Anna Bolena (en anglès: Anne Boleyn) (1501Vegeu els treballs de Eric Ives per a l'argument de l'any 1500/1501 i R.M. Warnicke per a 1507. La seva data de naixença solia fixar-se en el 1507, però els historiadors més moderns la daten en el 1501 - 19 de maig de 1536) fou reina consort d'Anglaterra, primera marquesa de Pembroke.
Anna va ser la segona dona del rei Enric VIII i la mare de la reina Elisabet I. El matrimoni d'Enric i Anna, i l'execució d'aquesta, són respectivament el punt de partida i una conseqüència de la considerable agitació política i religiosa que va comportar l'anomenada Reforma anglesa. La pròpia Anna, com a nova reina consort, participà activament en la promoció de la causa de la reforma de l'Església. L'han anomenada «la reina consort més influent i important que Anglaterra ha tingut mai».Ives, p. xv.
Anna Bolena és popularment coneguda per haver estat decapitada sota l'acusació d'adulteri, incest i traïció. Està àmpliament assumit el fet d'haver estat innocent d'aquests càrrecs, fins al punt de ser condiderada més tard com una màrtir en la cultura protestant anglesa, particularment gràcies als treballs de John Foxe. La seva vida ha estat adaptada en nombroses novel·les, obres de teatre, cançons, òperes, drames de televisió i pel·lícules, incloent-hi Anna dels mil dies, The Other Boleyn Girl (Les germanes Bolena), Els Tudor, Les sis mullers d'Enric VIII i Doomed Queen Anne.
En anys recents, l'opinió acadèmica i històrica sobre Anna Bolena li ha estat generalment favorable, en gran part gràcies a dues extenses biografies escrites pel professor Eric Ives (1986 i 2004). Els treballs de David Starkey, David Loades, John Guy, Retha Warnicke i Diarmaid Macculloch també s'hi han mostrat favorables o admiratius. Les populars biografies de Joanna Denny i la feminista Karen Lindsey la van abordar de manera similar. Una excepció notable ve del treball de l'escriptora britànica Alison Weir, els llibres de la qual són sovint bastant més crítics amb Anna.
Primers anys Controvèrsia sobre el seu naixement La manca d'arxius parroquials del període ha fet impossible establir la data exacta del naixement d'Anna Bolena. Les proves a partir del són contradictòries, amb diferents dates que han estat proposades per diversos autors. Un historiador italià, en el 1600, va suggerir que havia nascut el 1499, mentre que el gendre de Thomas More, William Roper, va suggerir una data molt posterior, 1512. Avui dia, el debat acadèmic se centra al voltant de dues dates clau: 1501 i 1507.La data de 1507 va ser proposada primer per un antiquari isabelí, William Camden, i va ser la favorita fins al treball de l'historiador d'art Hugh Paget, que va argumentar en contra el 1981. Vegeu la biografia de Eric Ives The Life and Death of Anne Boleyn per als arguments més extensos que afavoreixen 1500/1501 i The Rise and Fall of Anne Boleyn de Retha Warnicke per a l'especulació subjectiva sobre l'any de naixença de 1507. Ives, un historiador britànic i expert legal, promou la data de 1501, mentre Retha Warnicke, un erudit americà i historiador de gènere que també ha escrit una biografia d'Anna, prefereix 1507.
La peça clau de les proves escrites que protegeixen aquest argument és una carta que Anna va escriure el 1514. La va escriure en francès (la seva segona llengua) al seu pare, que encara vivia a Anglaterra mentre Anna completava la seva educació en els Països Baixos. Ives sosté que l'estil de la carta i la seva lletra madura demostra que Anna havia de tenir aproximadament tretze anys en el moment d'escriure-la. Aquesta seria també l'edat mínima en què una noia podria ser una dama d'honor, quan Anna ho va ser de la regenta Margarida. Això es recolza en declaracions d'un cronista de finals del , que va escriure que Anna tenia vint anys quan va tornar de França.Vegeu Ives, p. 18–20; Aquestes conclusions són qüestionades per Warnicke en diversos llibres i articles, però les proves encara no donen suport de forma concloent a cap data.
Infància i família Anna era filla de sir Thomas Boleyn, més tard primer comte de Wiltshire i primer comte d'Ormonde, i la seva esposa, lady Elizabeth Boleyn (nascuda Elizabeth Howard), filla del segon duc de Norfolk. No se sap amb seguretat on va néixer, però hagué de ser entre la mansió de la seva família, Blickling Hall a Norfolk, i la seva residència favorita, el castell de Hever a Kent.
Existien rumors que Anna patia polidactília (sis dits en la seva mà esquerra, en aquell temps considerat un signe del diable) i una marca de naixença o taca en el coll, que sempre cobria amb una joia. Avui dia no hi ha proves que donin suport a aquesta llegenda popular. Cap dels molts relats de testimonis oculars sobre l'aspecte d'Anna Bolena -alguns d'aquests meticulosament detallats- esmenta cap deformitat i molt menys un sisè dit. A més, en una època en què les deformitats físiques solien ser interpretades com un signe del mal, és difícil de creure que Anna Bolena atragués el rei Enric, si realment hagués tingut cap deformitat.Warnicke, pàg. 58–9; Lindsey, pàg. 47–8.
Tampoc se sap amb seguretat quan van néixer els seus dos germans, però sembla clar que sa germana, Maria, era més gran que ella. Els fills de Maria creien que la seva mare era la germana gran; així com la filla d'Anna, Elisabet.Existeix un historiador que sosté que Maria podria haver estat la germana més jove. Hi ha, no obstant això, proves concloents del regnat d'Elisabet I que la família Bolena reconeixia que Maria havia nascut abans que Anna i no a l'inrevés. Vegeu Ives, pàg. 16–17 i Fraser, p. 119. El seu germà George Boleyn va néixer als voltants de 1504.Warnicke, p. 9; Ives, p. 15.
En la seva vida adulta, Anna no va mantenir una relació estreta amb el seu pare, encara que sí durant la infància. La seva relació amb la seva germana Maria sembla haver estat cordial, però no íntima. Tenia una relació més estreta amb la seva mare i el seu germà George, dels quals semblava sentir-se més propera.
En el moment del seu naixement, la família Bolena era considerada una de les més respectables de l'aristocràcia anglesa,Starkey, p. 257; Ives, p. 3–5. encara que tenia un títol des de feia només quatre generacions. Més tard, van ser titllats d'arribistes socials, però aquest era un atac polític. La tradició que els Bolena eren una família de comerciants de Londres és infundada; de fet eren aristòcrates.Ives, p. 3. Anna comptava entre els seus besavis un alcalde (Lord Major) de Londres, un duc, un jarl, dos ladies aristocràtiques i un cavaller; entre els seus parents va nomenar els Howards, una de les famílies més destacades del país. Segurament era de naixença més noble que Jane Seymour o que Caterina Parr, dues de les altres dones angleses d'Enric.Strickland, p. 273.
El pare d'Anna era un diplomàtic respectat pel seu talent per als idiomes; era ja favorit d'Enric VII, que el va enviar a moltes missions diplomàtiques a l'estranger. Va continuar amb la seva carrera sota el regnat d'Enric VIII, que va pujar al tron el 1509. A Europa, Thomas Boleyn va tenir molts admiradors a causa del seu professionalisme i el seu encant, entre ells es trobava l'arxiduquessa Margarida d'Àustria, filla de Maximilià I, sacre emperador romanogermànic, que governava els Països Baixos en nom del seu pare. Va quedar tan impressionada per Thomas Boleyn que va oferir a la filla d'aquest, Anna, un lloc en la seva casa. Generalment, una noia havia de tenir 12 anys per a obtenir tal honor, però pot ser que Anna fora una mica més jove en aquell moment. Margarida es referia a ella afectuosament com la petite Boleyn (no se sap, no obstant això, si el qualificatiu es referia a la seva edat o a la seva alçària).Fraser i Ives sostenen que aquesta cita demostra el fet que Anna naixés en 1501, partint de la mateixa edat que les altres noies; però Warnicke discrepa, en part per l'evidència del sobrenom d'Anna «petite». Vegeu Ives, p. 19; Warnicke, p. 12–3. Va causar una bona impressió als Països Baixos per les seves maneres i dedicació i va viure allà des de la primavera de 1513 fins que el seu pare va ordenar que seguís la seva educació a París l'hivern de 1514.
A França, Anna va ser dama d'honor de Clàudia de França i també actuava d'intèrpret sempre que hi hagués algun important convidat anglès a la cort. En la casa de la reina, va completar els seus estudis de francès i va adquirir un coneixement detallat de la cultura francesa i el protocol. També es va interessar per la moda i per l'ètica que reclamava la reforma de l'Església. La seva educació europea va acabar a l'hivern de 1521, quan va tornar a Anglaterra seguint les ordres del seu pare. Va partir de Calais, que llavors encara era una possessió anglesa, el gener de 1522.
Aparença i personalitat miniatura|Un retrat d'Anna Bolena pintat alguns anys després de la seva mort. El seu biògraf més recent el considera molt proper a «la veritable Anna Bolena»Ives, p. 43. Anna Bolena no era convencionalment bella per al seu temps. Era prima i la seva pell es considerava massa fosca. No obstant això, molts van quedar impressionats pels seus ulls foscos i la seva llarga cabellera fosca que duia deixada anar. Un italià que va conèixer Anna el 1532 va escriure, «no era una de les dones més belles del món», no obstant això altres coneguts la consideraven completement belle ('absolutament bella') i «una dona jove, ferma i decidida». Un historiador ha compilat totes les descripcions i conclou així:
«Mai se la va descriure com una gran bellesa, però fins aquells que no n'eren partidaris admetien que tenia un encant exacerbat. El cutis fosc i el cabell negre li donaven un aura exòtica en una cultura que veia la pal·lidesa blanca com la llet com a part imprescindible de la bellesa. Tenia uns ulls especialment notables: "negres i bells", va escriure un contemporani, mentre que un altre va afirmar que eren "sempre els més atractius", i que ella "sabia bé com usar-los amb eficàcia".»Lindsey, p. 48.
La gent semblava atreta principalment pel carisma d'Anna. Causava bona impressió amb el seu gust per la moda i va inspirar moltes tendències entre les dames de la cort. En una visió retrospectiva, va ser probablement la major icona de la moda anglesa de principis del . William Forrest, autor d'un poema contemporani sobre Caterina d'Aragó, va elogiar l'«excel·lent pas» d'Anna i la seva habilitat com a ballarina. «Aquí», va escriure, «era [una] ufanosa donzella que podia fer una ensopegada i seguir endavant.»Fraser, p. 115.
«L'encant d'Anna era no tant en el seu aspecte físic, com en la seva viva personalitat, la seva elegància, el seu agut enginy i altres habilitats. Era baixa i ostentava una suggestiva fragilitat… va destacar en el cant, component música, ballant i conversant… No era sorprenent, per tant, que els joves de la cort pul·lularen al seu voltant.»Weir, pàg. 151–153.
Era una devota cristianaPer a una discussió sobre les creences religioses d'Anna, veure Ives, pàg. 277–287. en la nova tradició del moviment humanista del Renaixement (qualificar-la com a protestant seria una exageració). Va fer generoses donacions i va cosir camises per als pobres. En la seva joventut, era «dolça i alegre» i gaudia amb els jocs d'atzar, bevent vi, i xafardejant.Weir, p. 153. Era valenta i emotiva. No obstant això, segons els seus enemics, Anna també podia ser extravagant, neuròtica, rancorosa i malhumorada:
«A nosaltres, ens sembla religiosament inconseqüent, més que agressiva; calculadora, més que emotiva; amb un lleuger toc cortesà, encara que amb gran control polític… una dona que va prendre el control de la seva pròpia situació en un món d'homes; una dona que va fer que la seva educació, el seu estil i la seva presència pesessin més que els desavantatges del seu sexe; va passar de ser moderadament ben vista, a conduir una tempesta a la cort i al rei. Potser, al final, és l'avaluació de Thomas Cromwell la que hi estigui més a prop: intel·ligència, esperit i coratge.»Ives, p. 359.
Enric VIII Amors reials