Moungi Gabriel Bawendi (àrab tunisià: منجي الباوندي) (París, 15 de març de 1961) és un químic tunisià-francès-estatunidenc. Actualment ocupa la càtedra Lester Wolfe al Massachusetts Institute of Technology. Bawendi és conegut pels seus avenços en la producció química de punts quàntics d'alta qualitat. Per aquesta tasca, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 2023.
Biografia Moungi Bawendi va néixer a París (França), fill del matemàtic tunisià Mohammed Salah Baouendi. Després d'haver viscut a França i a Tunísia, Bawendi i la seva família van emigrar als Estats Units quan ell era un nen. Van viure a West Lafayette (Indiana), ja que Salah treballava al departament de matemàtiques de la Universitat Purdue. Bawendi es va graduar a la West Lafayette Junior-Senior High School el 1978.
Bawendi va obtenir tant el títol de grau (A.B.) el 1982 com el de màster (A.M.) el 1983 a la Universitat Harvard. Es va doctorar en química el 1988 a la Universitat de Chicago, sota la supervisió de Karl Freed i Takeshi Oka.
Amb Freed, Bawendi va treballar en física teòrica de polímers i, amb Oka, va realitzar experiments sobre les bandes calentes de l'ió H3+, els quals van contribuir a desxifrar l'espectre d'emissió de Júpiter observat el 1989.
Durant els seus estudis de postgrau, Oka va recomanar Bawendi per a un programa d'estiu als Laboratoris Bell, on Louis E. Brus el va introduir en la recerca sobre punts quàntics. En acabar els estudis, Bawendi es va incorporar als Bell Labs per treballar amb Brus com a investigador postdoctoral.
Bawendi es va incorporar al Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1990 i en va esdevenir professor el 1996.
Bawendi està casat amb la periodista Rachel Zimmerman.
Recerca científica Bawendi va ser un dels químics més citats de la dècada del 2001 al 2010. És una figura destacada en la recerca i el desenvolupament de punts quàntics. Els punts quàntics són cristalls semiconductors diminuts; la seva mida a escala nanomètrica els confereix propietats òptiques i electròniques úniques.
Un repte important en la recerca sobre punts quàntics era trobar maneres de crear-ne d'alta qualitat que fossin estables i uniformes. Bawendi és reconegut per la seva tasca en el desenvolupament de mètodes estandarditzats per a la síntesi de punts quàntics. El 1993, Bawendi i els seus estudiants de doctorat David J. Norris i Christopher B. Murray van presentar un mètode de síntesi per injecció en calent per produir punts quàntics reproduïbles, amb una mida ben definida i una elevada qualitat òptica. Aquest avenç en els mètodes de producció química va permetre «ajustar» els punts quàntics segons la mida i, com a resultat, obtenir propietats previsibles. Això va proporcionar als científics un control molt més gran sobre el material i va fer possible aconseguir resultats precisos i reproduïbles.
El mètode va obrir la porta al desenvolupament d'aplicacions tecnològiques de punts quàntics a gran escala en una àmplia varietat d'àmbits. Actualment, els punts quàntics s'utilitzen en díodes emissors de llum (LED), sistemes fotovoltaics (cèl·lules solars), fotodetectors, fotoconductors, làsers, imatge biomèdica, biosensors i altres aplicacions.
El 2023, Bawendi va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química conjuntament amb Louis E. Brus i Alexey Ekimov «pel descobriment i síntesi dels punts quàntics».
Publicacions seleccionades
Referències
Enllaços externs
Categoria:Premis Nobel de Química Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Alumnes de la Universitat de Chicago