El Castell de Montesquiu és una construcció fortificada situada al municipi homònim (Osona), declarat bé cultural d'interès nacional.
Història esquerra|miniatura|Castell de Montesquiu, fotografiat entre 1890 i 1923 miniatura|esquerra|Entrada al castell
La primera notícia és del 1285, on figura com a casa fortificada i després passaria a denominar-se castell, primer com a de Colobrer i després de Montesquiu. El 1338 va ser venuda Ramon de Conanglell a Jaume de Besora, a causa probablement d'un empenyorament. Aquesta casa forta fou inicialment, i amb tota probabilitat, una torre de vigilància, situada estratègicament prop del camí que conduïa al monestir de Ripoll. Depenia del castell de Besora i en el transcurs dels segles esdevingué un casal on acabaren residint els senyors de Besora. Posteriorment, les famílies dels Canet i dels Peguera esdevingueren senyors de Besora.
Durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan el Sense Fe, el castell visqué jornades agitades amb l'ocupació dels pagesos el 1462 i dos anys després pels capitostos Verntallat i Vilacetrú, que feien costat als remences i al rei. El sotsveguer de Vic organitzà aleshores una expedició per apoderar-se del castell, però fracassà per la seva condició inexpugnable. Acabada la guerra, el rei Joan el Sense Fe (1463) manà respectar els drets de Bernat de Peguera, senyor de Besora i Montesquiu, i dictà que la família Descatllar no fos mai desposseïda dels seus drets sobre «casa e força de Montesquiu».
El 1698, Narcís de Descatllar i de Sarriera (1626-1707) va rebre de mans del rei Carles II el títol de marquès de Besora. La seva filla i hereva Francesca de Descatllar i Desbac es va casar amb Joan de Queralt i de Xetmar (1679-1756), comte de Santa Coloma de Queralt per la qual cosa el castell passà a mans d'aquest llinatge. Durant la Guerra de Successió, es va fer servir per tancar-hi presoners del bàndol borbònic, i el 1714, en plena Guerra dels catalans, els supervivents valons del combat d'Arbúcies hi van ser retinguts.
El castell va ser adquirit per l'industrial barceloní Jeroni Juncadella i Casanovas, essent restaurat del 1917 al 1920 pel seu fill Emili Juncadella i Oliva. El 1976 passà a mans de la Diputació de Barcelona per voluntat de la seva darrera propietària, Mercè Juncadella. Avui forma part d'una àrea anomenada Parc del Castell de Montesquiu, creat l'any 1986 i integrat dins la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona.
Descripció Edifici rectangular amb merlets, refet al . Construcció de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos. Té l'entrada principal al sud, a través de la qual s'accedeix a una ampla entrada, on hi ha l'escala d'accés al primer pis, noble. L'actual edifici és el resultat del progressiu creixement des de la domus del , ampliada primer pels Descatllar al , els quals li donaren l'aspecte casteller i posteriorment pels Juncadella al i , que hi construïren la galeria de tramuntana i el pis de servei. Els merlets que el coronen amaguen una teulada de diversos vessants, en curs de restauració. Els materials constructius emprats foren la pedra lligada amb argamassa i la teula àrab. També hi trobem elements provinents d'altres construccions, aportats pels Juncadella.
La part més antiga del castell es pot observar les espitlleres a la planta baixa, tant a les façanes est com oest del cos de migdia. En aquest mateix cos s'hi adossa una petita capella d'una sola nau dedicada a Santa Bàrbara.
Referències
Vegeu també Casa Besora Castell de Santa Coloma de Queralt Castell de Torredembarra Casa Manuel Girona Casa Jeroni Juncadella Casa Emili Juncadella Emili Juncadella i Vidal
Bibliografia )
Enllaços externs
Categoria:Monuments històrics d'Osona Categoria:Patrimoni monumental de Montesquiu Categoria:Edificis de Montesquiu Montesquiu