La història del Zoo de Barcelona es remunta a 1892, quan l'Ajuntament de Barcelona va adquirir la col·lecció privada d'animals del banquer Lluís Martí-Codolar i Gelabert i la va instal·lar al Parc de la Ciutadella. La denominada aleshores «col·lecció zoològica» es va inaugurar el 24 de setembre del mateix any, coincidint amb les festes de La Mercè, sota la direcció del veterinari i naturalista Francesc Darder i Llimona. Des dels seus inicis, el projecte va estar vinculat a les ciències naturals i va combinar l'exhibició d'animals amb funcions científiques i educatives.
Durant el segle , el Zoo va experimentar diverses ampliacions i transformacions. L'Exposició Internacional de 1929 va impulsar l'ampliació del recinte i la construcció de noves instal·lacions, mentre que a partir de la dècada de 1950, sota la direcció d'Antoni Jonch i Cuspinera, es va iniciar una profunda modernització que va convertir el Zoo en un dels principals equipaments zoològics de l'Estat. Aquesta etapa va estar marcada també per l'expansió de la col·lecció, la seva participació als territoris de la Guinea Espanyola i l'arribada de Floquet de Neu el 1966, que va donar al Zoo una gran projecció internacional.
Des de les darreres dècades del segle , el Zoo ha afrontat successius processos de transformació per adaptar-se als nous criteris de benestar animal, educació i conservació de la biodiversitat. Les propostes d'ampliació i trasllat, inclòs el projecte d'un zoo marí, van donar pas progressivament a un debat sobre el futur de la institució, que va culminar amb l'aprovació, el 2019, del Nou Model de Zoo. Aquest pla planteja una orientació més centrada en la conservació de la biodiversitat, la recerca, l'educació i el benestar animal.
Antecedents i primers anys (1892-1936) L'origen del Zoo de Barcelona es remunta a la primavera de 1892, quan el banquer Lluís Martí-Codolar i Gelabert, va iniciar contactes amb l'alcalde Manuel Porcar i Tió per vendre la col·lecció privada d'animals que mantenia a la Granja Vella, situada al barri d'Horta. El ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la compra dels 160 exemplars que configuraven la col·lecció de Martí-Codolar per un preu de 30.000 pessetes el 26 d'abril del mateix any, iniciant un mes més tard les obres de construcció de les instal·lacions que havien d'acollir-los. Es va decidir que el conjunt d'instal·lacions zoològiques ocuparia una franja de 200 metres al passeig dels Oms del Parc de la Ciutadella, un espai verd dedicat al gaudi ciutadà que havia patit un intensa transformació arran de la celebració de la Exposició Universal de 1888 i que es projectava com a pol científic de la ciutat en l'àmbit de l'estudi de les ciències naturals, amb la inauguració l'any 1882 del Museu Martorell com a primer museu d'història natural de Barcelona.
L'Ajuntament va designar el veterinari Francesc d'Assís Darder i Llimona com a responsable del trasllat dels animals i posterior direcció de la "col·lecció zoològica" un cop instal·lada. Darder era un prestigiós naturalista i taxidermista i un dels millors especialistes en zoologia a la Barcelona de l'època, alhora que també havia estat responsable dels animals de la Granja Vella fins la seva venda. Desenvoluparia la seva tasca de director de forma altruista fins la seva mort l'any 1918, quan va ser succeït en el càrrec pel seu fill Jeroni Darder i Rodés (1918-1931). És durant la direcció de Jeroni Darder que s'atorga al veterinari Pere Màrtir Rossell i Vilà, professor de l'Escola Superior d'Agricultura, la tasca de conservador de la col·lecció zoològica (1919-1932) i eventualment director (1931-1932) fins la seva mort.
La inauguració de l'aleshores anomenada "col·lecció zoològica" es va celebrar sense gran èmfasi el 24 de setembre de 1892, en coincidència amb les festivitats de La Mercè. La distribució de la col·lecció es va dur a terme de forma lineal al llarg del passeig dels Oms i organitzada sota els criteris del catedràtic de Ciències Naturals de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Barcelona Manuel Mir i Navarro, que va establir tres seccions diferenciades en funció dels usos i costums vinculats a les espècies que acollien. La primera secció, localitzada a l'extrem nord del passeig, es dedicaria a petits primats, psitàcids i aviram. La segona, per "animals aquàtics", allotjaria principalment ocells aquàtics diversos així com rèptils (cocodrils i caimans) i petits mamífers. La tercera secció es dedicaria a "grans quadrúpedes", amb camèlids, cèrvids, estruços i un exemplar d'elefant asiàtic. Els recintes van ser dissenyats per l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, que va dotar alguns dels espais amb estables d'estil modernista eclèctic i orientalista.
La gestió de la col·lecció zoològica va passar a ser competència de la Junta Tècnica del Museu de Ciències Naturals i Jardins Zoològics i Botànics de Barcelona l'any 1893 i, posteriorment, de la Junta Municipal de Ciències Naturals el març de 1906. Aquesta darrera institució, que esdevindria de titularitat mixta l'any 1917, era integrada per l'Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya, i assumia la direcció i administració de la pròpia col·lecció zoològica, així com la d'altres equipaments de ciències naturals existents i futurs.
Els primers animals i l'elefant Avi miniatura|L'Avi, el primer elefant de la col·lecció zoològica de Barcelona, en una fotografia (1898)|400px miniatura|Una parella de lleons fotografiada a l'interior de la Casa dels Lleons (ca. 1910) miniatura|Fotografia de les instal·lacions destinades a la piscicultura del Laboratori Ictiològic (ca.1910-1930) Els ocells domèstics, com ara ànecs i gallines de diferents varietats, suposaven el gruix dels animals de la col·lecció zoològica. A més de ser un atractiu destacat per molts visitants, en tant que l'accés al recinte era gratuït, suposaven una de les principals vies de finançament de la col·lecció zoològica mitjançant la venda d'ous, plomes i altres productes d'origen animal, així com la pròpia subhasta pública d'exemplars excedents. Aquest sistema, en consonància amb la visió científica i comercial darrere del concepte de "jardí d'aclimatació" que perseguia Darder per la pròpia col·lecció, quedaria reflectit en la publicació del primer "Catàleg del Parc Zoològic Municipal" l'any 1897, on cada espècie i raça animal s'associava a un preu de venda. En aquest marc, durant els seus primers anys en funcionament, la col·lecció zoològica va incorporar una gossera (1897), una sala d'incubació artificial d'ous (1900) i un laboratori ictiològic (1909). Aquest últim equipament, dedicat a la piscicultura amb la finalitat d'enriquir les aigües dels rius i llacs catalans, va tenir un paper clau en l'alliberament massiu de peixos d'espècies autòctones i al·lòctones durant les anomenades "Festes del Peix" que van celebrar-se amb gran èxit a l'estany de Banyoles (1910-1915), Torelló, Roda de Ter i Ripoll, coincidint amb la festa major de cada municipi.
El resident més emblemàtic de la primera etapa de la col·lecció zoològica era un exemplar femella d'elefant asiàtic anomenat Baby que havia estat propietat de Martí-Codolar, si bé la ciutadania el va acabar batejant com a l'Avi per deformació fonètica. L'animal va cultivar una gran popularitat fins a convertir-se en un personatge més de la societat barcelonina, protagonitzant articles de diari, caricatures, postals, auques i gravats; i era habitual la visita d'infants i adults al parc per alimentar l'elefant amb tota mena de menjar i objectes. L'Avi va morir el 3 de maig de 1914 a conseqüència de les complicacions d'una fractura de la pota davantera esquerra. El seu traspàs va generar gran consternació a la ciutadania de Barcelona, que no va tornar a comptar amb un elefant fins l'arribada de l'elefanta Júlia el 6 de maig de 1915 com a regal de l'ex-soldà del Marroc establert a la ciutat Mulay Abd al-Hafid. L'esquelet de l'Avi es conserva actualment al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
La col·lecció zoològica es va enriquir progressivament amb la inauguració de la Casa dels Lleons el 21 de desembre de 1894, on s'hi exhibien sis lleons adquirits a un circ ambulant, així com amb la primera importació d'una partida d'animals des de Marsella el juliol de 1896, que incloïa 95 exemplars entre els quals jaguars, pumes, hienes i un os. A més de les compres a traficants europeus i altres mercats, la col·lecció també creixia amb donatius privats i intercanvis.
La Primera Guerra Mundial i l'Exposició Internacional de 1929 L'esclat de la Primera Guerra Mundial l'any 1914 va marcar l'inici d'un període de recessió que va afectar de forma significativa a la col·lecció zoològica del parc. Per una banda, el conflicte bèl·lic va suposar la interrupció del comerç d'animals dels mercats europeus, el qual permetia evitar l'endogàmia i combatre l'envelliment de la població d'animal mitjançant la compra de nous exemplars. Paral·lelament, la manca de recursos pressupostaris de la Junta de Ciències Naturals i l'encariment de les matèries primeres per alimentació dels animals van contribuir a accelerar la degradació de les instal·lacions del parc. Per tractar de resoldre la precària situació dels equipaments de la Junta, aquesta va crear una comissió per estudiar possibles nous emplaçaments per un jardí zoològic i botànic de nova creació i altres instal·lacions vinculades a les ciències naturals. Entre els diferents indrets on establir el nou zoològic es va considerar la muntanya de Montjuïc, el Tibidabo o el Parc Güell (projecte pel qual Nicolau Maria Rubió i Tudurí va elaborar un avantprojecte arquitectònic), si ve es va determinar que l'enclavament més idoni seria el Turó d'En Falcó de Vallcarca. El trasllat mai es va realitzar, i no va ser fins l'any 1929, en el marc dels preparatius per la celebració de l'Exposició Internacional de Barcelona, que es desenvolupar una primera ampliació de la superfície destinada a la col·lecció zoològica amb l'ocupació d'uns terrenys a la zona sud del Parc de la Ciutadella.
L'ampliació del que es comença a denominar jardí o parc zoològic de Barcelona el 1929 ve precedida del tancament perimetral del parc, efectuat l'any 1927, amb el qual es limitava l'accés de persones a certs horaris per tal de garantir el descans dels animals, es propiciava la reducció de furts i actes vandàlics nocturns i, alhora, es permetia cobrar entrada com a mètode addicional de finançament del zoològic. Els ingressos obtinguts de la venda d'entrades van superar les expectatives de la Junta de Ciències Naturals i va permetre al zoològic iniciar l'exercici de 1929 amb un superàvit econòmic que permetia cobrir les despeses i impulsar la construcció de nous recintes i instal·lacions en els mesos posteriors.
miniatura|Óssos polars a les instal·lacions annexes de l'aquari-terrari (1933)|400px