va ser un militar espanyol.
Biografia Va ingressar a l’Acadèmia d'Artilleria de Segòvia l'1 de setembre de 1895, on va realitzar els seus estudis fins a 1899. En 1906 va ascendir a capità i en 1918 a comandant, en tots dos casos per antiguitat. Després de sortir de l'Acadèmia va ser destinat a la seva ciutat natal, i de fet va realitzar gairebé tota la seva carrera militar a Sant Sebastià. Durant la revolució de 1934 va mantenir una actitud de fermesa davant dels intents vaguistes i després del fracàs de la revolta va presidir els consells de guerra que es van celebrar en la capital donostiarra. Segons alguns autors, aquesta actuació li va suposar guanyar-se no poques enemistats entre l'esquerra guipuscoana.
Després de la victòria del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936, Carrrasco Amilibia va participar en la conspiració militar contra el govern, encara que aquest va mantenir una actitud ambigua i dubitativa durant els preparatius dels conspiradors.José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento, Ediciones Encuentro, pág. 343 Quan es produeix el cop d'estat que donaria lloc a la Guerra civil, Carrasco ostentava el rang de coronel, estava al comandament del 3r Regiment d'Artilleria pesant i era comandant militar de Sant Sebastià. En els primers moments del cop va mantenir una actitud poc clara davant la revolta,Julio Aróstegui (2006). Por qué el 18 de julio…Y después. Barcelona: Flor del Viento Ediciones, pág. 81Edward E. Malefakis (2006). La Guerra Civil española, Santillana Ediciones Generales, pág. 241 i després de la rebel·lió de la guarnició donostiarra, Carrasco es va unir als militars alçats però |es va retirar a les casernes de Loyola. La vacil·lació de Carrasco Amilibia va permetre a les forces d'esquerres i als nacionalistes bascos poder organitzar-se i mantenir-se ferms davant de les forces rebels.Julián Casanova (2001). La Iglesia de Franco, Ediciones Temas de Hoy, pág. 138 La revolta a Sant Sebastià va passar a estar dirigida principalment pel tinent coronel José Vallespín, designat pel general Emilio Mola amb aquesta finalitat.José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento, Ediciones Encuentro, pág. 345 La rebel·lió militar en la capital guipuscoana va durar uns dies, i després del seu fracàs Carrasco Amilibia va ser detingut per les forces lleials el 28 de juliol i conduït a la Diputació provincial. Pel que sembla, aquesta mateixa nit va ser tret de la diputació i assassinat al costat de les vies del tren,Preston, Paul (2013) . El Holocausto Español. Odio y Exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Debolsillo, pág. 567a les immediacions del l’anomenat Pont de Ferro.
Família Era germà del també militar Víctor Carrasco Amilibia.Octavio Ruiz Manjón-Cabeza (1986). Historia general de España y América, Ed. Rialp, pág. 298
Referències
Categoria:Militars guipuscoans Categoria:Donostiarres Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil espanyola Categoria:Assassinats polítics al bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola