La Cort de Barcelona de 1291, datada també en la bibliografia com a Cort de Barcelona de 1292 o de 1291-1292, fou una Cort General de Catalunya celebrada a Barcelona al començament del regnat de Jaume II. La documentació i la historiografia ofereixen una doble datació: el monarca es comprometé el 1291 a celebrar una cort general amb els catalans a Barcelona, mentre que l'edició de la Reial Acadèmia de la Història i diversos estudis moderns situen els principals ordenaments de la reunió el 1292.

Convocatòria La reunió s'emmarca en la successió oberta per la mort d'Alfons el Liberal a Barcelona el 17 de juny de 1291. L'assemblea que hi havia reunida a la ciutat acordà enviar Ramon de Manresa a Sicília per comunicar la mort al germà i successor del monarca, Jaume, i trametre missatgers als regnes d'Aragó i de València. També s'acordà mantenir la pau i la justícia als territoris de la Corona fins a l'arribada del nou rei. Jaume arribà a Barcelona el 13 d'agost de 1291, després d'haver rebut a Mallorca les delegacions d'Aragó, València i Catalunya.

Jaume II es comprometé aleshores a reunir una cort general dels catalans a Barcelona. La convocatòria constituí, així, una de les primeres reunions de cort del nou regnat i se situà en el procés de confirmació de les llibertats, privilegis, usos, costums i constitucions de Catalunya per part del nou monarca.

Acords Entre les disposicions més destacades hi hagué les relatives a l'administració reial a Catalunya. Jaume II acceptà que els oficials territorials reials, com els veguers i batlles, fossin catalans. La mateixa exigència s'aplicava als jutges i assessors jurídics de les corts reials, argumentant que els naturals del territori coneixien millor la legislació, els costums i les observances de Catalunya.

La Cort també aprovà disposicions que afectaven les relacions entre els pagesos dependents i els seus senyors. En concret, es prohibí que els pagesos que tinguessin i habitessin un mas, una pernada o una borda sota el domini d'un senyor es fessin persones pròpies d'un altre sense l'autorització del primer. La historiadora Rosa Lluch situa aquesta norma dins del procés baixmedieval de limitació de la mobilitat dels pagesos de remença i de reforçament dels vincles de dependència senyorial.

Referències

Barcelona (1291) Categoria:Història de Barcelona