Knud Christian Jeppesen (Copenhaguen, 15 d'agost de 1892 – Risskov, 14 de juny de 1974) fou un musicòleg, compositor, organista i professor danès. Especialista en la música del Renaixement i particularment en l'obra de Giovanni Pierluigi da Palestrina, esdevingué una de les principals autoritats internacionals del segle XX en contrapunt i polifonia. La seva obra Kontrapunkt (Vokalpolyfoni), publicada el 1930 i traduïda a nombroses llengües, es convertí en un dels manuals més difosos sobre la tècnica contrapuntística del segle XVI.
Biografia Des de jove va mostrar interès per la música i estudià piano i orgue. Després d'acabar els estudis secundaris el 1911, treballà com a repetidor i director d'òpera a Elbing i Liegnitz, a la Prússia Oriental, amb el pseudònim de Per Buch. L'esclat de la Primera Guerra Mundial el va obligar a tornar a Dinamarca. El 1916 obtingué el diploma d'organista al Reial Conservatori Danès de Música i el 1918 completà els estudis de musicologia a la Universitat de Copenhaguen. Paral·lelament estudià composició amb Carl Nielsen des del 1915 i rebé una influència important del compositor i musicòleg Thomas Laub.
El seu interès per la polifonia renaixentista el portà a aprofundir en l'obra de Palestrina. Va continuar els estudis a la Universitat de Viena amb el musicòleg Guido Adler i el 1922 hi obtingué el doctorat amb una tesi sobre el tractament de la dissonància en Palestrina. L'estudi fou publicat ampliat l'any següent amb el títol Palestrinastil med særligt Henblik paa Dissonansbehandlingen i posteriorment traduït a l'alemany i a l'anglès.
Entre 1917 i 1932 fou organista de l'església de Sant Esteve de Copenhaguen i, de 1932 a 1947, de la Holmens Kirke. El 1920, per iniciativa de Carl Nielsen, començà a ensenyar teoria musical al Reial Conservatori Danès de Música, institució de la qual també formà part de la direcció a partir de 1932.
El 1946 fou nomenat primer professor de musicologia de la Universitat d'Aarhus, càrrec que ocupà fins a la jubilació el 1957. La seva incorporació va contribuir decisivament a consolidar la musicologia com a disciplina universitària a Aarhus.
Musicologia La investigació de Jeppesen se centrà principalment en la música renaixentista, especialment en la polifonia italiana dels segles XV i XVI. El seu estudi sobre Palestrina fou considerat innovador per la manera d'analitzar sistemàticament la relació entre línia melòdica, harmonia, ritme i tractament de la dissonància.
El 1930 publicà Kontrapunkt (Vokalpolyfoni), dedicat a Carl Nielsen. L'obra exposava els principis del contrapunt vocal a partir de l'estudi directe del llenguatge de Palestrina, en lloc de limitar-se a les regles pedagògiques derivades de Johann Joseph Fux. El llibre fou traduït a nou llengües i esdevingué un dels manuals de contrapunt renaixentista més utilitzats del segle XX.
Jeppesen realitzà nombrosos viatges d'investigació a Itàlia, on localitzà manuscrits i impresos musicals desconeguts o poc estudiats. Fou un dels primers musicòlegs a utilitzar sistemàticament la microfilmació per crear un gran arxiu de fonts musicals, que adquirí una especial importància durant la Segona Guerra Mundial, quan molts manuscrits originals havien estat retirats de les biblioteques europees per protegir-los.
Entre les seves aportacions més destacades hi ha el descobriment de deu misses fins aleshores desconegudes de Palestrina, que publicà a Le messe Mantovane di Palestrina (1954). També edità col·leccions de música italiana antiga com Die italienische Orgelmusik am Anfang des Cinquecento, La Flora, Italia Sacra Musica i els tres volums de La frottola.
L'any 1962 publicà el primer catàleg complet de les obres de Palestrina dins de l'article dedicat al compositor a Die Musik in Geschichte und Gegenwart.
Activitat internacional Jeppesen participà en la fundació de la Societat Internacional de Musicologia el 1927 i en fou membre de la direcció fins a la mort. Entre 1931 i 1954 dirigí la revista Acta Musicologica, una de les principals publicacions musicològiques internacionals, i entre 1949 i 1952 presidí la mateixa societat.
Fou membre de la Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres des del 1943, membre honorari de la Royal Musical Association de Londres des del 1946, membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música des del 1951 i membre honorari de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília de Roma des del 1963.
Compositor Paral·lelament a la investigació, Jeppesen mantingué una activitat continuada com a compositor. La seva primera presentació pública important com a autor tingué lloc el 1919 amb un concert dedicat a cançons i música de cambra, però després d'una recepció poc favorable va reduir durant uns anys la seva producció. A partir de mitjan dècada de 1930 tornà a compondre regularment.
La major part de la seva obra és música vocal, especialment composicions corals. Va escriure diverses cantates commemoratives, motets per a cor a cappella, himnes i cançons. Entre les obres corals de més envergadura hi ha Te Deum Danicum, estrenat amb motiu de la inauguració de la sala de concerts de la ràdio danesa el 1945, Ørnen og skarnbassen (1949) i Tvesang (1965).
La seva escriptura coral reflecteix el profund coneixement de la polifonia renaixentista, però integrat en un llenguatge propi del segle XX. La claredat de les línies vocals, l'equilibri contrapuntístic i la importància concedida a la intel·ligibilitat del text són trets recurrents de la seva producció.
També va compondre l'òpera Rosaura eller Kærlighed besejrer alt, basada en Carlo Goldoni, estrenada al Teatre Reial Danès el 1950. En el camp instrumental escriví música de cambra, peces per a orgue i l'obra simfònica Sjællandsfar. Entre les seves composicions per a orgue destaquen Intonazione boreale, una Passacaglia i un Preludi i fuga en mi menor.
Importància Jeppesen tingué una influència considerable en el desenvolupament de la musicologia del segle XX. La combinació de l'estudi directe de les fonts, l'anàlisi estilística i els coneixements pràctics de composició li permeté establir una metodologia que influí en diverses generacions de musicòlegs. Els seus estudis sobre Palestrina van transformar la comprensió moderna del contrapunt renaixentista i contribuïren a substituir una visió basada principalment en les regles teòriques posteriors per una anàlisi de la pràctica compositiva real del segle XVI.
El seu manual Kontrapunkt assolí una difusió internacional excepcional i continuà utilitzant-se durant dècades en conservatoris i universitats. La seva activitat editorial contribuí igualment a recuperar un gran nombre d'obres italianes i daneses dels segles XVI i XVII que fins aleshores havien estat difícilment accessibles.
A Dinamarca, la seva incorporació a la Universitat d'Aarhus fou decisiva per establir-hi l'ensenyament universitari de la musicologia. El catàleg científic dedicat a la seva obra el considera un dels musicòlegs danesos amb més projecció internacional del segle XX.
Distincions Entre altres reconeixements, va rebre la beca Anckerske Legat el 1946, el premi honorífic del Fons Cultural danès el 1951 i el Premio Internazionale Forte dei Marmi el 1967.
Va morir a Risskov, prop d'Aarhus, el 14 de juny de 1974, als vuitanta-un anys.
Referències
Categoria:Musicòlegs danesos Categoria:Compositors danesos del segle XX Categoria:Organistes danesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Viena Categoria:Professors de la Universitat d'Aarhus Categoria:Persones de Copenhaguen Categoria:Nascuts el 1892 Categoria:Alumnes de Det Kongelige Danske Musikkonservatorium Categoria:Alumnes de Carl Nielsen