va ser un militar espanyol, conegut per la seva participació en la guerra civil espanyola.

Biografia Carrera militar Fill i net de militars, de jove va ingressar a l’Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Va participar en la guerra del Rif al comandament d'una unitat de Regulars, formant part dels anomenats africanistes.

Amb el grau de coronel participa en la Sanjurjada, el fallit intent de cop d'Estat encapçalat pel General José Sanjurjo Sacanell, el 10 d'agost de 1932. Va resultar condemnat, separat del servei i exiliat a la colònia espanyola de Villa Cisneros, encara que a la fi de 1932 va aconseguir evadir-se al costat d'altres condemnats.Ignacio Martín Jiménez (2010). La guerra civil en Valladolid, 1936-1939: amaneceres ensangrentados, pág. 70 Acollit a la amnistia concedida pel govern radical de Alejandro Lerroux, es va reincorporar a l'Exèrcit i és destinat a Valladolid, seu de la VII Divisió Orgànica.

Serrador va participar activament en la conspiració militar que va portar al cop d'estat de juliol de 1936, sent un dels organitzadors de la revolta a Valladolid. Aquestes activitats van aixecar les sospites de les autoritats de Madrid, per la qual cosa a l'abril va ser sancionat pel Govern amb un mes d'arrest a Cartagena i posteriorment destinat forçós a Madrid. Tanmateix, Serrador va aconseguir evadir la vigilància policial i el 19 de juliol va aconseguir traslladar-se a Valladolid.

Guerra civil Ja a Valladolid es va trobar amb el retirat general Andrés Saliquet Zumeta, nou líder de la revolta a la ciutat, que després de destituir el general Molero va aconseguir fer-se amb el control de la VII Divisió Orgànica. Al llarg d'aquest dia els revoltats van aconseguir reprimir els focus de resistència, especialment dels ferroviaris i els obrers.

A mitjanit del dimarts 21 de juliol, Serrador va sortir de Valladolid al comandament d'una columna composta per falangistes val·lisoletans amb la missió d'ocupar un port important de la serra de Guadarrama, l’Alto del León, situat a l'oest del de Somosierra. A les dues del matí del 22 van sortir per la carretera d'Olmedo cap a Villacastín i el port de Guadarrama (Alto del León) per la carretera N-VI Madrid-la Corunya.Ignacio Martín Jiménez (2010). La guerra civil en Valladolid, 1936-1939: amaneceres ensangrentados, pág. 359 Quan van arribar al port es van trobar que ja havia estat ocupat per un grup de milicians procedents de Madrid, però van aconseguir desallotjar-los d'allí en el marc de la Batalla de Guadarrama i el dia 25 de juliol ja estava en el seu poder.Hugh Thomas (1976). La Guerra Civil Española, Ed. Grijalbo, pág. 432 Tanmateix, el seu avanç cap a Madrid va quedar estancat davant la forta resistència republicana, amb el que la seva ofensiva cap a la capital va fracassar. El front en aquest sector quedarà immòbil fins al final de la contesa.

A la fi de 1936 va ser nomenat comandant de la Divisió «Ávila». Més endavant Serrador va ser nomenat comandant de la 71a Divisió, i més tard Cap de la "Agrupació de Divisions de Guadarrama-Somosierra" que guarnien el front en la serra del Guadarrama.Carlos Engel (2000). Historia de las divisiones del ejército nacional, Ed. Almena, pág. 206 Estant al comandament de la 71a Divisió, durant la Batalla de Brunete l'atac inicial republicà va agafar per sorpresa a la seva unitat, veient-se a obligada a cedir terreny i sofrint greus baixes.

El 8 de gener de 1937 ascendeix a general de brigada,Clyde L. Clark (1950). The Evolution of the Franco Regime, pág. 452 el 23 de febrer de 1939 a general de divisió.

Capità general de Canàries Després del final de la Guerra civil, a l'agost de 1939 és nomenat Capità general de Canàries, ja que exercirà fins a la seva defunció el 23 de gener de 1943.Juan Arencibia de Torres (1994). Canarias y los militares: un siglo de historia, pág. 216 El seu període com a comandant militar a Canàries va coincidir amb la Segona Guerra Mundial, la qual cosa li va conferir un major poder. També va ser nomenat cap del Comandament Econòmic de Canàries,Carlos Santiago Martín Fernández (2006). Política Territorial del Franquismo en el Hierro (1940-1970), pág. 40 organisme creat per a tractar d'evitar aïllament de l'arxipèlag durant els anys de la contesa. Poc abans de la seva defunció va ser ascendit al rang de Tinent general.Juan Arencibia de Torres (1994). Canarias y los militares: un siglo de historia, pág. 233

Referències

Bibliografia

Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil espanyola Categoria:Persones de Talavera de la Reina