va ser un sacerdot i inquisidor espanyol que va formar part del tribunal del judici de les bruixes de Zugarramurdi. Celebrat a Logronyo del 1609 al 1610, aquest va ser el primer i últim macroprocés de bruixeria a Espanya, ja que després, la Inquisició espanyola va refredar molt el zel amb què estudiava aquesta mena de casos. Salazar va ser, en gran mesura, el responsable d'aquest canvi d'enfocament, ja que es va mostrar molt escèptic amb les acusacions i els testimonis aportats.

Biografia D'ascendència basca, Alonso de Salazar va néixer a Burgos al si d'una família de comerciants i alts funcionaris. Va estudiar dret canònic a Sigüenza i a Salamanca, on es va llicenciar el 1579. Ordenat sacerdot, va arribar a ser Procurador de les Esglésies espanyoles a Roma.

Nomenat inquisidor el 1609, es va incorporar al tribunal de Logronyo que jutjava les bruixes basques. Els altres dos jutges inquisidors eren Juan del Valle Alvarado i Alonso Becerra y Holguín. Mentre que Del Valle i Becerra es creien totes les acusacions, Salazar es va mostrar més escèptic. El juny de 1610, vint-i-nou dels acusats van ser declarats culpables pels inquisidors. Tanmateix, Alonso de Salazar, que havia estat membre del tribunal durant tot just un any, es va oposar a la crema a la foguera de María de Arburu per manca de proves, tot i que en ser un sol vot dissident, la condemnada va ser finalment cremada. A l'acte de fe del 8 de novembre de 1610, celebrat a Logronyo, divuit sospitosos de bruixeria van ser indultats, sis condemnats van ser cremats vius i cinc més que s'havien mort a la presó van ser cremats en efígies fetes de fusta. Salazar va començar ja aleshores a dubtar de la culpabilitat de la resta dels acusats.

Salazar va desenvolupar la seva principal activitat com a inquisidor, després de l'acte de fe del 1610, fins al 1614, ja que va ser enviat a inspeccionar Navarra i les Vascongadas (principalment, Guipúscoa) en cerca de nous casos de bruixeria. El 1618 fou inquisidor a Múrcia i de 1619 a 1622, a València. Després va tornar a Logronyo.

Salazar es va morir a Madrid el 1636, a 71 anys, mentre era canonge de Jaén i inquisidor.

Llegat Gràcies a Alonso de Salazar, el 1614 es va reformar el reglament de la Inquisició i se suprimí gairebé totalment la crema de bruixes a Espanya i les seves colònies, un segle abans que a la resta d'Europa.

Les seves conclusions van ser desglossades en un informe d'11.000 pàgines que va elaborar dos anys després de la condemna a la foguera dels onze imputats. El seu treball es basava en 1.802 confessions de bruixeria, de les quals 1.384 van ser fetes per nens, i 5.000 inculpacions de terceres persones. El seu estudi detallat va servir de base al llibre The Witches' Advocate del danès Gustav Henningsen, publicat el 1980.

Referències

Bibliografia

*Salazar Categoria:Inquisidors Categoria:Clergues catòlics Categoria:Persones de Burgos Categoria:Juristes castellanolleonesos Categoria:Religiosos castellanolleonesos