va ser un militar espanyol pertanyent a l'arma d'Artilleria. Va destacar per la seva participació en la guerra civil espanyola.

Biografia Carrera militar Va ingressar en la Acadèmia General Militar de Toledo el 30 d'octubre de 1890, sent promogut a tinent primer d'Artilleria en 1896.Gaceta de Madrid n.º 171, pp. 2028-2029 (19 de junio de 1932). Durant els següents anys va ocupar diversos destins i comandaments, ascendint al rang de coronel en 1929. Va estar al capdavant de les comandàncies d'artilleria de Ceuta i Cartagena.

Al juny de 1932 va ascendir al rang de general de brigada, passant a manar la 3a Brigada d'Artilleria amb seu a València. Posteriorment va ser nomenat comandant militar de Cartagena, comandament que va ocupar durant bona part del període de la Segona República. En aquesta època va tenir simpaties lerrouxistes.

Al començament de 1936 va cessar com a governador militar de Cartagena —sent substituït pel general Martínez Cabrera—, i va ser nomenat governador militar de Cadis. Segons Francisco Espinosa, el nomenament de López-Pinto com a governador militar de Cadis va afavorir als conspiradors. Des del seu nou càrrec, López-Pinto va permetre que els principals integrants de la conspiració a Cadis poguessin moure's a pler. De tots els generals que hi havia destinats en el territori la II Divisió Orgànica, López-Pinto era l'únic amb el qual podia comptar incondicionalment el general Queipo de Llano, principal cap de la conspiració militar a Andalusia.

Guerra civil La tarda del 17 de juliol la guarnició de Melilla es va revoltar, i en poques hores la rebel·lió es va estendre al Protectorat del Marroc. A les #01:00 hores del 18 de juliol López-Pinto va assegurar al governador civil de Cadis, Mariano Zapico, que es mantindria fidel a la República. Tanmateix, quan unes hores després el general Queipo de Llano es va revoltar a Sevilla, López-Pinto també es va unir a la rebel·lió. Després de revoltar-se, va ordenar alliberar el general Varela, que va assumir la direcció militar de la ciutat de Cadis. En poques hores, després d'haver rebut reforços des del Marroc, López-Pinto va aconseguir dominar tant la capital gaditana com la base naval de La Carraca.

Unes setmanes després del començament de la contesa va presidir el tribunal militar que va condemnar a mort al general Campins. Al desembre el ja «generalíssim» Francisco Franco el va ascendir al rang de general de divisió, i va ser posat al capdavant de la VI Divisió Orgànica, que va augmentar en grandària fins a convertir-se en el 6è Cos d'Exèrcit. Des d'aquest lloc va organitzar noves unitats per a l'Exèrcit revoltat, especialment en la Campanya del Nord. Durant l'ofensiva de Biscaia, en la primavera de 1937, López-Pinto va tenir el comandament oficial de les tropes com a cap de la VI Divisió, encara que el comandament real de les tropes estava en mans del general Sochalga. A partir d'octubre de 1937 la VI Divisió va ser canviada de nom com VI Regió Militar, passant López-Pinto a estar-ne al capdavant durant la resta de la contesa.

Al març de 1939 va formar part de la missió diplomàtica que va anar a Itàlia amb motiu de la coronació del papa Pius XII.

Dictadura franquista miniatura|José López-Pinto al costat de Heinrich Himmler a Irún, octubre de 1940. Després del final de la contesa va continuar ocupant el seu antic lloc militar. En l'estiu de 1940, sent capità general de Burgos, va acudir a rebre a un grup de militars alemanys que van visitar Sant Sebastià i va organitzar diverses trobades de confraternització amb militars espanyols que van acabar al crit de «Viva Hitler!», la qual cosa va provocar un escàndol diplomàtic amb el Regne Unit i que el mateix Franco tragués foc pels queixals. Uns mesos després, a l'octubre, també va acudir al costat de José Finat a la frontera franco-espanyola per a rebre a Heinrich Himmler, cap de les SS i un dels principals jerarques nazis.

El 23 de gener de 1942, poc abans de la seva defunció, va cessar al capdavant de la VI Regió Militar.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

José López-Pinto, artillero y marrajo.

Categoria:Generals espanyols Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil espanyola Categoria:Cartageners