va ser una dona basca acusada de bruixeria i de ser una figura destacada en el culte al diable durant el judici de les bruixes de Zugarramurdi. Es va morir a la presó abans de ser jutjada, igual que les seves filles Estevanía i María de Yriarte i el sogre d'Estevanía, Miguel de Goiburu.

Família El primer marit de Graciana va ser el pastor Juanes (o Joanes) de Yriarte. La parella va tenir tres filles, entre elles Estevanía i María de Yriarte; Estevanía es va casar amb un altre pastor, Juanes de Goiburu (o Joanes), fill d'un pastor destacat, Miguel de Goiburu. El segon marit de Graciana va ser el germà de Miguel, també anomenat Joanes de Goiburu. Altres fonts indiquen que Graciana era la dona de Miguel.

Tota la família vivia a Zugarramurdi i els voltants. Els estudiosos Mikel Azurmendi i Emma Wilby han postulat que aquesta extensa família va ser al punt de mira de les acusacions de bruixeria a causa del seu protagonisme en la lluita prèvia per la independència de Zugarramurdi del monestir d'Urdazubi (el qual va esdevenir l'autoritat durant la caça de bruixes local): Miguel va ser acusat de ser el rei de l'aquelarre i Graciana, d'haver-ne estat la reina, precedint Maria de Arburu en aquest rol. El primer marit i la tercera filla de Graciana van ser els únics no acusats de bruixeria.

Les actes de Zugarramurdi documenten potser la primera associació d'un gripau com a geni familiar d'una bruixa, principalment a partir de relats de la fabricació de verí de gripau aportats per Graciana de Barrenechea, María de Yriarte i Juanes de Goiburu (el més jove) quan van ser obligats a confessar. Wilby considera probable que la professió de pastor hagués implicat l'ús de gripaus amb finalitats mèdiques veterinàries.

Acusacions miniatura|S'ha dit que la dona amb capa groga dEl conjuro de Goya (1798) podria representar Graciana de Barrenechea Graciana tenia més de vuitanta anys quan va ser acusada de ser bruixa; en un reportatge de la revista Argia s'hi diu que en tenia vuitanta-cinc. Quan el comissari de la Inquisició espanyola i bisbe d'Urdazubi, León Aranibar, la va interrogar per primera vegada sobre les acusacions, va dir que «era vacil·lant i variable en les seves declaracions». Segons les actes de les seves confessions, Graciana aparentment va admetre ser «reina de l'aquelarre», haver-se menjat nens esquarterats i cossos exhumats, i haver tingut una relació amorosa amb el diable. També va confessar haver-se tornat tan gelosa d'una altra dona, Marijuán de Odia, per l'afecte del diable que, d'acord amb aquest, la va enverinar amb pell de gripau; Odia es va morir tres dies després.

A més de les confessions, hi va haver moltes acusacions contra Graciana per part de nens de quan ella vivia a Arraioz, afirmant que els va atraure cap al diable i va intentar segrestar-los, cosa que va provocar molts enfrontaments públics entre els pares dels nens i Graciana. Segons el testimoni de María de Echaleco (potser María de Echalecu?), Graciana l'havia «portada per l'aire» a un camp a prop d'una cova, després va entrar a la cova i va reaparèixer amb el diable. Echaleco va dir que va invocar el nom de Crist, cosa que va fer que Graciana i el diable desapareguessin.

Mort Hi ha versions divergents sobre el lloc i les circumstàncies de la seva mort. Segons l'article When Witches Litigate: New Sources from Early Modern Navarre de Lu Ann Homza (2019), Graciana es va morir a Arraioz mentre estava sent interrogada per l'associat a la Inquisició Miguel de Narbart. Homza explica que els habitants d'Arraioz van pregar per Graciana, que els ho va agrair, però després es va retractar de les seves confessions de bruixeria, cosa que els va enfurir. Graciana va ser empresonada al palau Jauregizarrea d'aquella localitat durant un temps, però les seves confessions i retractacions «d'anada i tornada» van continuar; els vilatans van anar a cercar Miguel de Narbart per tal que la interrogués més a fons. Com a part del seu intent de fer-la confessar, Narbart va lligar Graciana a un pilar amb una cadena al voltant del coll. Anava descalça i la gent li abocava aigua als peus, cosa que li causava dolor amb les gelades. Un vianant va veure que Graciana no podia parlar, però sí que podia respirar; els vianants van encoratjar Graciana a lliurar-se a Déu i després es va morir. Els nens que van presenciar-ne la mort van dir que el dimoni-boc va aparèixer al seu costat en el moment en què es va morir. Entre els qui van presenciar la seva mort, només hi ha registre d'un testimoni que desaprovava la tortura, mentre que d'altres rebutjaven Graciana a causa de la seva edat o suggerien que mereixia el tracte.

La majoria de versions, però, situen la mort de Graciana a la presó de Logronyo. Els relats coetanis suggereixen que la tortura a la qual va ser sotmesa per fer-la confessar mentre continuava advocant per la seva innocència va conduir a la seva mort en aquella presó. Els arxius de la Inquisició per a l'acte de fe de Logronyo indiquen que Graciana i la seva filla Estevanía van ser condemnades juntes per «tantes coses i morts que no es poden detallar a la sentència». Les dues filles acusades de Graciana, Estevanía i María de Yriarte, també es van morir a la presó.

Absolució El 1611, el Consell Reial de la Inquisició va absoldre tots els jutjats per bruixeria a Logronyo, i entre 1612 i 1613 hi va haver un judici col·lectiu a la Corte Mayor de Navarra en què es processà diversos residents de l'antic regne per amenaces i atacs comesos durant la caça de bruixes. Com a associat de la Inquisició, Narbart tenia immunitat, però tot i així va ser obligat a declarar al judici i el fiscal el va amenaçar amb càrrecs d'assassinat en relació amb la mort de Barrenechea. Els acusats van ser declarats culpables i condemnats a períodes d'exili de Navarra.

Llegat miniatura|upright|La casa Barrenetxea a Zugarramurdi La casa de Graciana de Barrenechea a Zugarramurdi (Barrenetxea), a prop de les coves de les bruixes, està assenyalada amb una placa que en relata la sentència. A les confessions de Graciana hi ha connexions primerenques de bruixes amb gripaus, vampirisme, canibalisme de nens i malediccions.

Alguns historiadors de l'art pensen que el personatge amb capa groga que apareix a l'obra de Goya El conjuro, del 1798, representa Barrenechea i el quadre es basa en la història d'ella enverinant la seva rival, Marijuán de Odia.

Carmen Maura va interpretar Graciana de Barrenechea a la pel·lícula d'Álex de la Iglesia del 2013 Las brujas de Zugarramurdi, una comèdia de terror que representa la basca «delectant-se en rituals llibertaris demoníacs i lascius»; Mikel Azurmendi ha estat particularment crític amb aquesta representació.

Notes

Referències

Vegeu també

Estevanía de Yriarte María de Yriarte

Categoria:Judici de les bruixes de Zugarramurdi Categoria:Acusades de bruixeria basques Categoria:Processats per la Inquisició bascos Categoria:Persones de Zugarramurdi Categoria:Morts per tortura Categoria:Morts a Logronyo