La intolerància a la histamina o histaminosi és un conjunt de presumptes reaccions adverses (com ara rubor, picor, rinitis, etc.) a la histamina ingerida a través dels aliments. La teoria majoritària accepta que poden existir reaccions adverses a la histamina ingerida, però no reconeix la intolerància a la histamina com una afecció mèdica diferenciada que es pugui diagnosticar.
Existeix la sospita generalitzada que la histamina ingerida, en persones amb deficiències dels enzims que metabolitzen la histamina, podria ser la causa de diverses molèsties de salut no específiques que alguns individus classifiquen com a intolerància a la histamina; tanmateix, la intolerància a la histamina no figura com a afecció específica a l'onzena edició de la Classificació internacional de malalties (CIM-11). L'evidència científica que sustenta la idea que el consum d'aliments amb histamina pot provocar problemes de salut és, actualment, limitada i inconsistent. Alguns estudis han intentat establir un vincle causal directe entre la ingestió d'histamina i els símptomes clínics associats a la intolerància a la histamina, però els resultats han estat dispars, fet que en dificulta la interpretació.
La intolerància a la histamina afecta una part variable de la població —s'estima que al voltant de l'1%—, tot i que la prevalença exacta no està clara a causa de les dificultats diagnòstiques. La investigació actual se centra a comprendre millor l'etiologia (les causes) de l'afecció, a millorar els mètodes de diagnòstic i a desenvolupar tractaments eficaços, però fins ara no se n'ha trobat cap. La recerca se centra principalment en ajustos dietètics i modificacions de l'estil de vida, que actualment són les opcions més prometedores. A escala social, la intolerància a la histamina ha generat una major conscienciació i canvis en l'alimentació, però continua sent una afecció controvertida i poc reconeguda per la comunitat mèdica.
Signes i símptomes Les manifestacions de la intolerància a la histamina solen ser sistèmiques, és a dir, afecten tot l'organisme; Tot i així, aquests símptomes sovint són esporàdics i no específics. L'aparició dels símptomes sol produir-se poc després (al cap d'unes hores) de consumir determinats aliments o begudes, i la remissió posterior acostuma a tenir lloc al cap de 4-8 setmanes de dieta, és a dir, evitant els aliments que desencadenen els símptomes.
Els símptomes atribuïts a la intolerància a la histamina són molt variats i poden afectar diversos sistemes fisiològics, incloent-hi la pell (rubor o envermelliment facial, urticària, pruïja, erupcions, etc.), el sistema gastrointestinal (molèsties intestinals, dolor abdominal, síndrome de l'intestí irritable, distensió abdominal, sensació de plenitud postprandial, diarrea o restrenyiment, etc.), el sistema cardiovascular (pressió arterial baixa o alta, ritme cardíac anòmal, etc.), el sistema respiratori (asma, rinorrea, sinusitis, etc.) i el sistema nerviós (mal de cap, migranya, alteracions del son, deteriorament cognitiu, trastorns de l'estat d'ànim, mareig o sensació de desmai, espasmes musculars o de les parpelles i altres símptomes neurològics). Aquests símptomes no són específics de la intolerància a la histamina i poden coincidir amb els d'altres afeccions o trastorns.
Causes La histamina, una amina biògena present en diversos aliments, s'associa sovint a l'aparició de diversos problemes de salut. Aquests problemes s'agrupen habitualment sota el terme «intolerància a la histamina», una denominació establerta per analogia amb la «intolerància a la lactosa», una afecció causada per la deficiència de l'enzim lactasa. No obstant això, no existeixen estudis prospectius i controlats que hagin demostrat de manera concloent que un enzim (o la manca d'aquest) sigui la causa principal de les reaccions adverses posteriors a la ingestió d'histamina.
Alguns experts sospiten que la intolerància a la histamina és una afecció caracteritzada per un desequilibri entre la ingesta de histamina a través de la dieta i la capacitat de l'organisme per metabolitzar la histamina ingerida; aquest desequilibri provoca un augment de la concentració de histamina a la sang, fet que pot causar efectes adversos. Aquests experts consideren que la intolerància a la histamina és un trastorn no immunològic derivat d'una activitat o uns nivells reduïts dels enzims que metabolitzen la histamina: la diamina oxidasa (DAO) i la histamina N-metiltransferasa (HNMT). Tanmateix, es desconeix la prevalença exacta de la intolerància a la histamina a causa de l'escassetat de dades i de la manca de mètodes de diagnòstic validades.
Tot i que sovint s'atribueixen diversos símptomes a «reaccions adverses a la histamina ingerida», el fonament científic d'un vincle directe entre la ingestió d'histamina i l'aparició de símptomes clars i reproduïbles continua sent inconsistent. Un nombre reduït d'estudis ha intentat avaluar aquesta relació mitjançant una metodologia rigorosa basada en proves de provocació oral amb aliments i histamina, realitzades amb un disseny de doble cec i control amb placebo. Tanmateix, els resultats obtinguts en aquestes investigacions han estat dispars i heterogenis, fet que complica encara més la interpretació de les dades i la comparació dels resultats d'aquests estudis. Malgrat l'absència d'evidència sòlida i consistent, es continua sospitant que la histamina és l'agent etiològic (el factor que en desencadena l'aparició) de diversos problemes de salut inespecífics.
El suport científic per a aquest quadre clínic (la combinació de símptomes, signes i altra informació mèdica associada a la ingestió d'histamina) continua sent limitat i presenta troballes contradictòries: per exemple, la histamina present en aliments com el formatge Emmental es tolera millor que la derivada de peix en mal estat, concretament el pertanyent a la família dels escombrids, que inclou espècies com la tonyina i el verat. Les respostes fisiològiques adverses associades al consum d'aquest tipus de peix en mal estat són, habitualment, conseqüència de la toxicitat de la histamina i no pas d'una intolerància a la histamina *per se*. Aquesta resposta provocada pel peix en mal estat suggereix que la ingestió de concentracions anormalment elevades d'histamina desencadenaria una reacció en qualsevol individu, independentment de la seva sensibilitat a la histamina. No està clar si els símptomes observats en els casos d'intoxicació per peix es poden atribuir exclusivament al contingut d'histamina del peix en mal estat o si hi intervenen altres factors.
La histamina es pot unir a quatre tipus de receptors (des de l'H1 fins a l'H4) i desencadenar diverses respostes fisiològiques. Les respostes fisiològiques que la histamina pot desencadenar depenen del tipus de receptor al qual s'uneix. Per exemple, els receptors H1 de la histamina intervenen en les reaccions al·lèrgiques, la inflamació i la percepció sensorial: poden provocar la contracció del múscul llis (la qual cosa dona lloc a manifestacions com la broncoconstricció o els còlics intestinals), l'augment de la permeabilitat vascular (que provoca edema) i l'estimulació de les terminacions nervioses sensorials (causant pruïja i dolor). Els nivells d'histamina a la sang i a l'interior de les cèl·lules estan regulats normalment per dos enzims: la diamina oxidasa (DAO) i la histamina N-metiltransferasa (HNMT).
En alguns casos, els nivells d'histamina circulant poden augmentar i provocar efectes adversos. Segons alguns autors, aquests casos poden deure's a dues causes principals: la intoxicació per histamina i la intolerància a la histamina.
La intoxicació per histamina és un trastorn que es produeix quan persones sanes consumeixen aliments que contenen quantitats elevades d'histamina, com ara peix en mal estat. En la intoxicació per histamina, la histamina ingerida pot superar la capacitat dels enzims que la degraden i provocar símptomes com ara enrojolament (envermelliment de la cara), mal de cap, nàusees, diarrea, hipotensió (pressió arterial baixa) i arrítmia. El diagnòstic de la intoxicació per histamina es basa en la presentació clínica i en l'historial de consum d'aliments. El tractament consisteix en l'administració d'antihistamínics i líquids, així com en mesures de suport.
La intolerància a la histamina, a diferència de la intoxicació per histamina, és un suposat trastorn que afecta persones que tenen una activitat reduïda o alterada dels enzims que degraden la histamina, ja sigui per factors genètics, medicaments o malalties gastrointestinals. En persones sanes, el consum de petites quantitats d'histamina normalment no té efectes adversos per a la salut. Tanmateix, en les persones presumptament afectades, la ingestió d'histamina a través dels aliments —en nivells molt inferiors als associats a la intoxicació escombroide (causada pel consum de peix en mal estat)— pot provocar símptomes relacionats amb la intolerància a la histamina. A la classificació CIM-11, hi ha el trastorn «XM74Y6 Intoxicació per peix escombroide», però no la «intolerància a la histamina». En la presumpta intolerància a la histamina, els afectats tindrien, teòricament, un llindar de tolerància a la histamina més baix i poden desenvolupar símptomes fins i tot després de consumir aliments amb quantitats normals o moderades d'histamina, com ara tomàquets, albergínies, espinacs o maduixes (aliments que contenen histamina de manera natural) o bé vi. Els símptomes de la presumpta intolerància a la histamina són similars als de la intoxicació per histamina, però també poden incloure afeccions cròniques com ara urticària, asma, rinitis o migranya. Alguns experts consideren que el diagnòstic de la intolerància a la histamina és complex i requereix descartar altres causes dels símptomes relacionats amb la histamina, així com observar una resposta positiva a una dieta baixa en histamina; el tractament consisteix a evitar els aliments rics en histamina. Tot i això, actualment no hi ha indicadors mesurables que puguin confirmar l'aparició de reaccions adverses derivades de la ingestió d'histamina.
Referències
Categoria:Diagnòstics alternatius Categoria:Sensibilitats