los. El moviment estableix el caràcter predominantment tonal de l'obra, però Adler utilitza dissonàncies, contrapunt i canvis harmònics que amplien constantment aquest marc.

El segon moviment, Very Slowly, constitueix el centre expressiu de la simfonia. Comença amb un coral greu dels metalls i evoluciona cap a una música lenta, solemne i elegíaca, amb amplis espais sonors que han estat relacionats especialment amb l'estil de Copland. La contraposició entre blocs harmònics i línies instrumentals independents mostra també la influència de la formació contrapuntística adquirida amb Piston i Hindemith.

El finale, Vigorous and Very Rhythmic, adopta una forma pròxima al rondó i contrasta radicalment amb el moviment lent. La música és ràpida, incisiva i marcada per accents irregulars, síncopes i una gran energia orquestral; la crítica hi ha vist una expressió particularment clara del caràcter nord-americà de la partitura. La conclusió concentra en pocs minuts l'interès d'Adler pel ritme, el contrapunt i els contrastos tímbrics que esdevindrien constants en la seva producció posterior.

Estil musical La Simfonia núm. 1 s'inscriu en la tradició de la simfonia nord-americana de mitjan segle XX. Adler combina un fonament tonal amb passatges de major llibertat cromàtica i contrapuntística, un equilibri que caracteritzaria bona part de la seva música posterior. La influència de Copland és especialment perceptible en els passatges amplis i diatònics del moviment lent, mentre l'escriptura contrapuntística i la solidesa formal remeten a Piston i Hindemith. El mateix compositor reconegué explícitament aquesta doble ascendència en parlar de l'obra molts anys després.

La partitura mostra també trets que esdevindrien característics d'Adler: vitalitat rítmica, claredat formal, tractament independent de les línies instrumentals i gran atenció al color orquestral. En comparació amb les seves obres posteriors, però, la Primera simfonia conserva un llenguatge més directament vinculat als mestres nord-americans de la generació precedent i representa el començament de la progressiva síntesi entre elements tonals i no tonals que Adler desenvoluparia durant els anys següents.

Instrumentació La Simfonia núm. 1 està escrita per a orquestra simfònica completa, amb vent fusta, metalls, timbales, percussió i cordes. La partitura completa i la partitura d'estudi són publicades per Theodore Presser Company amb els números de catàleg 416-41161L i 416-41161 respectivament. Les fonts editorials accessibles no especifiquen de manera fiable la plantilla exacta instrument per instrument, per la qual cosa no se'n pot donar una relació completa sense consultar directament la partitura.

Recepció i recuperació L'estrena fou ben rebuda per la crítica local de Dallas; Adler recordava especialment la ressenya favorable del crític John Rosenfield. La composició tingué també una conseqüència personal significativa: després de l'estrena, la relació musical amb el seu pare, el cantor i compositor Hugo Chaim Adler, esdevingué molt més estreta i aquest començà a enviar-li les seves pròpies composicions perquè les revisés.

La simfonia continuà formant part del catàleg reconegut per Adler i experimentà una recuperació particular al voltant del seu vuitantè aniversari, quan, segons el compositor, arribà a rebre unes deu interpretacions. El 2018 fou publicada per primera vegada en un enregistrament comercial de gran difusió dins de la col·lecció de tres discos One Lives but Once: A 90th Birthday Celebration, dedicada a la seva obra orquestral, concertant, coral i de cambra.

Discografia selecta 2018 — Emily Freeman Brown, Brandenburgisches Staatsorchester Frankfurt: Samuel Adler: One Lives but Once – A 90th Birthday Celebration, Linn Records CKD 590. La gravació dura 21:21 i presenta els tres moviments amb les indicacions Gently Moving, Very Slowly i Vigorous and Very Rhythmic.

Referències

Adler 01 Categoria:Composicions musicals del 1953