Cristian Dorel Măcelaru (Timișoara, 15 de març de 1980) és un director d'orquestra i violinista romanès. Des de 2020 és director musical de l'Orquestra Nacional de França i des de la temporada 2025-2026 de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati. També és director musical del Cabrillo Festival of Contemporary Music, director artístic del Festival George Enescu i director artístic i principal de la World Youth Symphony Orchestra d'Interlochen. Anteriorment va ser director principal de l'Orquestra Simfònica de la WDR entre 2019 i 2025.
Biografia Măcelaru va néixer a Timișoara, el més petit de deu germans d'una família en què tots els fills van rebre formació musical. Va començar a estudiar violí de petit al Liceul de Muzică «Ion Vidu» de la seva ciutat natal i als disset anys es va traslladar als Estats Units per estudiar a la Interlochen Arts Academy de Michigan, on va ser concertino de l'orquestra de l'escola. Posteriorment va estudiar interpretació de violí a la Universitat de Miami, on es va graduar el 2003, i a la Shepherd School of Music de la Universitat Rice de Houston, on va obtenir màsters en interpretació de violí i direcció d'orquestra. El seu principal professor de direcció va ser Larry Rachleff, i va completar la formació al Tanglewood Music Center i a l'Aspen Music Festival amb directors com David Zinman, Rafael Frühbeck de Burgos, Oliver Knussen i Stefan Asbury.
Abans de dedicar-se principalment a la direcció va desenvolupar una carrera com a violinista. Als dinou anys va debutar al Carnegie Hall com a concertino de la Miami Symphony Orchestra i es va convertir en el concertino més jove de la història de la formació; posteriorment va tocar durant dues temporades a la secció de primers violins de l'Orquestra Simfònica de Houston. A Rice va començar a orientar-se progressivament cap a la direcció i va treballar amb la Houston Youth Symphony, la Campanile Orchestra i el departament d'òpera de la universitat. El 2010 va debutar professionalment en l'àmbit operístic a la Houston Grand Opera amb Madama Butterfly de Giacomo Puccini.
La seva projecció internacional va augmentar especialment el 2012, quan va substituir Pierre Boulez al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Chicago. Aquell mateix any va rebre el Sir Georg Solti Emerging Conductor Award i el 2014 el Solti Conducting Award. La seva relació amb l'Orquestra de Filadèlfia es va intensificar durant aquests anys: va ser-ne director assistent, director associat i finalment director resident, i la va dirigir en nombrosos concerts als Estats Units i en gires internacionals.
El 2017 va succeir Marin Alsop com a director musical i director del Cabrillo Festival of Contemporary Music de Santa Cruz, un festival dedicat especialment a l'estrena i difusió de música orquestral contemporània. El 2019 va assumir la direcció principal de l'Orquestra Simfònica de la WDR de Colònia, amb la qual va treballar fins al final de la temporada 2024-2025; durant la temporada 2025-2026 va mantenir-hi la vinculació com a soci artístic. En aquesta etapa va dirigir un repertori que va des del classicisme fins a la música contemporània i va realitzar gires per Europa i Àsia.
L'1 de setembre de 2020 va succeir Emmanuel Krivine com a director musical de l'Orquestra Nacional de França. Amb la formació ha desenvolupat projectes especialment vinculats al repertori francès, amb una atenció destacada a Claude Debussy, Maurice Ravel, Camille Saint-Saëns i compositors francesos menys habituals, al costat del gran repertori simfònic europeu. El 2025, amb motiu del 150è aniversari del naixement de Ravel, va dirigir l'orquestra en una extensa gira per França, Alemanya, Corea del Sud i la Xina.
Des de 2021 és també director artístic del Festival George Enescu i del seu concurs internacional a Bucarest, càrrec des del qual ha impulsat nous formats de concerts i activitats educatives. El mateix any va assumir la direcció artística i principal de la World Youth Symphony Orchestra de l'Interlochen Center for the Arts, institució on s'havia format de jove.
La temporada 2025-2026 va assumir la direcció musical de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati, amb la qual ja havia col·laborat anteriorment. En aquest càrrec ha combinat el repertori tradicional amb encàrrecs contemporanis i programes dedicats a la formació de joves directors; el 2026 va crear la primera Conducting Academy de l'orquestra, destinada a directors en l'inici de la seva carrera.
Activitat internacional Com a director convidat, Măcelaru ha treballat amb algunes de les principals orquestres europees i nord-americanes, entre les quals l'Orquestra Filharmònica de Nova York, l'Orquestra de Cleveland, l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra Simfònica de Boston, l'Orquestra de Filadèlfia, l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, la Royal Concertgebouw Orchestra, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera, l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig, l'Orquestra de la Tonhalle de Zúric i l'Orquestra Filharmònica de Londres.
En l'àmbit operístic, a més del seu debut a Houston amb Madama Butterfly, ha dirigit obres com Il trovatore, Don Giovanni i altres títols del repertori italià i germànic. El 2015 va debutar a la Cincinnati Opera amb Il trovatore.
El 26 de juliol de 2024 va dirigir l'Orquestra Nacional de França durant la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 a París.
Enregistraments Măcelaru ha realitzat enregistraments amb diverses orquestres europees i nord-americanes. El 2020 va obtenir un Grammy a la millor interpretació solista clàssica pel Concert per a violí de Wynton Marsalis, interpretat per Nicola Benedetti amb l'Orquestra de Filadèlfia sota la seva direcció.
Amb l'Orquestra Nacional de França ha enregistrat la integral de les simfonies de Camille Saint-Saëns, així com obres de George Enescu, Béla Bartók, Serguei Rakhmàninov, Antonín Dvořák i Johannes Brahms. La integral de la música simfònica d'Enescu va obtenir diversos reconeixements internacionals, entre els quals un International Classical Music Award en la categoria de música simfònica, un Choc de l'année de la revista Classica i un Diapason d'Or.
Premis i distincions 2012 – Sir Georg Solti Emerging Conductor Award. 2014 – Solti Conducting Award. 2020 – Premi Grammy a la millor interpretació solista clàssica, amb Nicola Benedetti i l'Orquestra de Filadèlfia. 2021 – doctor honoris causa per la Universitat de l'Oest de Timișoara.
Referències
Categoria:Directors d'orquestra romanesos Categoria:Violinistes romanesos Categoria:Músics de Timișoara Categoria:Alumnes de la Universitat de Rice Categoria:Alumnes de la Universitat de Miami Categoria:Directors de l'Orquestra Nacional de França Categoria:Artistes de la província de Timiș Categoria:Nascuts el 1980