Cançons jueves, op. 13 (també conegudes com Cançons infantils) és un cicle de cançons per a veu i piano de Mieczysław Weinberg, compost el 1943 a Taixkent sobre poemes en ídix de l'escriptor Isaac Leib Peretz. El cicle, una de les primeres obres de Weinberg vinculades explícitament a la cultura jueva, consta de cinc cançons emmarcades per una introducció i una conclusió sense paraules.

Composició i context Weinberg va escriure l'obra durant la seva estada a Taixkent, on havia arribat el 1941 després de fugir de l'avanç alemany sobre Minsk durant la Segona Guerra Mundial. El compositor, nascut a Varsòvia en una família jueva, havia fugit de Polònia el 1939 després de la invasió nazi i acabaria descobrint que la major part de la seva família havia estat assassinada durant l'Holocaust.

En aquest context va recórrer a cinc poemes d'Isaac Leib Peretz, una de les figures fonamentals de la literatura moderna en ídix. Peretz havia desenvolupat una part important de la seva obra al voltant de la cultura, les tradicions i la vida quotidiana dels jueus de l'Europa oriental.

El cicle fou concebut inicialment amb el títol de Cançons jueves. L'obra va circular ja el 1943 sota els auspicis del Fons Musical soviètic i fou una de les primeres composicions de Weinberg que arribaren a publicar-se. Tanmateix, en les edicions i interpretacions soviètiques es va difondre principalment en traducció russa sota el títol de Cançons infantils. La traducció al rus fou obra de la poeta Natalia Kontxalóvskaia.

El canvi de denominació ha estat relacionat amb la necessitat de reduir la identificació explícitament jueva de l'obra en el context soviètic. La Bayerische Staatsoper assenyala que el títol Cançons infantils podia ocultar tant el caràcter jueu del cicle com el rerefons amarg d'uns textos aparentment ingenus.

L'any següent Weinberg va escriure un segon cicle titulat també Cançons jueves, op. 17, aquesta vegada sobre poemes en ídix de Shmuel Halkin. Ambdós cicles constitueixen una de les primeres manifestacions importants de la presència de la cultura jueva en la seva música.

Estructura El cicle està format per set números, cinc dels quals utilitzen textos de Peretz:

Introducció – Andante maestoso – Allegretto – Andante maestoso

El panet – Allegro

Cançó de bressol – Andante

El caçador – Vivace – Adagio lamentoso – Vivace

Al turó verd – Allegretto

Dolor (La carta de l'orfe) – Largo lugubre – Più mosso – Largo lugubre

Conclusió – Andante

La introducció i la conclusió són vocalitzacions sense text articulat, construïdes principalment sobre la síl·laba «la». D'aquesta manera, Weinberg crea un marc simètric al voltant de les cinc cançons centrals.

Música Les primeres cançons presenten aparentment el món quotidià dels infants: el menjar, una cançó de bressol, els jocs o la fantasia d'un nen que imagina ser caçador. Weinberg combina aquesta senzillesa amb passatges de caràcter melancòlic i amb elements que remeten a la tradició musical asquenazita.

La musicòloga Evgeniya Khazdan ha assenyalat l'ús del mode conegut com a Adonoy Molokh, relacionat amb la tradició litúrgica jueva. Weinberg no cita directament melodies de la sinagoga, sinó que construeix material nou utilitzant recursos melòdics i modals vinculats a aquesta tradició, combinats amb procediments de la música acadèmica europea.

El contrast més intens arriba amb la sisena peça, Dolor (La carta de l'orfe), basada en el poema de Peretz conegut com Der Yesoymes Brivele. El text adopta la veu d'un infant orfe que escriu a la seva mare morta i demana al vent que li faci arribar la carta. Aquesta cançó transforma progressivament el caràcter infantil i juganer del cicle en una expressió de dolor i desemparament.

Estudis posteriors han interpretat el conjunt com una obra relacionada no només amb la identitat jueva de Weinberg sinó també amb dues qüestions recurrents en la seva producció posterior: la infantesa i el trauma de la guerra.

Versions i enregistraments L'obra original està escrita per a veu i piano. Durant bona part del període soviètic es va interpretar principalment en rus i sota el títol de Cançons infantils, mentre que posteriorment s'ha recuperat progressivament el text original en ídix i el títol de Cançons jueves.

L'any 2004 Alexander Oratovsky en va realitzar un arranjament per a soprano i trio amb piano, que ha estat utilitzat en diversos enregistraments moderns. Aquesta versió conserva els set números de l'original.

La recuperació internacional de l'obra durant el segle XXI s'inscriu en la revalorització general de la música de Weinberg. El cicle ha estat enregistrat tant sota el títol de Cançons infantils com de Cançons jueves, fet que reflecteix la seva doble tradició editorial.

Importància Cançons jueves, op. 13, és una de les primeres obres en què Weinberg incorpora de manera explícita elements de la seva herència jueva. Aquest component apareixeria posteriorment en nombroses composicions, entre les quals les Cançons jueves, op. 17, la Sinfonietta núm. 1, op. 41, i la Rapsòdia sobre temes moldaus, op. 47 núm. 1.

El cicle també ha estat relacionat amb l'interès posterior de Dmitri Xostakóvitx per la poesia i la música jueves. Weinberg i Xostakóvitx van iniciar el 1943 una estreta amistat artística, i tots dos van incorporar durant els anys següents elements jueus en diverses composicions.

Referències

Categoria:Obres de Mieczysław Weinberg Categoria:Composicions musicals del 1943 Categoria:Cicles de cançons