miniatura|Escut de l'Empordà (les barres del Comtat d'Empúries amb un cavall alat, símbol de progrés) utilitzat com a emblema per l'Ateneu Empordanès de Barcelona miniatura|Interior de la casa Torres (carrer del Pi, 11), seu de l'Ateneu Empordanès de Barcelona entre 1916 i 1939 L'Ateneu Empordanès de Barcelona va ser una associació cívica i cultural formada per persones vinculades a l'Empordà i a les comarques gironines residents a Barcelona que va desenvolupar una intensa activitat entre 1916 i 1939. Tenia la seu social a la Casa Torres (carrer del Pi, 11) de Barcelona, equipada amb biblioteca, teatre, sala de ball, cafè, cooperativa de consum, espai expositiu i altres espais per a reunions i activitats.Baig i Aleu, Marià; Playà i Maset, Josep. «Empordanesos a Barcelona: Crònica del Centre Empordanès Gracienc (1884), del Centre Empordanès de Barcelona (1891) i de l’Ateneu Empordanès de Barcelona (1916)». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2011, vol.VOL 42, p. 329-82, doi:10.2436/20.8010.01.64. https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.64/331895 Gallart, Marta. «Un tros d’Empordà al cor de Barcelona». Revista de Girona, 2016, núm. 295, p. 54-57, https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/308356.
Segons els seus estatuts, l'objectiu fundacional de l'entitat era "conservar, millorar i expandir l’esperit i manera d'ésser de la gent que naix, creix o forma part de la regió empordanesa" i "defensar els interessos d’aquesta en tots els ordres".
L'entitat va arribar a tenir 350 socis i va rebre l'adhesió de nombrosos ajuntaments i entitats empordaneses, que utilitzaven la seu social com a centre de la seva activitat a la ciutat de Barcelona.
Activitat L'Ateneu Empordanès de Barcelona s’organitzava en seccions, que es van anar constituint a petició dels socis: Cultura, Foment, Beneficència, Socors Mutus, Sardanística, Festes, Excursionisme i Esports. De forma regular organitzaven conferències i tertúlies, projeccions (disposaven d'un cinematògraf propi), programaven sessions de teatre infantil i per a adults, exposicions d'art, audicionons i ballades de sardanes, així com balls socials de tota mena (de gala, de màscares, etc). També organitzaven homenatges a empordanesos il·lustres com Narcís Monturiol, Pep Ventura, Caterina Albert (Víctor Català). I mantenien una àmplia oferta lúdica vinculada al calendari festiu, tot celebrant el Nadal (fent cagar el tió), la nit de Reis, el Carnaval i la revetlla de sant Joan.
A part d'aquestes activitats, els socis gaudien d'un conjunt de serveis permanents que s’anaven ampliant amb el temps: biblioteca, cooperativa de consum amb productes portats de l'Empordà (anxoves, arròs, fesols, botifarra, ous...), visites mèdiques per als socis que s’acullien als Socors Mutus, classes d’idiomes (anglès, alemany, francès) i, quan la situació política ho permet, després de la Dictadura de Primo de Rivera, classes de català per als socis i familiars.
També van impulsar diverses publicacions, com el butlletí mensual Empordà, l'edició de les obres guardonades als Jocs Florals de l'Empordà i diverses obres literàries d'autors empordanesos, així com publicacions monogràfiques, entre les quals destaca l'Àlbum-guia de la Costa Brava (1925). A aqueste efectes van crear el segell editorial "Publicacions Empordà".
A banda d'aquestes activitats, l'Ateneu Empordanès va actuar com una mena de lobby o consolat empordanès a la capital del país. Així, va operar com a oficina comercial de les empreses i entitats empordaneses (com les cobles de sardanes) i va pressionar el govern perquè invertís en determinades infraestructures i serveis a l'Empordà.
Els Jocs Florals de l'Empordà A banda de l'activitat regular a la seu social de l'entitat, l'Ateneu Empordanès de Barcelona va impulsar la celebració dels Jocs Florals de l'Empordà, que van tenir lloc entre 1917 i 1922 en diverses poblacions empordaneses, organitzades conjuntament amb entitats locals. La primera edició va tenir lloc a Figueres (1917), la segona a La Bisbal d'Empordà (1918), la tercera a Torroella de Montgrí (1920) i la quarta a Castelló d'Empúries (1922).
Entre els escriptors guardonats en les diferents edicions d'aquests jocs florals s'hi compten Marià Manent, Prudenci Bertrana, Carles Riba, Ventura Gassol, Carles Soldevila o Josep Carner. Castells, Pere. «Fa cinquanta-sis anys. Els Jocs Florals de l’Empordà a Torroella». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1976, https://raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/208746. Revista "El programa", 30/09/1922, pàg 3 Les obres guardonades es van pubicar, després de cada edició, en sengles volums editats per l'Ateneu Empordanès.
Presidents i vicepresidents +AnyPresidentVicepresident1916Eusebi Fina i Girbau (Josep Pella i Forgas, honorífic)Josep Valls i Badet1917Eusebi Fina i GirbauEmili Arbuch1920 (feb)Joan Vidal FraxanetFaustí Cabarrocas 1920 (nov)Eusebi Isern i DalmauAdolf Soler Matacàs1921 Eusebi Isern i DalmauJulius Junyer1922 Eusebi Isern i DalmauLluís Camós1923Josep Maria Pi i SunyerJaume Cabarrocas (secr.)1930Ramon Noguer i CometTomàs Quintana i Grau 1931Ramon Noguer i CometJ. Pineda i Pou 1932Eusebi Isern i DalmauEusebi Delcós Bru1935Eusebi Isern i DalmauSantiago Mauri
Referències
Categoria:Ateneus de Barcelona