Antoni Puch i Ferrer (Estopanyà, 29 de novembre de 1888 – Auterive, 31 de desembre de 1944) fou un periodista i activista polític català d'origen ribagorçà, vinculat al republicanisme i al catalanisme. Va dirigir durant anys el diari lleidatà L'Ideal, fou col·laborador de La Lucha, Solidaridad Obrera i La Humanitat, i va ser un dels col·laboradors més pròxims de Francesc Macià durant l'exili i l'etapa de preparació dels Fets de Prats de Molló.
Primers anys i periodisme Era fill del metge cirurgià Antoni Puch Castarlenas, natural de Camporrells, i de Lluïsa Ferrer Salés, d'Estopanyà. Va passar part de la infantesa entre Estopanyà i Camporrells i estudià als instituts de Lleida i Osca. L'any 1910 s'incorporà a la redacció d'El Diario de Lérida, on s'encarregava de la informació telegràfica i telefònica, i poc després passà a L'Ideal, vinculat a la Joventut Republicana de Lleida.
A L'Ideal desenvolupà una trajectòria molt vinculada al republicanisme federal i catalanista i n'assumí la direcció a partir de 1912. També participà en la creació de l'Associació de la Premsa de Lleida, de la qual fou secretari general i posteriorment vicepresident.
Entre 1916 i 1919 formà part de la redacció de La Lucha, diari republicà impulsat per Francesc Layret, Lluís Companys i Marcel·lí Domingo. La seva activitat periodística el situà progressivament dins els cercles del republicanisme català de l'època.
Activitat política i Francesc Macià La seva militància catalanista el vinculà a Estat Català, organització fundada per Francesc Macià el 1922. Després del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera de setembre de 1923, Puch s'exilià a França i es convertí en un dels col·laboradors més pròxims de Macià.
Inicialment s'instal·laren a Perpinyà i posteriorment es traslladaren a París, on Puch exercí de secretari de Macià i participà en l'organització de la infraestructura política d'Estat Català a l'exili. El secretariat de l'organització quedà format a París per Macià, Puch i Ernest Dalmau.
Puch participà també en els preparatius polítics previs als Fets de Prats de Molló de 1926, l'intent d'Estat Català d'entrar armadament a Catalunya des de França i provocar una insurrecció contra la dictadura. La seva funció se centrà sobretot en les tasques d'organització, propaganda i redacció de documents.
Retorn a Catalunya Després de la caiguda de la dictadura tornà a Catalunya i reprengué l'activitat periodística. Durant la Segona República Espanyola estigué vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya i col·laborà en diverses publicacions.
Va ser cap de redacció de La Humanitat, diari fundat el 1931 per Lluís Companys i que posteriorment es convertí en òrgan oficial d'ERC. També dirigí el Full Oficial del Dilluns de la Generalitat de Catalunya des de 1932 fins al gener de 1939, amb una interrupció arran dels Fets del sis d'octubre de 1934.
Durant aquells anys continuà col·laborant amb altres capçaleres i mantingué una estreta relació amb figures del republicanisme català com Companys i Macià.
Exili i mort Després de la derrota republicana a la Guerra Civil espanyola, el 1939 s'exilià novament a França amb la seva esposa, Elionor Oriola Carré. S'instal·là a la regió de Tolosa de Llenguadoc i continuà exercint el periodisme.
En els darrers anys col·laborà a El Patriota del Sud-Ouest, publicació vinculada a la resistència francesa contra l'ocupació nazi. El seu últim article va estar dedicat a Francesc Macià.
Va morir a Auterive, al departament francès de l'Alta Garona, el 31 de desembre de 1944. Diverses publicacions catalanes de l'exili, entre les quals El Poble Català, Foc Nou i La Humanitat, publicaren necrològiques en què destacaven la seva trajectòria republicana, catalanista i periodística.
Llegat La trajectòria de Puch reflecteix la relació estreta entre periodisme i activisme polític durant les primeres dècades del segle XX a Catalunya. La seva activitat a Lleida, l'exili al costat de Macià i el treball posterior a La Humanitat el situen entre els periodistes vinculats al republicanisme català del període d'entreguerres.
El pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui mantingué una amistat estreta, el retratà a l'obra El monjo novici, conservada a la Hispanic Society of America de Nova York.
Referències
Categoria:Periodistes catalans Categoria:Estopanyà Categoria:Nascuts el 1888 Categoria:Morts a l'Alta Garona Categoria:Morts el 1944 Categoria:Exiliats del franquisme a França