200px|Tall transversal d'un estratovolcà Tall transversal d'un estratovolcà: 1. Cambra magmàtica2. Roca3. Xemeneia4. Base5. Dipòsit de lava6. Fissura7. Capes de cendra emesa pel volcà8. Con 9. Capes de lava emeses pel volcà (Colades)10. Gorja11. Con paràsit12. Flux de lava13. Ventilador14. Cràter15. Núvol de cendra Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos. L'ascens del magma succeeix generalment en episodis violents anomenats erupcions volcàniques a causa dels gasos interiors que l'empenten. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior, es forma una estructura cònica a la superfície que pot arribar a centenars de metres o quilòmetres d'alçària.
El conducte que comunica el reservori de magma (o cambra magmàtica) amb la superfície s'anomena xemeneia. La xemeneia culmina al cim de l'estructura volcànica, on es forma una depressió o cràter. Segons la naturalesa dels materials, el tipus d'erupció, la seva freqüència i l'orogènesi, els volcans adopten diverses formes però, en general, formen una muntanya cònica rematada per un cràter o caldera.Futura sciences - Définition d'un volcan Els volcans no són exclusius del planeta Terra, ja que se n'han trobat restes a altres planetes com, per exemple, a Mart. Hi ha uns 55.000 volcans al fons submarí terrestre.
La paraula volcà prové de l'illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itàlia. A causa de la freqüència de les activitats eruptives en aquesta illa, els romans la consideraven la forja de Vulcà, el déu del foc i el creador d'armes.
Segons el significat donat a la paraula actiu, el nombre de volcans considerats actius pot variar. Hi ha prop de 1.500 volcans terrestres que han entrat en erupció en els darrers 10.000 anys. Cada any, en uns seixanta es produeixen erupcions. A més hi ha els volcans submarins, que són molt més nombrosos (es calcula que n'hi ha més de 55.000 al fons submarí).Smithsonian Institution - Nombre de volcans
El vulcanisme és el conjunt de fenòmens relacionats amb els volcans i la presència de magma. La vulcanologia és la ciència que estudia aquest tipus de fenomen i treballa en la prevenció dels riscos associats a l'activitat volcànica.
Activitat volcànica La sortida de productes gasosos, líquids i sòlids llançats per les explosions constitueix els paroxisme o erupcions del volcà. L'activitat consisteix en el desplaçament de les roques ígnies o en estat de fusió, des de l'interior de l'escorça terrestre cap a l'exterior. Aquests materials surten a la superfície terrestre com rius de roques foses.
L'activitat volcànica pot suposar canvis del clima, arribant a fer que no durant un any no hi hagi estiu (com va ocórrer a Europa i els Estats Units el 1816). Les emissions (gasos i cendra) poden afectar l'atmosfera fent que baixin les temperatures. Si aquestes emissions a l'atmosfera ocorren a la zona de convergència intertropical permet l'expansió d'aquestes emissions per l'atmosfera del planeta.
Els volcans es poden classificar de diferents maneres tenint en consideració diversos factors. Una manera popular de classificar els volcans magmàtics és per la seva freqüència eruptiva. Els que tenen erupcions de manera regular es diuen que són actius. Els que han entrat en erupció en temps històrics, però ara no mostren activitat es diu que estan latents o adormits, i els que no han entrat en erupció en temps històrics es consideren extints. No obstant això, aquestes classificacions més de caràcter popular i, especialment, suposar l'extinció d'un volcà, no té una base massa científica. Ells fan servir classificacions que es refereixen als processos de formació i erupció d'un volcà en particular i a les formes resultants.
Volcans actius miniatura|esquerra|Erupció del volcà Etna a Sicília, (Itàlia), vista des de l'Estació Espacial Internacional Els volcans actius són aquells que entren en activitat eruptiva. La majoria dels volcans tan sols de manera ocasional entren en activitat i romanen en repòs la major part del temps. Afortunadament per als éssers vius, que pateixen la seva força destructiva, només uns pocs estan en un procés d'erupció contínua. El període d'activitat eruptiva pot durar des d'una hora fins a diversos anys. Aquest ha estat el cas del Pacaya. Els intervals de calma entre erupcions poden durar mesos, dècades i en alguns casos, fins i tot segles. Tanmateix, no s'ha descobert encara un mètode segur per predir les erupcions.
No existeix un consens real entre els vulcanòlegs per definir quan un volcà està actiu. La vida útil d'un volcà pot variar des de mesos fins a diversos milions d'anys. Aquesta distinció, sovint no té massa sentit sobretot quan es compara amb l'expectativa de vida dels éssers humans o, fins i tot, de les civilitzacions. Per exemple, molts dels volcans de la Terra s'han activat dotzenes de vegades en els darrers mil anys, però actualment no estan mostrant signes d'erupció. Tenint present, doncs, la llarga vida útil dels volcans aquests són molt actius. Però en comparació amb la durada de la vida humana, alguns poden fer interpretacions diferents.
Els científics solen considerar un volcà en erupció si actualment està en erupció o, si no és el cas, perquè presenten senyals d'inestabilitat, com pot ser una activitat sísmica inusual o una emissió significativa de gasos. Hi ha un cert consens en considerar que un volcà és actiu si ha entrat en erupció al llarg del període Holocè. La definició de l'Smithsonian Global Volcanism Program és que un volcà actiu ha d'haver esclatat en els darrers 10.000 anys (el període Holocè). Els temps històrics és un termini més concret per considerar-los actius."Volcanoes". U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey. No obstant això, és important assenyalar que el lapse de la història difereix de regió a regió. A la Xina i a la Mediterrània, la història escrita es remunta a més de 3.000 anys, però en el Nord-oest Pacífic dels Estats Units i el Canadà, tan sols és d'uns 300 anys, i al Hawaii i Nova Zelanda, al voltant d'uns 200 anys."Mountains of fire: the nature of volcanoes". Robert Wayne Decker, Barbara Decker (1991), p.7,
En l'actualitat al món hi ha prop de 500 volcans actius, la gran majoria al llarg del Cinturó de foc del Pacífic; i al voltant de 50 d'ells entren en erupció cada any."Volcanoes ". European Space Agency. Segons algunes estimacions, hi ha més de 1.500 volcans potencialment actius."Sensing Remote Volcanoes". NASA Earth Observatory. Només als Estats Units tenen controlats 50 volcans actius."Volcano Environments". U.S. Geological Survey. S'estima que 500 milions de persones viuen prop de volcans en activitat."Volcanoes ". Reuters. December 12, 2009.
Volcans adormits i extints miniatura|Volcà Tavurvur de Papua Nova Guinea, 2009. miniatura|esquerra|Erupció espectacular del Mont Saint Helens, estat de Washington Els volcans adormits són aquells que mantenen certs senyals d'activitat, com poden ser l'existència d'aigües termals, i han entrat en activitat de manera esporàdica. Dins d'aquest tipus d'activitat solen considerar-se les fumaroles i els volcans amb uns llargs períodes d'inactivitat entre erupció i erupció.
És difícil distingir un volcà extingit d'un que està adormit. Els volcans generalment se'ls considera extints si no hi ha registres documentats de la seva activitat. No obstant això, hi ha volcans que poden romandre latents durant un llarg període. Per exemple, el del Parc Nacional de Yellowstone té un període de repòs i d'activitat periòdica de prop de 700 ka; i el volcà de Toba, al voltant de 380 ka. El Vesuvi va ser descrit pels escriptors romans com si el seu entorn hagués estat cobert de jardins i vinyes abans de la seva famosa erupció de l'any 79, que va destruir les ciutats d'Herculà i Pompeia.
Abans de la catastròfica erupció de l'any 1991, el volcà Pinatubo tenia una activitat força discreta, i era desconeguda per la majoria de la gent que vivia a la zona. Més recentment, el molt inactiu volcà de Soufrière Hills, a l'illa de Montserrat, es considerava que s'havia extingit fins que va reprendre l'activitat l'any 1995. Un altre exemple recent és el Fourpeaked, a Alaska, que fins a la seva erupció el setembre de 2006, no havia entrat en erupció des de fa uns 10.000 anys i es va creure durant molt de temps que estava extingit.
Els volcans extints són aquells que van estar en activitat durant períodes molt llunyans i no hi ha indicis que puguin reactivar-en el futur. Són molt freqüents, encara que la inactivitat que les descriu es pot reactivar novament en molt rares ocasions, aquests volcans generalment han deixat de mostrar activitat des de fa molts segles abans de ser considerats extints.
L'activitat eruptiva és gairebé sempre intermitent, ja que els períodes de paroxisme alternen amb altres de repòs, durant els quals el volcà sembla extingit; es poden citar els casos del Vesuvi, el Teide, el Teneguía o el mont Fuji.
Tipus de volcans miniatura|Volcà a l'illa de Fogo, Cap Verd vist des de l'espai. La combinació dels factors que intervenen en una erupció volcànica que explica l'existència de diversos tipus de volcans amb unes erupcions característiques: l'estratovolcà, el hawaià, l'estrombolià, el peleà, el vulcanià i el plinià.
Estratovolcà. Un estratovolcà, o volcà compost, és un volcà que té una estructura constituïda per l'acumulació de colades de lava i de piroclasts (tefra) en el transcurs dels diferents estadis eruptius, habitualment violents. Els estratovolcans assoleixen una forma cònica a causa de les característiques de la lava, que és pastosa i que circula lentament. Aquesta lentitud provoca que es creïn dipòsits de cendres i d'escòries fonamentalment prop de la xemeneia volcànica i dels dipòsits deixats per les colades piroclàstiques que surten pel cràter del volcà. Les seves erupcions procedeixen d'un magmatisme de subducció, i són explosives, de tipus vulcanià, estrombolià, peleà o plinià. La forma del volcà és generalment cònica fins que, com a conseqüència d'una nova l'explosió del volcà, es forma un nou con al cràter o a la caldera. Formen muntanyes que arriben a tenir, en general, grans alçades i els seus pendents són pronunciats, de vegades fins a uns 45 ° de desnivell. miniatura|Esquema d'una erupció volcànica de tipus hawaià: 1. Núvol volcànic, 2. Font de lava, 3. Cràter, 4. Llac, 5. Fumaroles, 6. Colada, 7. Estrats de lava i cendra, 8. Estrat geològic, 9. Sill, 10. Xemeneia volcànica, 11. Cambra magmàtica, 12. Pic volcànic Hawaià. En aquest cas, les laves són molt fluides, sense que tinguin lloc despreniments gasosos explosius. Quan aquestes laves omplen el cràter sobreïxen i llisquen amb facilitat pendent avall, formant verdaders rius de lava que arriben a desplaçar-se a grans distàncies. Per aquesta raó, formen muntanyes de pendents suaus. Algunes partícules de lava, en ser arrossegades pel vent, formen fils cristal·lins que els nadius anomenen cabells de la deessa Pelé (deessa del foc). Són els volcans més habituals al món. Estrombolià. Aquest tipus de volcà rep el nom de la localitat de Stromboli, una petita illa volcànica de la costa italiana. S'originen quan hi ha una alternança de materials en erupció, formant-se un con estratificat en capes de laves fluides i materials sòlids. La lava és fluida, desprenent gasos abundants i violents, amb la producció de bombes i lapil·li. A causa que els gasos es poden desprendre amb facilitat, no es produeixen polvoritzacions o cendres. Quan la lava vessa per les vores del cràter, descendeix pels seus pendents i barrancs, però no assoleix tanta extensió com en el cas de les erupcions de tipus hawaià.