La pneumònia o pulmonia és un trastorn inflamatori del pulmó que afecta principalment les cavitats alveolars. Generalment es presenta amb una combinació de tos amb expectoració o sense, dolor al pit, febre i dificultat per respirar. Es tracta d'una malaltia de gravetat variable.
La causa més comuna és una infecció vírica, bacteriana o, més rarament, per altres microorganismes, tot i que el patogen implicat pot costar d'identificar. El diagnòstic se sol fer a partir dels símptomes i l'exploració física, amb radiografies del tòrax, anàlisis de sang i cultius de l'esput com a elements contributius. Segons el seu origen, aquesta malaltia es pot classificar com a pneumònia comunitària, pneumònia associada a l'assistència sanitària o pneumònia hospitalària.
Entre els seus factors de risc hi ha la fibrosi cística, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), l'anèmia de cèl·lules falciformes, l'asma, la diabetis, la insuficiència cardíaca, un historial de tabaquisme, una capacitat de tossir deprimida i la immunodeficiència.
Sovint se la descriu com, alhora, una inflamació pulmonar parènquima-alveolar i una repleció alveolar anormal amb consolidació i exsudació de fluids. Vulgarment se'n deia mal de costat com per a la pleuresia. Els alvèols són bosses microscòpiques plenes d'aire dels pulmons, encarregades d'absorbir l'oxigen. La pneumònia pot deure's a una varietat de causes, incloent-hi infecció per bacteris, virus, fongs o paràsits, o una lesió química o física dels pulmons. La seva causa també pot descriure's oficialment com a «idiopàtica» (és a dir, desconeguda) quan s'han exclòs les causes infeccioses.
El tractament depèn de la causa de la pneumònia; la pneumònia bacteriana és tractada amb antibiòtics.
La pneumònia és una malaltia comuna que es produeix en tots els segments d'edat, i és una de les primeres causes de mort entre la gent gran i els malalts crònics i terminals. Existeixen vacunes per prevenir determinats tipus de pneumònia. La prognosi depèn del tipus de pneumònia, el tractament apropiat, qualsevol complicació, i l'estat de salut de la persona.
Símptomes miniatura|esquerra|Símptomes habituals de pneumònia infecciosa. Els malalts de pneumònia infecciosa sovint presenten una tos que produeix un esput verdós o groc, o flegma i una febre alta que pot anar acompanyada d'esgarrifances febrils. La dispnea també és habitual, igual que un dolor toràcic pleurític, un dolor agut o punxant, que apareix o empitjora quan es respira fondo. Els malalts de pneumònia poden tossir sang, patir mal de caps o presentar una pell suosa i humida. Altres símptomes possibles són manca de gana, fatiga, pell blava, nàusees, vòmits, canvis d'humor i dolors articulars o musculars. Les formes menys comunes de pneumònia poden causar altres símptomes; per exemple, la pneumònia causada per Legionella pot causar dolors abdominals i diarrea, mentre que la pneumònia provocada per tuberculosi o Pneumocystis pot causar únicament pèrdua de pes i suors nocturnes. En la gent gran, la manifestació de la pneumònia pot no ser típica. Poden desenvolupar una confusió nova o més greu, o experimentar desequilibris, provocant caigudes. Els infants amb pneumònia poden presentar molts dels símptomes mencionats, però en molts casos simplement estan endormiscats o perden l'apetit.
miniatura|esquerra|La pneumònia omple els alvèols del pulmó de fluids, evitant que l'oxigen arribi a la sang. L'alvèol de l'esquerra és normal, mentre que el de la dreta està ple de fluid degut a la pneumònia.
Els símptomes de la pneumònia requereixen una avaluació mèdica immediata. L'exploració física per un assistent sanitari pot revelar febre o a vegades una temperatura corporal baixa, una velocitat de respiració elevada, una pressió sanguínia baixa, un ritme cardíac elevat, o una baixa saturació d'oxigen, que és la quantitat d'oxigen a la sang revelada o bé per pulsioximetria o bé per gasometria arterial. Els malalts que tenen dificultats per respirar, estan confosos o presenten cianosi (pell blavosa) necessiten atenció immediata.
L'exploració física dels pulmons pot ser normal, però sovint presenta una expansió minvada del tòrax al costat afectat, respiració bronquial auscultada amb fonendoscopi (sons més aspres provinents de les vies respiratòries més grans, transmesos a través del pulmó inflamat i consolidat) i raneres perceptibles a l'àrea afectada durant la inspiració. La percussió pot ser apagada sobre el pulmó afectat, però amb una ressonància augmentada i no minvada (cosa que la distingeix d'un embassament pleural). Tot i que aquests signes són rellevants, resulten insuficients per diagnosticar o descartar una pneumònia; de fet, en estudis s'ha demostrat que dos metges poden arribar a diferents conclusions sobre el mateix pacient.
Diagnòstic Si se sospita que hi ha pneumònia sobre la base dels símptomes d'un pacient i les dades de l'exploració física, calen més investigacions per confirmar el diagnòstic. Les informacions d'una radiografia toràcica i anàlisis de sang són útils, i a vegades també ho són els cultius d'esput. La radiografia toràcica s'utilitza típicament en el diagnòstic en hospitals i algunes clíniques amb departament de radiologia. Tanmateix, en un àmbit comunitari (medicina de família), la pneumònia se sol diagnosticar en base únicament als símptomes i l'exploració física. Diagnosticar la pneumònia pot resultar difícil en alguns pacients, particularment els que pateixen altres malalties. A vegades pot ser necessària una tomografia computada del tòrax o altres proves per distingir la pneumònia d'altres trastorns.
Proves miniatura|La pneumònia vista per radiografia.A: radiografia toràcica normal. B: radiografia toràcica anormal amb opacitat per pneumònia al pulmó dret (àrea blanca, costat esquerre de la imatge). Una prova important per la pneumònia en situacions incertes és una radiografia toràcica. Les radiografies toràciques poden revelar zones d'opacitat (de color blanc) que representen consolidació. La pneumònia no apareix sempre a les radiografies, o bé perquè la malaltia encara es troba en un estat inicial, o perquè concerneix una part del pulmó que no es veu fàcilment a les radiografies. En alguns casos una tomografia computada toràcica pot revelar pneumònia que no es veu a les radiografies. Les radiografies poden ser enganyoses, car altres problemes, com la cicatrització pulmonar i la insuficiència cardíaca congestiva, poden aparèixer iguals que la pneumònia a les radiografies. També s'utilitzen radiografies per avaluar les complicacions de la pneumònia (vegeu més avall).
Si la salut del pacient no millora amb antibiòtics, o si el personal mèdic té dubtes sobre el diagnòstic, es pot demanar un cultiu de l'esput de la persona. Els cultius d'esput prenen generalment dos o tres dies, de manera que se'ls utilitza principalment per confirmar que la infecció és sensible a l'antibiòtic amb què s'ha començat el tractament. També es pot cultivar una mostra de sang per cercar bacteris a la sang. Si s'identifiquen bacteris, es fan proves per veure quins antibiòtics seran més efectius.
Un hemograma pot presentar un recompte de glòbuls blancs elevat, indicant la presència d'una infecció o inflamació. En alguns pacients amb problemes del sistema immunitari, el recompte de glòbuls blancs pot semblar enganyosament normal. Es poden utilitzar anàlisis de sang per avaluar el funcionament dels ronyons (important a l'hora de receptar determinats antibiòtics) o per detectar un nivell baix de sodi a la sang. Es creu que el nivell baix de sodi a la sang causat per la pneumònia es deu a l'hormona antidiürètica addicional produïda quan els pulmons estan malalts
Es creu que el nivell baix de sodi en sang que s'observa en la pneumònia és a causa de l'hormona antidiürètica addicional produïda quan els pulmons estan malalts (SIADH). Existeixen anàlisis serològics de sang per altres bacteris (Mycoplasma, Legionella i Chlamydophila) i una anàlisi d'orina per l'antigen de Legionella. També es poden analitzar les secrecions respiratòries per buscar-hi virus com la grip, el virus respiratori sincicial o adenovirus. També cal fer proves de funció hepàtica per avaluar els danys causats per sepsi.
Combinació dels resultats Un estudi creà una regla predictiva que descobrí que els cinc signes següents eren els millors per determinar la presència d'infiltrats a la radiografia toràcica de 1.134 pacients d'urgències: Temperatura > 37,8 °C Pols > 100 ppm Raneres Sons respiratoris apagats Absència d'asma
La probabilitat que hi hagués un infiltrat en dues validacions diferents es basava en el nombre de coincidències:
5 coincidències - probabilitat del 84-91% 4 coincidències - 58-85% 3 coincidències - 35-51% 2 coincidències - 14-24% 1 coincidència - 5-9% 0 coincidències - 2-3%
Un estudi posterior que comparava quatre regles predictives a l'avaluació de metges descobrí que dues regles, la mencionada anteriorment i també eren més precises que l'avaluació dels metges gràcies a la major especificitat de les regles de predicció.
Diagnòstic diferencial Diverses malalties i/o trastorns poden presentar trets clínics semblants als de la pneumònia, de manera que cal anar amb cura per fer un diagnòstic precís de la malaltia. La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l'asma poden presentar un esbufec polifònic, semblant al de la pneumònia. L'edema pulmonar pot confondre's amb la pneumònia a causa del fet que presenta un tercer so cardíac i un electrocardiograma anormal. Altres malalties que cal tenir en compte són la bronquièctasi, el càncer de pulmó i el tromboembolisme pulmonar.
Fisiopatologia miniatura|La imatge superior mostra un pulmó normal al microscopi. Els espais blancs són alvèols que contenen aire. La imatge inferior mostra un pulmó amb pneumònia al microscopi. Els alvèols estan plens d'inflamació i residus. La pneumònia pot ser provocada per microorganismes, irritants i causes desconegudes. Quan es classifiquen en aquests grups, les pneumònies infeccioses són les més comunes.
Els símptomes de la pneumònia infecciosa són causats per la invasió dels pulmons per microorganismes i per la resposta del sistema immunitari a la infecció. Tot i que més d'un centenar de soques de microorganisme poden provocar pneumònia, només unes quantes són les responsables de la majoria de casos. Les causes més habituals de pneumònia són els virus i els bacteris, mentre que unes causes menys habituals són els fongs i els paràsits.
Virus
Els virus envaeixen cèl·lules i, un cop a dins, es reprodueixen. Típicament, un virus arriba als pulmons quan un aerosol transmès per l'aire és inhalat per la boca i el nas. Una vegada dins els pulmons, el virus envaeix les cèl·lules que cobreixen les vies respiratòries i els alvèols. Aquesta invasió sol conduir a la mort cel·lular, o bé quan el virus mata directament les cèl·lules, o bé per mitjà d'un tipus d'autodestrucció cel·lular controlada anomenat apoptosi. Quan el sistema immunitari respon a la infecció vírica encara es produeixen més danys als pulmons. Els glòbuls blancs, principalment limfòcits, activen determinades citocines químiques que permeten que el fluid penetri als alvèols. Aquest combinació de destrucció de cèl·lules i l'entrada de fluid als alvèols interromp el transport normal d'oxigen al flux sanguini.
A més de danyar els pulmons, molts virus afecten altres òrgans, afectant així moltes funcions corporals. Els virus també poden fer el cos més vulnerable a infeccions bacterianes; per això, la pneumònia bacteriana sol complicar la pneumònia vírica.
La pneumònia vírica és causada habitualment per virus com el virus de la grip, el virus respiratori sincicial (VRS), els adenovirus i els metapneumovirus. El virus de l'herpes simple és una causa rara de pneumònia excepte en els nounats. Els pacients amb un sistema immunitari afeblit també corren el perill de contreure pneumònia per citomegalovirus (CMV).
Bacteris