miniatura|L'edifici principal actual de la Universitat de Tartu (fundada al segle XVII) està construït al . La universitat és una de les universitats més significatives i prestigioses del món actual.UT scored higher in QS World University Rankings|University of TartuUniversity of Tartu|THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents. Habitualment, també es dedica a l'àmbit de la investigació. La universitat moderna té el seu origen als segles i , com a evolució de les escoles catedralícies i monàstiques.
Història El precedent de totes les universitats es troba a l'Acadèmia d'Alexandria, fundada el 288 aC, tot i que les modernes es creen durant l'edat mitjana europea.
Antecedents Una de les primeres institucions, sovint anomenada universitat, és la Madrassa de Harran, fundada a finals del segle VIII. Els estudiosos anomenen ocasionalment la Universitat d'al-Qarawiyyin, fundada com a mesquita per Fàtima al-Fihriyya l'any 859 dC, una universitat, encara que Jacques Verger escriu que això es fa per conveniència acadèmica.Pedersen, J.; Rahman, Munibur; Hillenbrand, R.: "Madrasa", in Encyclopaedia of Islam, 2nd edition, Brill, 2010 Diversos estudiosos consideren que al-Qarawiyyin va ser fundada i va funcionar com a madrassa fins després de la Segona Guerra Mundial, però que no va ser reformada com a universitat fins al 1963.Lulat, Y. G.-M.: A History Of African Higher Education From Antiquity To The Present: A Critical Synthesis, Greenwood Publishing Group, 2005, , p. 154–157Park, Thomas K.; Boum, Aomar: Historical Dictionary of Morocco, 2nd ed., Scarecrow Press, 2006, , p. 348
Alguns estudiosos, inclòs George Makdisi, han argumentat que les universitats medievals primerenques van ser influenciades per les madrasses d'Al-Andalus, l'emirat de Sicília i l'Orient Mitjà durant les croades.; D'altres, com Norman Daniel, consideren aquestes afirmacions exagerades. El 2013, Roy Lowe i Yoshihito van afirmar que les influències de l'educació al món islàmic a les universitats d'Europa occidental requereixen una reconsideració del desenvolupament de l'educació superior, allunyant-se d'una preocupació per les estructures institucionals locals a una consideració més àmplia en un context global.
Europa Medieval miniatura|La Universitat de Nàpols Frederic II, establerta el 1224 es considera la universitat estatal més antiga encara en funcionament. Tot i que hi ha antecedents, la universitat moderna es considera generalment com una institució formal que té el seu origen en la tradició cristiana medieval. L'educació superior europea es va dur a terme durant centenars d'anys a escoles catedralícies o escoles monàstiques ( scholae monasticae ), en les quals frares i monges impartien classes.Gordon Leff, Paris and Oxford Universities in the Thirteenth and Fourteenth Centuries. An Institutional and Intellectual History, Wiley, 1968. L'evidència d'aquests precursors immediats de la universitat posterior en molts llocs es remunta al segle VI. A Europa, els joves van accedir a la universitat quan havien acabat els estudis del trivium –les arts preparatòries de la gramàtica, la retòrica i la dialèctica o la lògica– i el quadrivium: aritmètica, geometria, música i astronomia.
Les primeres universitats es van desenvolupar sota el paraigua de l'Església llatina per butlla papal com studia generalia i potser a partir de les escoles catedralícies. No obstant això, és possible que el desenvolupament de les escoles de la catedral en universitats fos força rar, amb la Universitat de París sent una excepció. Més tard també van ser fundats pels reis, però amb l'aprovació papal prèvia,Univerzita Karlova získala dva unikátní dokumenty z historie české a evropské vzdělanosti, 29. 6. 2018. https://cuni.cz/UK-9137.html com la Universitat de Nàpols Frederic II, Universitat Carolina de Praga, la Universitat Jagellònica de Cracòvia; o per administracions municipals (Universitat de Colònia, Universitat d'Erfurt). A l'època medieval primerenca, la majoria de noves universitats es van fundar a partir d'escoles preexistents, generalment quan es considerava que aquestes escoles s'havien convertit principalment en llocs d'educació superior. Molts historiadors afirmen que les universitats i les escoles catedralícies eren una continuació de l'interès per l'aprenentatge promogut per la residència d'una comunitat religiosa.Johnson, P. (2000). The Renaissance : a short history. Modern Library chronicles (Modern Library ed.). New York: Modern Library, p. 9. El papa Gregori VII va ser crític a l'hora de promoure i regular el concepte d'universitat moderna, ja que el seu decret papal de 1079 va ordenar l'establiment regulat d'escoles catedralícies que es van transformar en les primeres universitats europees.Thomas Oestreich (1913). "Pope St. Gregory VII". In Herbermann, Charles. Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company.
Les primeres universitats d'Europa amb una forma d'estructura corporativa/gremial van ser la Universitat de Bolonya (1088), la Universitat de París (c. 1150, posteriorment associada a la Sorbona) i la Universitat d'Oxford (1167). La Universitat de Bolonya va començar com una escola de dret que ensenyava el ius gentium o dret romà dels pobles que era demandat a tot Europa per als que defensaven el dret de les nacions incipients contra l'imperi i l'església. La Universitat de Bolonya, o Alma Mater Studiorum, és àmpliament reconeguda com la universitat més antiga que és independent de qualsevol autoritat directa, com ara reis, emperadors o organitzacions religioses. La pretensió de Bolonya de ser la universitat més antiga es basa en les seves característiques úniques, com ara la seva autonomia i la seva capacitat per atorgar títols.Makdisi, G. (1981), Rise of Colleges: Institutions of Learning in Islam and the West. Edinburgh: Edinburgh University Press.Daun, H. and Arjmand, R. (2005), Islamic Education, pp 377-388 in J. Zajda, editor, International Handbook of Globalisation, Education and Policy Research. Netherlands: Springer.
Per tot Europa, els governants i els governs de les ciutats van començar a crear universitats per satisfer la set de coneixement i la creença que la societat es beneficiaria de l'experiència acadèmica generada per aquestes institucions. Els prínceps i els líders dels governs de les ciutats van percebre els beneficis potencials de tenir una experiència acadèmica desenvolupada amb la capacitat d'abordar problemes difícils i assolir els objectius desitjats. L'emergència de l'humanisme va ser essencial per a aquesta comprensió de la possible utilitat de les universitats, així com el renaixement de l'interès pel coneixement obtingut a partir dels textos grecs antics.Grendler, P. F. (2004). "The universities of the Renaissance and Reformation". Renaissance Quarterly, 57, p. 2.
La recuperació de les obres d'Aristòtil va alimentar un esperit d'investigació dels processos naturals que ja havia començat a sorgir al segle XII. Alguns estudiosos creuen que aquestes obres van representar un dels descobriments documentals més importants de la història intel·lectual occidental.Rubenstein, R. E. (2003). Aristotle's children: how Christians, Muslims, and Jews rediscovered ancient wisdom and illuminated the dark ages (1st ed.). Orlando, Florida: Harcourt, p. 16-17. Richard Dales, per exemple, anomena el descobriment de les obres d'Aristòtil "un punt d'inflexió en la història del pensament occidental".Dales, R. C. (1990). Medieval discussions of the eternity of the world (Vol. 18). Brill Archive, p. 144. Després de la reaparició d'Aristòtil, una comunitat d'erudits, que es comunicaven principalment en llatí, va accelerar el procés i la pràctica d'intentar conciliar els pensaments de l'antiguitat grega amb els de l'església. Els esforços d'aquest escolasticisme es van centrar a aplicar la lògica aristotèlica i els pensaments sobre els processos naturals als passatges bíblics i intentar demostrar la viabilitat d'aquests passatges a través de la raó. Aquesta es va convertir en la missió principal dels professors i l'expectativa dels estudiants.
La cultura universitària es va desenvolupar de manera diferent al nord d'Europa que al sud, tot i que les universitats del nord (principalment Alemanya, França i Gran Bretanya) i del sud (principalment Itàlia) tenien molts elements en comú. El llatí era la llengua de la universitat, utilitzada per a tots els textos, conferències, disputes i exàmens. Els professors van donar conferències sobre els llibres d'Aristòtil de lògica, filosofia natural i metafísica; mentre que Hipòcrates, Galè i Avicena eren utilitzats per a la medicina. Fora d'aquests punts en comú, grans diferències separaven el nord i el sud, principalment en la temàtica. Les universitats italianes es van centrar en dret i medicina, mentre que les universitats del nord es van centrar en les arts i la teologia. La qualitat de la docència en les diferents àrees d'estudi variava, depenent de l'enfocament de la universitat. Això va portar els estudiosos a viatjar al nord o al sud en funció dels seus interessos i mitjans. Les universitats també van concedir diferents tipus de graus. Les universitats angleses, franceses i alemanyes atorgaven normalment els títols de grau, a excepció dels graus en teologia, per als quals el doctorat era més habitual. Les universitats italianes van concedir principalment doctorats. La distinció es pot atribuir a la intenció del llicenciat després de graduar-se: al nord l'enfocament acostuma a ser l'adquisició de llocs docents, mentre que al sud, els estudiants sovint passaven a llocs professionals.Grendler, P. F. (2004). "The universities of the Renaissance and Reformation". Renaissance Quarterly, 57, p. 2-8. L'estructura de les universitats del nord acostuma a seguir el model del sistema de govern de la facultat desenvolupat a la Universitat de París. Les universitats del sud acostumaven a seguir el model controlat pels estudiants iniciat a la Universitat de Bol onya. Entre les universitats del sud, s'ha observat una altra distinció entre les del nord d'Itàlia, que seguien el patró de Bolonya com a "corporació d'estudiosos autoregulada i independent" i les del sud d'Itàlia i Ibèria, que van ser "fundades per carta imperial per atendre les necessitats del govern".
Inicialment van evolucionar a partir del model de les corporacions artesanals i com quasi tot a l'edat mitjana, estaven molt lligades a l'Església. Inicialment, s'impartien ensenyaments inspirats en les anomenades set arts liberals (el trivium i el quadrivium): Trivium: gramàtica, lògica i retòrica. Quadrivium: aritmètica i geometria, astronomia i música. de les quals procedeixen les divisions actuals entre disciplines literàries i científiques.
Edat moderna