Blanca de Vilallonga, documentada també com a Blanquina de Vilallonga, fou una religiosa catalana del segle XV, priora del monestir femení hospitaler d'Alguaire, pertanyent a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Exercí el priorat des de la dècada de 1420 i durant el seu govern adquirí per al domini d'Alguaire la plena jurisdicció sobre la Portella.

Biografia Blanca de Vilallonga formà part de la comunitat femenina de l'Orde de l'Hospital establerta a Alguaire. El 1415 ja hi és documentada com a religiosa amb el nom de Blanquina de Vilallonga. Aquell any, després de la mort de la priora Agnès de Montpaó, fou una de les religioses que intervingueren en l'elecció de Constança de Masdovelles com a nova priora i, juntament amb Constança des Pomers, actuà com a procuradora de la comunitat davant el prior de Catalunya de l'orde perquè confirmés l'elecció.

També apareix documentada el 1417 en el conflicte sorgit al monestir al voltant del comanador Ramon Roger d'Erill. A la mort de Constança de Masdovelles, el 30 de desembre de 1421, fou substituïda al capdavant de la comunitat per Blanca de Vilallonga, que fins aleshores n'era sotspriora.

Durant el seu priorat hagué d'afrontar diversos afers relacionats amb el govern intern de la comunitat. El 1422, per exemple, intervingué en el conflicte provocat per dues religioses que havien abandonat el monestir i havien estat privades de l'hàbit, una qüestió que acabà arribant al capítol prioral de l'orde.

Un dels episodis més destacats del seu priorat es produí el 1424, quan el monestir d'Alguaire adquirí al rei Alfons el Magnànim la jurisdicció sobre la Portella, població sobre la qual ja exercia drets senyorials. Amb aquesta adquisició, la comunitat religiosa passà a tenir també potestat per administrar justícia al terme de la Portella.

La seva activitat com a priora també queda documentada en altres actuacions patrimonials i religioses. El 19 de desembre de 1425, Blanca de Vilallonga i la comunitat d'Alguaire assignaren a la Pia Almoina de Lleida un cens anual de 120 sous destinat al manteniment dels pobres, procedent d'un llegat episcopal.

El 20 d'abril de 1429, sota la forma documental «Blanquina de Vilallonga», conferí al prevere Nicolau Algar la capellania dels Sants Apòstols del monestir d'Alguaire. Anys després, el 4 d'octubre de 1444, tornà a intervenir en la provisió d'aquest benefici després de la mort d'Algar.

Memòria La seva figura ha quedat especialment vinculada a la Portella per l'adquisició de la jurisdicció de la població durant el seu priorat. L'escola pública del municipi porta el nom d'Escola Blanca de Villalonga, denominació documentada oficialment almenys des de la dècada de 1990.

Referències

Categoria:Alguairencs Categoria:Religiosos segrianencs