fou un empresari, comerciant, filantrop i mecenes català.
Biografia Fill de Joan Baptista Xifré i Horta, mariner, i de Margarida Casas i Castelló. Nasqué a Arenys de Mar el 15 d'octubre de 1777 i fou batejat l'endemà a l'església de Santa Maria d'Arenys, amb els noms de Josep, Pau i Joan. Els seus padrins: l'avi patern, Josep Xifré, patró d'embarcació; i la seva tia Teresa Casas i Gelpí. Els seus germans: Domènec, Joan Baptista, Pau, Antoni i Llúcia. Dos moriren de petits. A Arenys de Mar hi passà la infància i la joventut, en el si d'una família pobra.
El seu pare va morir arruïnat pels negocis amb Amèrica. El 1789, emigrà a Cuba tot fugint dels creditors que perseguien la família, on trobà un ambient propici per a l'especulació comercial i al contraban, activitats que feren augmentar ràpidament la seva fortuna. Posteriorment, ell i el seu germà Domènec eixugaren els deutes paterns. Comerciant, fabricant de cuirs i propietari de plantacions i de vaixells, i explotador de pells, sucre, cafè, aiguardent i rom, consolidà la seva riquesa fent de banquer (sense ser-ho). A més, hi ha qui diu que també es dedicà al tràfic d'esclaus.
El 1818 es casà amb Judith Downing, una jove de 17 anys hereva d'un ric comerciant americà d'origen irlandès, gràcies al qual superà la crisi econòmica de l'època, i amb ella tingué un fill: Josep Xifré Downing. El 1823, els negocis dels Estats Units superaven els de l'Havana, de manera que es traslladà a Nova York, on a més participà en empreses i bancs de renom. Allí, dedicant-se a les finances, va aconseguir reunir una gran fortuna. Tot i el seu desig de tornar a casa, l'aversió de la seva dona vers Barcelona el va mantenir durant un temps donant voltes per balnearis i grans ciutats europees. De tornada a Espanya, el 1831 va fixar la seva residència a Barcelona. Amb 60 anys va ser rebut amb grans honors al seu poble natal, Arenys de Mar. Ostentà molts càrrecs (des de cap de bombers fins a regidor de l'Ajuntament de Barcelona). El 1854 la seva esposa, que fins llavors s'estava a París, va anar a viure amb ell. Va ser el català més ric del , i en aquells moments la seva fortuna era de 120 milions de rals; per això, es va posar de moda l'expressió «ser més ric que en Xifré».
Al cap de poc de tornar a Barcelona, hi bastí grans obres, com els Porxos d'en Xifré, on s'establí el famós restaurant 7 Portes, o la casa-fàbrica Ribes-Xifré. A més, el 1849 feu edificar un gran hospital a Arenys de Mar.
Morí el 7 d'agost de 1856 a la seva torre del Guinardó. El seu fill Josep Xifré Downing gestionà el trasllat de les seves restes a la capella de l'hospital d'Arenys. Cinc anys després de la seva mort, foren traslladades a un magnífic panteó que havia encarregat a Charles Alphonse Guméry, a qui conegué en una de les habituals estades a París, amb la inscripció: «Josep Xifré i Casas, qui, del seu patrimoni fundà aquesta casa per a la cura dels malalts».
Referències
Categoria:Arenyencs Categoria:Empresaris catalans del sud contemporanis Categoria:Indians Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Empresaris maresmencs Categoria:Esclavistes catalans del sud contemporanis