Louis Eugene Brus (Cleveland, 10 d'agost de 1943 - Hastings-on-Hudson, 11 de gener de 2026) va ser un químic estatunidenc i titular de la càtedra Samuel Latham Mitchell de Química a la Universitat de Colúmbia. Va ser codescobridor dels nanocristalls semiconductors col·loïdals coneguts com a punts quàntics. El 2023 va rebre el Premi Nobel de Química.
Biografia Louis Eugene Brus va néixer a Cleveland, Ohio, EUA el 10 d'agost de 1943. Durant l'etapa de secundària a Roeland Park, Kansas, va començar a interessar-se per la química i la física.
Va començar a la Universitat Rice el 1961 amb una beca del Cos d'Entrenament d'Oficials de la Reserva Naval (NROTC), fet que l'obligava a participar en activitats de l'NROTC al mar com a guardiamarina. El 1965 es va graduar a Rice en física química i, posteriorment, es va traslladar a la Universitat de Columbia per dur a terme la seva recerca doctoral. Per a la seva tesi, va treballar en la fotòlisi del vapor de iodur de sodi, sota la supervisió de Richard Bersohn. Després d'obtenir el doctorat en física química el 1969, Brus va tornar a la Marina amb el rang de tinent i va exercir com a oficial científic, en col·laboració amb Lin Ming-chang, al Laboratori de Recerca Naval dels Estats Units a Washington, D.C.
Seguint la recomanació de Bersohn, Brus va deixar la Marina definitivament i es va incorporar als Laboratoris Bell d'AT&T el 1973; allà va realitzar el treball que va conduir al descobriment dels punts quàntics. El 1996, Brus va deixar els Laboratoris Bell i es va incorporar al professorat del Departament de Química de la Universitat de Columbia.
Brus va morir a causa de la síndrome mielodisplàstica a Hastings-on-Hudson, Nova York, l'11 de gener de 2026, a l'edat de 82 anys.
Recerca científica Brus va ser una figura fonamental en la recerca i el desenvolupament dels punts quàntics. Els punts quàntics són cristalls semiconductors diminuts; la seva mida a escala nanomètrica els confereix propietats òptiques i electròniques úniques. Va ser el primer a sintetitzar-los en dissolució de manera independent l'any 1982. En aquell moment, estudiava la fotoquímica orgànica a la superfície de partícules de sulfur de cadmi mitjançant espectroscòpia Raman de tipus pump-probe, amb l'objectiu de trobar possibles aplicacions en l'àmbit de l'energia solar. Va observar que les propietats òptiques dels cristalls variaven després d'un període de 24 hores. Va atribuir aquest canvi en l'energia de la banda prohibida al fenomen de la maduració d'Ostwald, procés pel qual els cristalls augmentaven de mida. Brus va establir el marc teòric per comprendre el comportament dels punts quàntics a partir dels efectes quàntics derivats de la mida. Va identificar la relació entre la mida de les partícules semiconductores i la longitud d'ona de la llum que emeten —una relació coneguda actualment com l'equació de Brus.
Brus va intentar contactar amb investigadors de la Unió Soviètica. Va ser el 1990 quan finalment va conèixer Alexey Ekimov i Aleksandr Efros, els quals havien desenvolupat per primera vegada nanocristalls semiconductors en vidre el 1981 —en condicions més rudimentàries—, però la seva recerca no estava disponible als Estats Units.
Als Bell Labs, Brus va col·laborar amb els investigadors postdoctorals Paul Alivisatos i Moungi Bawendi en un projecte de recerca amb el químic sintètic organometàl·lic Michael L. Steigerwald centrat a reduir la mida dels punts quàntics.
El 2023, Brus va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química conjuntament amb Moungi G. Bawendi i Alexey Ekimov «pel descobriment i síntesi dels punts quàntics».
Publicacions seleccionades
Referències
Enllaços externs
Categoria:Premis Nobel de Química Categoria:Professors de la Universitat de Colúmbia Categoria:Membres de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Categoria:Alumnes de la Universitat de Rice