miniatura|215x215px|Situ Huimin Situ Huimin (xinès simplificat: 司徒慧敏; pinyin: Sītú Huìmǐn) (Kaiping 1910 - Pequín 1987). Tècnic de so, expert en tecnología cinematogràfica, guionista i director de cinema xinès. Va tenir un paper important en el desenvolupament del cinema sonor a la Xina. Va ser un dels activistes i organitzadors del moviment cinematogràfic d'esquerres i la primera persona enviada per Zhou Enlai a Hollywood per estudiar tecnologia cinematogràfica, ajudant a la fundació de l'Associació de Recerca en Tecnologia Cinematogràfica de la Xina.
Biografia Situ Huimin va neixer com Situ Zhu, el 16 de febrer de 1910 a Kaiping, província de Guangdong (Xina). El pare de Situ Huimin, Situ Shengzan, va poder establir-se al Canadà i va prosperar obrint una bugaderia i un restaurant, i es va convertir ràpidament en una figura destacada entre la comunitat xinesa del Nord d'Amèrica.
Situ va estudiar a l'escola secundària annexa a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat Sun Yat-sen, a Guangdong, on va cursar estudis de química i el 1928 va viatjar al Japó i es va matricular a l'Acadèmia d'Art d'Ueno, a Tòquio. Allà es va unir a la "Lliga d'Artistes d'Esquerra" organitzada per Xia Yan i Shen Xiling, i va actuar sovint en obres de teatre progressistes. Paral·lelament, va assistir a un curs d'investigació cinematogràfica a la Universitat Nihon i va estudiar com a alumne extern al Departament d'Electrònica de la Universitat de Waseda.
Després de tornar a Shanghai, el 1930, va treballar inicialment com a professor en una escola nocturna per a treballadors i en centres d'ensenyament primari i secundari; també va exercir de professor substitut a l'Escola de Belles Arts, i va treballar com a dissenyador en una agència de publicitat. Es va unir a la Societat de Teatre Artístic de Shanghai —organitzada per Xia Yan, Feng Naichao, Zheng Boqi, Tao Jingsun, Shen Xiling, Xu Xingzhi i altres—, on es va encarregar del disseny d'escenografies.
Va morir a Pequín el 4 d'abril de 1987.
Carrera cinematogràfica Diantong i el cinema sonor El 1932 va comenzar la seva carrera a la llavors famosa Companyia Tianyi ,com a dissenyador d'escenaris cinematogràfics i enginyer de so. El 1933 conjuntamente amb tres enginyers formats als Estats Units va fundar Diantong, una empresa d'equips de so i de gravació, per aprofitar el canvi gradual de les pel·lícules mudes a les sonores. Entre altres aparells, van desenvolupar un equip de gravació, el "三友式 (Sanyou shi)" (Tres amics) que va tenir un èxit important i els seus desenvolupadors fins i tot van rebre, el 1934, un premi en metàl·lic per la Comissió de Supervisió de la Indústria Cinematogràfica (電影事業指導會員會) del govern a Nanjing. L'empresa es va transformar com a estudi de cinema independent l'any 1934. Inicialment s'hi van sumar Shen Duanxian, i Tian Han que van incorporar joves talents com Yuan Muzhi, Ying Yunwei i Xu Xingzhi, actors com Tang Huaiqiu, Shi Chao i Cai Ruohong i actrius com Chen Bo'er, Wang Renmei i Wang Ying i també múics com Nie Er, Lu Ji i He Luting. Diantong va ser fonamental a l'hora de portar al públic xinès algunes de les primeres pel·lícules sonores , inclosa "Song of the Fishermen" produïda el 1934 per Lianhua, dirigida per Cai Chusheng.
Director El seu debut com a director de cinema va ser amb *Spirit of Freedom* (xinès: 自由神), produïda per Diantong el 1935. Més tard, es va incorporar Lianhua on va treballar com a director i enginyer de so. El 1937 va dirigir el primer capítulo de Lianhua Symphony. Després de l'esclat de la Segona Guerra Sinojaponesa, es va traslladar a Hong Kong (sota administració britànica), on va continuar treballant tant en el cinema com en el teatre. Durant aquest període, va crear algunes pel·lícules antijaponeses, com The Blood-stained Baoshan Fortress (1938), Hometown Cloud (1940) i Song of Retribution (1941).Mentre estudiava a la Universitat de Columbia, el 1946, va dirigir el documental *Dansa nacional xinesa*, que va guanyar un premi al Festival Internacional de Cinema d’Edimburg.
El 1943 va treballar en noticiaris cinematogràfics a Chongqing, que aleshores era la capital provisional de la Xina. Acabada la guerra, va ajudar a organitzar la Kunlun Film Company. Tot seguit, va marxar als Estats Units per estudiar tecnologia i gestió cinematogràfiques. Va tornar durant la dècada de 1950 per continuar treballant en la indústria cinematogràfica. A partir de 1956, va ocupar successivament els càrrecs de sotsdirector de l'Oficina de Cinema de la Xina i director de l'Institut de Recerca Científica Cinematogràfica de la Xina, supervisant la construcció de diverses fàbriques de maquinària cinematogràfica i estudis de cinema. També va col·laborar en la posta en marxa d'August First Film Studio (en xinès: 八一电影制片厂; en pinyin: Bāyī diànyǐng zhì piàn chǎng), l'únic estudi cinematogràfic militar de la Xina, creat l'1 d'agost de 1952, és un estudi cinematogràfic complet amb capacitat de producció de llargmetratges, documentals sobre camps de batalla, pel·lícules d'educació militar, documentals de notícies, pel·lícules d'investigació científica de defensa naciona i drames de televisió.
Carrera política El 1925, es va unir a la Lliga de la Joventut Comunista; el 1927, va ingressar al Partit Comunista de la Xina, avalat per Zhou Wenyong, i posteriorment, va participar en l'Aixecament de Guangzhou. Durant la Revolució Cultural, va ser perseguit. Va reprendre la seva activitat a l'Oficina de Cinema el 1975. Entre 1978 i 1982, va exercir de viceministre de Cultura, responsable de les qüestions cinematogràfiques i de la tasca científica i tecnològica relacionada amb els afers exteriors. També va ser membre del quart i cinquè Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès i diputat a la sisena Assemblea Popular Nacional.
Referències
Categoria:Directors de cinema xinesos