L'Orquestra Filharmònica de Rotterdam (en neerlandès, Rotterdams Philharmonisch Orkest) és una orquestra simfònica neerlandesa amb seu a Rotterdam. Fundada el 1918, és una de les principals orquestres dels Països Baixos i té la seva residència habitual a la sala de concerts De Doelen, inaugurada el 1966. Al llarg del segle XX va adquirir projecció internacional especialment durant les etapes d'Eduard Flipse, Edo de Waart, Valeri Guérguiev, Yannick Nézet-Séguin i Lahav Shani.
Entre 2018 i 2026 el seu director principal va ser Lahav Shani, que des del setembre de 2026 és director honorari, igual que Yannick Nézet-Séguin. Tarmo Peltokoski és el principal director convidat de la formació.
Història L'orquestra va ser fundada el 1918 com una associació de músics professionals amb el nom de Genootschap van Beroepsmusici tot Onderlinge Kunstbeoefening. Els primers directors van ser Willem Feltzer i Alexander Schmuller, però la consolidació artística de la formació va començar realment el 1930 amb el nomenament d'Eduard Flipse, que es mantingué al capdavant de l'orquestra durant més de tres dècades. Sota la seva direcció, el conjunt es va professionalitzar, va ampliar el repertori i es va convertir en una de les principals orquestres neerlandeses.
La Segona Guerra Mundial va tenir un fort impacte sobre la vida cultural de Rotterdam. La sala De Doelen que utilitzava l'orquestra va quedar destruïda durant el bombardeig alemany de la ciutat de maig de 1940 i, durant els anys següents, la formació va haver d'actuar en diversos espais provisionals. Malgrat les restriccions de l'ocupació, l'orquestra va continuar oferint concerts. Després de la guerra va romandre sense una seu permanent fins a la inauguració, el 1966, del nou complex de concerts De Doelen, que des d'aleshores és la seva residència principal.
Després de la retirada de Flipse el 1962, la direcció principal va passar successivament a Franz-Paul Decker i Jean Fournet. El 1968 el jove Edo de Waart es va incorporar a l'equip de direcció i el 1973 va assumir el càrrec de director principal, que va mantenir fins al 1979. Durant aquesta etapa l'orquestra va ampliar considerablement la seva activitat internacional; Fournet i De Waart van dirigir conjuntament la primera gira nord-americana de la formació el 1970, que va incloure una actuació al Carnegie Hall. Amb De Waart i el seu successor, David Zinman, l'orquestra va intensificar també l'activitat discogràfica i les gires internacionals.
James Conlon va ser director principal entre 1983 i 1991 i va ser succeït per Jeffrey Tate, que va ocupar el càrrec fins al 1995. Aquell any va arribar Valeri Guérguiev, amb qui l'orquestra va iniciar una nova etapa de projecció internacional. Durant el seu mandat, fins al 2008, es van intensificar les gires i els enregistraments i es va crear el Festival Guérguiev de Rotterdam, dedicat inicialment al repertori rus i ampliat posteriorment a altres compositors i períodes. Guérguiev va ser nomenat director honorari després de deixar el càrrec, però el març de 2022 l'orquestra va posar fi a aquesta vinculació i va retirar-li el títol després de la invasió russa d'Ucraïna.
El 2008 Yannick Nézet-Séguin va assumir la direcció principal. Durant els deu anys del seu mandat va consolidar la projecció internacional de la formació, amb gires regulars per Europa, Amèrica i Àsia i una intensa activitat discogràfica. En deixar el càrrec el 2018 va ser nomenat director honorari i ha continuat tornant regularment a Rotterdam per dirigir concerts i projectes operístics.
Lahav Shani va debutar amb l'orquestra el juny de 2016 com a director i pianista i només dos mesos després va ser escollit com a successor de Nézet-Séguin. Va assumir la direcció principal el setembre de 2018, amb vint-i-nou anys, i es va convertir en el director principal més jove de la història de l'orquestra. Durant els seus vuit anys de mandat va combinar sovint les funcions de director i pianista i va abordar repertori des de Johann Sebastian Bach fins a Anton Bruckner, Gustav Mahler, Dmitri Xostakóvitx i música contemporània. Va deixar el càrrec al final de la temporada 2025-2026 per assumir la direcció principal de l'Orquestra Filharmònica de Múnic i des del setembre de 2026 és director honorari de la formació de Rotterdam.
Directors principals Willem Feltzer (1918–1928) Alexander Schmuller (1928–1930) Eduard Flipse (1930–1962) Franz-Paul Decker (1962–1967) Jean Fournet (1968–1973) Edo de Waart (1973–1979) David Zinman (1979–1982) James Conlon (1983–1991) Jeffrey Tate (1991–1995) Valeri Guérguiev (1995–2008) Yannick Nézet-Séguin (2008–2018) Lahav Shani (2018–2026)
Des del setembre de 2026 l'orquestra no té encara un nou director principal anunciat. Yannick Nézet-Séguin i Lahav Shani són directors honoraris i Tarmo Peltokoski és el principal director convidat.
De Doelen La seu principal de l'orquestra és De Doelen, un complex de concerts i congressos situat al centre de Rotterdam. La sala actual va ser inaugurada el 1966, després que l'anterior edifici amb el mateix nom fos destruït durant el bombardeig de Rotterdam de 1940. La Grote Zaal, sala principal del complex, és l'espai habitual dels concerts simfònics de l'orquestra.
A més de De Doelen, la formació actua regularment al Concertgebouw d'Amsterdam i en altres sales dels Països Baixos, i manté una intensa activitat internacional en alguns dels principals auditoris i festivals europeus.
Activitat artística L'Orquestra Filharmònica de Rotterdam està formada per més d'un centenar de músics i combina la temporada simfònica a Rotterdam amb gires internacionals, programes educatius i projectes operístics en versió de concert. La formació ha actuat habitualment en sales com el Carnegie Hall, el Musikverein de Viena, la Philharmonie de Paris, el Théâtre des Champs-Élysées, el Suntory Hall de Tòquio i el Festival de Salzburg.
Des del 2010 manté una relació regular amb el Théâtre des Champs-Élysées de París i també ha desenvolupat projectes operístics amb Yannick Nézet-Séguin, entre els quals interpretacions en concert del cicle Der Ring des Nibelungen de Richard Wagner. La temporada 2026-2027, primera després de la sortida de Shani, està estructurada amb diversos directors convidats i amb Tarmo Peltokoski com a principal director convidat.
Enregistraments L'orquestra té una extensa discografia iniciada durant el segle XX. Amb Edo de Waart va realitzar enregistraments que van contribuir decisivament a la seva reputació internacional, entre els quals una gravació integral de Der Rosenkavalier de Richard Strauss el 1976, considerada una de les primeres grans gravacions operístiques d'estudi realitzades per una orquestra neerlandesa.
Amb Valeri Guérguiev va enregistrar principalment per a Philips, amb una presència destacada del repertori rus. Durant les etapes de Yannick Nézet-Séguin i Lahav Shani, l'orquestra ha publicat enregistraments en segells com Deutsche Grammophon, BIS i Warner Classics. Amb Shani ha enregistrat, entre altres obres, la Simfonia núm. 2 de Kurt Weill, la Simfonia núm. 5 de Xostakóvitx i les simfonies núm. 5 i 7 d'Anton Bruckner.
Referències
Categoria:Orquestres simfòniques Categoria:Orquestres d'Europa Categoria:Música dels Països Baixos Categoria:Cultura de Rotterdam