miniatura|350px|La riera de Rajadell, la vall de la qual seguia una part important del camí.
El camí ral de Manresa a Calaf era un camí ral que comunicava Manresa amb Calaf en direcció occidental, passant per la vall de la riera de Rajadell i Aguilar de Segarra. Formava part dels sis principals camins rals que tenien Manresa com a centre a principis del segle XIX.
El mateix corredor històric apareix documentat també amb un abast més ampli cap als Prats de Rei, Cervera i les terres de Lleida.
Traçat A Manresa, l'itinerari històric corresponia al camí de Rajadell o camí de Calaf. Sortia de la ciutat pel sector del Pont Nou i es dirigia cap a la vall de la riera de Rajadell. El Pla Especial Urbanístic de Camins de Manresa el defineix com el camí històric que enllaçava la ciutat amb Calaf i Lleida.
El camí continuava cap a Monistrolet de Rajadell i travessava el terme de Rajadell d'est a oest, seguint en bona part la vall de la riera. Les fonts documenten diversos traçats o ramals dins del terme, especialment als sectors de Sant Amanç, cal Peric, cal Dalmau, Fals i Monistrolet.
A Aguilar de Segarra, l'itinerari procedent de Rajadell arribava a Castellar i seguia aproximadament l'actual corredor viari entre cal Teixidor i cal Palà. Després pujava cap al mas de la Calçada i continuava per can Vendrell i Còdol-rodon, en direcció a Calaf.
Les fonts de Rajadell documenten la continuació del camí ral cap als Prats de Rei i Calaf abans de prosseguir cap a Cervera.
Història La vall de la riera de Rajadell fou utilitzada com a corredor de comunicacions des d'època antiga. Documents del segle X esmenten una strata que sortia de Manresa en direcció a Rajadell.
La fitxa patrimonial de Rajadell relaciona aquest itinerari amb una via d'època romana, però també assenyala que els traçats antics i medievals no es poden identificar necessàriament en tota la seva extensió. Per aquest motiu, el camí ral medieval i modern no s'ha de considerar automàticament coincident en tots els seus trams amb la via romana anterior.
Durant l'edat mitjana el camí ja tenia una funció important en les comunicacions de la zona. L'any 1326, a causa del mal estat del tram que passava per Aguilar de Segarra, el veguer de Manresa encarregà al mestre de pedra Arnau del Soler que en fes reparacions.
El camí afavorí també l'activitat dels nuclis i masos situats al llarg del recorregut. A Sant Esteve d'Aguilar s'hi carregaven i descarregaven mercaderies i s'hi podien canviar les cavalleries. Les fonts documenten l'emmagatzematge de productes com gra, oli, vi, llana, teixits de llana i safrà.
Al terme de Rajadell es documenten diverses notícies del camí durant els segles XVI i XVII. Un ban de 1569 regulava el pas de bestiar pel camí ral de Sant Amanç i advertia del mal estat d'alguns sectors. L'any 1603 Gaspar Daurell fou trobat mort al denominat «camí ral de Calaf», prop del torrent de Miralles.
Hostals i trànsit El trànsit de viatgers i traginers propicià l'existència d'establiments d'hostalatge al llarg de la ruta. A Rajadell, l'indret conegut com l'Hostal es trobava al costat mateix de l'antic camí ral de Manresa a Calaf.
L'establiment acollia viatgers procedents de Manresa que es dirigien cap a Calaf i Cervera. L'antic hostal fou cremat durant la Guerra del Francès i posteriorment substituït per un altre edifici al mateix sector.
A Aguilar de Segarra, el recorregut passava prop de diversos masos i establiments, entre els quals cal Teixidor i Còdol-rodon. La documentació patrimonial assenyala que a Còdol-rodon hi havia hagut un hospital vinculat al camí.
Continuació cap a Cervera i Lleida Les fonts utilitzen denominacions diferents segons l'abast territorial considerat. A Rajadell es documenta el camí ral de Manresa a Cervera, que passava pels Prats de Rei i Calaf, mentre que altres documents i inventaris denominen el tram oriental camí ral de Manresa a Calaf o simplement camí de Calaf.
A Manresa, el Pla Especial Urbanístic de Camins identifica encara el camí de Rajadell com el «camí històric de Manresa a Calaf i a Lleida», evidenciant la continuïtat d'aquest eix occidental més enllà de Calaf.
Conservació La major part del traçat original ha estat transformada per camins, carreteres i infraestructures modernes. Al terme d'Aguilar de Segarra es conserven molt poques restes visibles; en alguns punts s'han identificat roderes de carro excavades a la roca, especialment prop de cal Butó, tot i que part del sector es troba actualment pavimentat.
A Rajadell també subsisteixen alguns sectors de l'antic recorregut, mentre que altres han estat alterats per la xarxa viària moderna i per la construcció de l'Eix Transversal.
A Manresa, el camí de Rajadell conserva petits sectors delimitats per murs i parets de pedra seca, elements específicament protegits pel planejament municipal.
Referències
Categoria:Camins de Catalunya Categoria:Història de Manresa