Adelino Fontoura Chaves (Axixá, 30 de març de 1859 — Lisboa, 2 de maig de 1884) va ser un periodista, actor i poeta brasiler del romanticisme. És el patró de la cadira número 1 de l'Acadèmia Brasilera de Lletres.
Biografia Adelino Fontoura nasqué en un petit poblet maranhaense, fill d'Antônio Fontoura Chaves i de Francisca Dias Fontoura. Encara molt petit començà a treballar i establí relació amb Artur de Azevedo. Amistat que perduraria.
Més tard es traslladà a Recife, on s'allistà a l'exèrcit, col·laborant en una publicació anomenada Os Xênios, de caire satíric. Inicia també la carrera d'actor, tornant al Maranhão natal per a una representació que li comportà una pena de presó. Després d'aquest fet, marxà a Rio de Janeiro, retrobant-se amb Artur de Azevedo.
Pretenia seguir la carrera teatral on no va reeixir i es dedicà al periodisme. Va col·laborar en els periòdics Folha Nova i O Combate, de Lopes Trovão; i en “A Gazetinha”, on hi escrivia Azevedo (1880). Participà, al costat d'altres joves talents, al diari A Gazeta da Tarde. Malauradament els fundadors del diari van morir en els tres anys successius. Més endavant el diari fou adquirit per José do Patrocinio. Fontoura caigué malalt i pensant de poder tractar la seva malaltia, marxà a París com a corresponsal del diari a Europa. Però amb el rigor de l'hivern, empitjorà i marxà a Lisboa on, malgrat la insistència de Patrocinio perquè tornés a Brasil, el seu estat s'agreujà i morí als 25 anys sense que la seva obra es publiqués.
La seva obra, dispersa, comprèn una quarantena de poemes, reunits per primera vegada en la Revista de l'ABL (exemplars 93 i 117). L'obra, més endavant, també va ser reunida el 1943 i el 1955, per Múcio Leão. Ana Maria Machado, en prendre possessió en l'Acadèmia Brasilera de Lletres (ABL) el 29 d'agost de 2003 va manifestar el desconeixement de l'obra de Fontoura entre els erudits. Fontoura no figura en totes les antologies i historials de la Poesia brasilera, ni tampoc a l'obra "Presentació de la Poesia Brasilera", de Manuel Bandeira. El seu sonet més conegut és "Celeste":
Celeste És tan divina l'angèlica aparença i la gràcia que il·lumina el rostre d'ella, que vaig copsar l'espill de la innocència en aquesta criatura immaculada i bella.
Pelegrina del cel, pàl·lida estrella, exiliada en l'etérea transparència, el seu origen no pot ser el mateix de la nostra trista i mísera existència.
Té la celeste i ingènua hermosura i la lluminosa auréola sacrossanta d'una visió del cel, cândida i pura.
I quan els ulls cap al cel aixeca, inundats de mística dolçura, no sembla dona - sembla santa.
Bibliografia Dispersos. Rio de Janeiro (RJ): Academia Brasileira de Letras, 1955. 284 p., il., 21 cm. (Afrânio Peixoto; v. 4. IV - Inédita). la "Revista da Academia" (n. 93 e n. 117) publicà gairebé tots els seus poemes coneguts. Suplement a “Autores e Livros”, de A Manhã, 17 d'octubre de 1943 (vol. 5, n. 13), Múcio Leão presentà el conjunt de l'obra de l'escriptor, en 40 poèmes i altres treballs en prosa.
Referències
Enllaços externs
Adelino Fontoura, Textos escollits (ABL)
Biografia
Categoria:Membres de l'Acadèmia Brasilera de Lletres Categoria:Nascuts el 1859 Categoria:Periodistes brasilers Categoria:Actors brasilers Categoria:Poetes brasilers Categoria:Morts a Lisboa Categoria:Escriptors de Maranhão Categoria:Escriptors brasilers del segle XIX Categoria:Actors morts al segle XIX Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX