El Cartulari de Hemming és el nom que rep un conjunt de documents manuscrits medievals recollits per un monjo anglés anomenat Hemming, de la diòcesi de Worcester, en l'època de la conquesta normanda d'Anglaterra. Els documents són de naturalesa jurídica i administrativa (sobretot cartes i títols de propietat) i donen una visió àmplia de la vida econòmica i política de l'època, així com de les relacions sovint tenses entre el clergat i els sobirans. El manuscrit es compon de dos cartularis separats, fets en èpoques diferents però units més tard. El primer (Liber Wigorniensis) data del segle X o començament de l'XI, mentre que el segon el va compondre Hemming al tornant dels segles XI i XII. El cartulari es conserva a la Biblioteca Britànica de Londres.
Composició Malgrat que tradicionalment s'atribueix el cartulari al monjo Hemming, en realitat està compost per dues parts, de les quals només la segona és obra de Hemming. Les dues parts, enquadernades, formen un manuscrit catalogat com a Cotton Tiberius A xiii segons la codificació de la Biblioteca Cotton de la Biblioteca Britànica. Aquest és el cartulari més antic conegut de l'Anglaterra medieval.
La primera part se sol anomenar Liber Wigorniensis, o Llibre de Worcester, i va dels folis 1 a 118 del manuscrit; la segona, directament atribuïble a Hemming, ocupa les pàgines 119 a 142, 144 a 152 i 154 a 200.
Contingut El Liber Wigorniensis, com el llibre de Hemming, conté algunes cartes falses. La historiadora Julia Barrow pensa que 25 cartes es van crear del no-res de les 155 del Liber, tot i remarcar que es tracta d'una estimació baixa, i també assenyala més de trenta falsificacions en la part atribuïda a Hemming, algunes extretes del Liber. Alguns dels textos escrits per Hemming no corresponen a altres fonts, i Ker opina que "és millor centrar-se en els esdeveniments principals que no pas en els detalls del text [de Hemming]".
Llibre Wigorniensis L'objectiu principal del Liber és establir un registre de les possessions territorials de la diòcesi i del bisbe, i fer un registre de cartes escrites relatives a les propietats eclesiàstiques de Worcester. Com que no hi ha cap fil narratiu que unisca els documents, el Liber s'ha de considerar un document de treball creat per a l'ús del bisbe i els monjos: és una obra jurídica, no pas literària. Aquest plantejament es confirma per les successives revisions que el document sofreix durant el seu període d'ús.
El llibre de Hemming Hemming torna molt sovint a les dificultats que els governants autòctons han causat o encara causen al monestir i a tota la diòcesi. El prefaci que escriu indica que volia informar els successors de Wulfstan de les possessions de les quals havien estat privats pels atacs: destaca els danys causats durant les conquestes del país per Canut II de Dinamarca el 1016, i per Guillem I d'Anglaterra el 1066. A diferència del Liber, és un document fix que no està subjecte a revisió: alguns historiadors l'interpreten més com un document històric commemoratiu, que fa referència a un passat utòpic gloriós. Una recerca, però, de Francesca Tinti la porta a una conclusió diferent. Ella percep un veritable propòsit legal en aquesta obra, que es va escriure en un moment en què la comunitat religiosa de Worcester havia crescut i havia de veure amb preocupació l'arribada del bisbe normand Samson, ja responsable de la dissolució del Monestir de Westbury-on-Trim. El cartulari, per tant, s'hauria realitzat per fer valer els drets de propietat locals, antics i contemporanis.
Referències
Categoria:Cartularis Categoria:Literatura medieval en llatí Categoria:Cultura d'Anglaterra