fou un humanista japonès, professor de literatura francesa, traductor al japonès de François Rabelais i Erasme de Rotterdam, i especialista en pensament del Renaixement. També va escriure biografies crítiques de Sébastien Castellion i de dones relacionades amb Enric IV, des de Marguerite de Valois fins a Gabrielle d'Estrées .
Watanabe és reconegut per la teorització d'una filosofia de la tolerància per a la generació japonesa de la postguerra. De fet, la seva traducció al japonès del Gargantua i Pantagruel de Rabelais, feta durant la Segona Guerra Mundial i que més tard li va valer el rang de sàtrapa a la facultat de patafísica, va constituir una mena de protesta silenciosa contra el règim militar japonès de l'època.
L'escriptor Kenzaburō Ōe, que va ser alumne seu, va dir d'ell en el seu discurs d'acceptació del premi Nobel: «Concretament, de la seva traducció de Rabelais, en vaig aprendre allò que Mikhaïl Bakhtín qualificava de sistema d'imatges del realisme grotesc o cultura del riure popular, la importància dels principis materials i físics, la correspondència entre els elements còsmics, socials i físics, la superació de la mort i l'entusiasme per la reencarnació, i el riure que capgira les jerarquies».
Categoria:Professors de la Universitat de Tòquio Categoria:Alumnes de la Universitat de Tòquio Categoria:Traductors del llatí Categoria:Escriptors japonesos del segle XX Categoria:Traductors del francès