Eduard Font i Coll (Bordils, 14 de març de 1930 – Torroella de Montgrí, 1 de novembre de 2022) fou un tible, violinista, bateria, compositor, representant musical i activista cultural català, especialment vinculat a la cobla-orquestra Els Montgrins. Fill del músic Josep Font i Grau i germà de Martirià Font i Coll, va formar part d'una nissaga estretament relacionada amb la música de cobla.
El seu pare el va iniciar de petit en la música, tot i que durant l'adolescència la va abandonar temporalment per dedicar-se al futbol. Durant el servei militar va reprendre l'estudi del tible amb un instrument del seu germà Martirià i, un cop llicenciat, es va incorporar a la formació torroellenca Torre Vella. Posteriorment va passar a La Principal de l'Escala i va aprendre també a tocar el violí i la bateria.
L'any 1957 va ingressar a Els Montgrins ocupant la plaça que havia deixat vacant el seu pare. Inicialment hi va actuar com a tiblaire i músic d'orquestra, i el 1963, arran de la jubilació d'Enric Vilà, va assumir la representació i gestió de la formació. Dos anys més tard, el 1965, Enric Vallespí li'n va cedir la propietat. Font va tenir un paper destacat en la reorganització i consolidació d'Els Montgrins i, anys després, va convèncer el seu germà Martirià perquè tornés a la formació com a director artístic. Tots dos van contribuir a reforçar la projecció de la cobla-orquestra durant les dècades següents i a conduir-la fins a la celebració del centenari, el 1984.
Quan Martirià Font es reincorporà a Els Montgrins el 1979, els dos germans van tornar a compartir escenari com a primer i segon tible. Durant aquells anys Eduard Font combinava l'activitat interpretativa amb les tasques de representació i organització de la formació. La documentació de la Generalitat de Catalunya encara el recull com a responsable d'Els Montgrins, mentre Martirià Font hi constava com a director.
Com a compositor va escriure diverses sardanes. Entre les seves obres destaca Girona, temps de flors, amb lletra de la seva filla Mercè Font i Pi, enregistrada per Els Montgrins juntament amb la Coral Anselm Viola i la Polifònica de Puig-reig. La sardana va ser estrenada el 14 de maig de 2015 a Girona. La seva producció sardanista, encara que més reduïda que la del seu germà Martirià, forma part de la continuïtat compositiva de la família Font.
Més enllà de l'activitat professional, va tenir una participació destacada en la vida cultural i cívica de Torroella de Montgrí. El 1965 va impulsar, amb altres afeccionats, el primer Aplec de la Sardana de la vila, del qual va ser president durant anys. El 1974 va ser nomenat jutge de pau i posteriorment va formar part de la Junta de Jutges de Pau de Catalunya, que li va concedir la medalla d'or de l'entitat. El 1975 va contribuir decisivament a aconseguir que Torroella de Montgrí fos proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana i va participar en l'organització dels actes, així com en la renovació de la Festa Major de la població.
El 1976 va ser un dels impulsors de la implantació de la Creu Roja a Torroella de Montgrí i en va ser president durant més de quinze anys. També va participar, juntament amb Joan Vidal i Gayolà i altres sardanistes, en la constitució de la Federació Sardanista de Catalunya. Després de retirar-se de l'activitat professional va dirigir la Coral de la Llar de Jubilats El Recer de Torroella de Montgrí.
L'any 2000 l'Ajuntament de Torroella de Montgrí li va concedir la Medalla del Montgrí, la màxima distinció municipal, en reconeixement de la seva trajectòria cultural i cívica. També va ser homenatjat per l'Agrupació d'Agents Artístics en retirar-se de la representació d'Els Montgrins.
Va morir a Torroella de Montgrí l'1 de novembre de 2022, als noranta-dos anys.
Referències
Categoria:Tibles Categoria:Violinistes catalans Categoria:Bateries catalans Categoria:Compositors de sardanes catalans Categoria:Bordilencs Categoria:Morts a Torroella de Montgrí