Sebastià (en llatí: Sebastianus; ?-413), germà de Joví, va ser un noble galorromà del sud de Gàl·lia.
Biografia L'any 411, gràcies al suport del rei burgundi, Gondicari, del rei Goar dels alans, dels francs i alamans, Joví (r. 411-413) es va proclamar emperador a Mogoncíanum iniciant una nova guerra civil romana (411-413). Un cop derrotat l'altre usurpador a la Gàl·lia, Constantí (r. 407-411), a Arlès, molts dels magistrats fidels a ell van fugir de la repressió cap al nord i es va unir a Joví. Entre ells figures importants com el prefecte del pretori de la Gàl·lia de Constantí, Dècim Rústic.Gregori de Tours, II 9
Sebastià fou proclamat com a Cèsar i el 412 fou elevat al rang d'August (co-emperador). Es van encunyar monedes a Trèveris amb la seva imatge. Sebastià va defensar valentament la Gàl·lia contra els bàrbars, però li van faltar tropes. Sense suport, els dos germans van ser abandonats per les seves tropes, compostes principalment per burgundis i alans.«Les Théodosiens [archive]», sur www.histoire-fr.com
Joví va intentar atraure al seu bàndol al rei visigot Ataülf, però les gestions de Pòstum Dardà, prefecte del pretori de la Gàl·lia nomenat per Honori (r. 395-423), i la manca de suports de Joví, van estroncar les relacions entre ells. Ataülf va preferir mantenir bones relacions amb Honori i va atacar a Joví. Va assetjar a Joví, i a Sebastià, a Valence, i els va capturar. Foren enviats a Pòstum Dardà, que els va fer executar i van enviar els seus caps cap a Ravenna, a la cort d'Honori.Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, John Morris, Prosopography of the Later Roman Empire. Publié par Cambridge University Press, 1971. pàg 621-622Bury, J.B. (ed.). History of the Later Roman Empire Vol. VI. Cambridge: Cambridge Univ Press, 2015, p. 3-15. ISBN 9781108083195.
Referències
Bibliografia Sidoni Apol·linar, Lettres, V, 9.1. Édition Les Belles-Lettres (Collection des Universités de France), Tome II (Correspondance, livres I-V), 199. () Agnellus de Ravenne, Annales de Ravenne (Liber pontificalis ecclesiae Ravennatis). Édition d'après Migne : Bacchinus, B. ed. Agnelli, qui et Andreae Abbatis S. Mariae ad Blachernas et S. Bartholomei Ravennae Liber Pontificalis sive vitae Pontificum Ravennatum. Introduction par L. A. Muratori. Migne PL 106, pp. 477-750. Paris: 1864, réimpression de Milan: 1723. Texte latin des Annales de Ravenne en HTML, édition de O. Holder-Egger, Hannover, 1848; réimpression : 1964. Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, John Morris, Prosopography of the Later Roman Empire. Publié par Cambridge University Press, 1971. Volume 2, pages 621-622. (). Gregori de Tours, Histoire des Francs, éd. Belles lettres, coll. « Classiques de l'Histoire », Paris, 1980 () Hugh Elton (Florida International University), De Imperatoribus Romanis.
Categoria:Morts a Narbona Categoria:Romans del segle V Categoria:Usurpadors del tron imperial romà Categoria:Morts el 413 Categoria:Narbonesos Categoria:Romans del segle IV Categoria:Polítics de la regió d'Occitània