Sant Andreu de Sureda (, oficialment en francès Saint-André) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de 3.288 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Etimologia De fet, el nom del poble és íntegrament tret del monestir a l'entorn del qual es formà; d'altra banda, el monestir s'anomenà de sant Andreu apòstol per la seva advocació a aquest sant, i de Sureda pel senyoriu en el qual s'instal·là el cenobi.

Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Sant Andreu de Sureda en el Rosselló El terme comunal de Sant Andreu de Sureda, de 97.300 hectàrees d'extensió, està situat entre la riba dreta del Tec, que, tanmateix, no arriba a tocar, i els primers contraforts de la Serra de l'Albera. El terme gira principalment a l'entorn de la Ribereta, o Ribera de Sant Andreu, antigament anomenada Ribera de Tatzó. La part meridional del territori de Sant Andreu de Sureda està format pel con de dejecció de la Maçana, i la part occidental, per la meitat inferior del con de la Ribera de Sureda.

La comuna de Sant Andreu de Sureda inclou el poble de Tatzó d'Amunt.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Sant Andreu de Sureda miniatura|esquerra|Portal de la cellera de Sant Andreu de Sureda El poble de Sant Andreu de Sureda es forma a partir de l'abadia benedictina homònima, fundada cap a l'any 800 per l'abat Miró. No nasqué, com molts pobles rossellonesos, d'una cellera, sinó que el poble anà creixent al voltant d'un monestir ja format, i amb un volum d'edificacions notable. El mateix traçat del poble ho fa veure. De l'església parroquial del poble, dedicada a Santa Maria, no en queda res més que una ara de marbre, ara en mans privades. Dins del nucli antic hi havia el Cementiri Vell, al nord del nucli, mentre que el Cementiri Nou, construït a llevant, en el Camí Vell d'Argelers, ha acabat absorbit pel nucli urbà. Una cosa semblant s'ha esdevingut amb la Cava Cooperativa: construïda al sud del nucli de població, actualment també ha quedat englobada en el nou traçat del poble.

Del nucli primigeni a l'entorn del monestir, el poble s'anà estenent pels seus entorns, i, ja en els darrers anys del i els primers del , a partir de les urbanitzacions que, gairebé de forma radial, s'anaren urbanitzant per la plana propera a Sant Andreu de Sureda; els Aspres, les Grands Espaces i el Milossà.

Tatzó d'Amunt miniatura|Detall de Tatzó d'Amunt, amb el seu castell El poble de Tatzó d'Amunt, que antigament havia tingut terme propi, amb Tatzó d'Avall, nasqué com a cel·la monàstica de Sant Vicenç, després possessió, del monestir de Sant Andreu de Sureda. Hi havia castell (Castell de Tatzó d'Amunt) i al hi va arribar a haver l'Hospital de Tatzó d'Amunt, o l'Hospitalet, amb 10 llits, que era servit per frares hospitalers. Està situat molt a prop de l'extrem nord-est del terme comunal, a quasi un quilòmetre i mig al sud-oest de Tatzó d'Avall, del terme d'Argelers de la Marenda.

Destaca, al nord-oest del poble de Tatzó, la gran creu monumental del Crist, present en molt pobles rossellonesos. És .

Sant Miquel Situada a prop al nord-oestL'ermita de Sant Miquel en els ortofotomapes de l'IGN del poble, actualment molt a prop del nucli, a causa del creixement urbà, l'ermita de Sant Miquel és al marge sud d'un camí, una mica camuflada entre la vegetació del lloc. A les seves proximitats es van recollir nombroses restes arqueològiques prehistòriques, corresponents sobretot als períodes neolític i calcolític, i, una mica més a llevant, vestigis d'època romana.

Els masos del terme Entre el creixement urbà del poble i el despoblament d'una part del camp, pocs són els masos conservats o en ruïnes. Hi trobem el Mas Nou, el Mas Titet, les ruïnes del Mas Vila, Santa Eugènia, o Santa Eugènia dels Camps, mas el nom del qual denota l'existència d'una antiga església, i la Teuleria. El Molí de Tatzó és ja en terme d'Argelers.

Orografia El terme és essencialment pla. oscil·la entre els 14 m alt a l'extrem nord i els 74 al sud, sense que hi hagi en tot el terme cap serrat o turó destacat damunt de la plana.

Hidrografia En el sector meridional del terme, que comença a enfilar-se cap a la Serra de l'Albera, es troben uns quants còrrecs afluents dels principals cursos d'aigua del terme de Sant Andreu de Sureda. Són sobretot el Còrrec de Flamesaigues, el de la Figuerassa -que és continuació del Còrrec de l'Hort de la Font- i el de la Font del Llop. Els cursos d'aigua de més relleu són el torrent del Milossà, la Ribera de Sant Andreu, antigament de Tatzó, popularment la Ribereta, i la Ribera de Sureda.

La part septentrional, plana i propera al Tec, compta amb una agulla de drenatge, l'Agulla de les Nogueres, i diversos recs d'irrigació: el Rec del Molí, el de Palau, el de Tatzó, el Rec Gros d'Argelers i el Rec Petit d'Argelers.

Els camins superaven les riberes i el torrent en diversos indrets: el Passallís del Camí de Vilaclara, el del Camí del Mas Nou i el del Camí d'Elna. Cal destacar, a més, com a espais relacionats amb l'aigua, el Rentador, al nord del poble vell, i la Font, a llevant.

El terme comunal Les partides i altres indrets específics del terme de Sant Andreu de Sureda són: els Arnaus, el Camí d'Argelers (com el següent, nom de la partida per on passa el camí), el Camí de Tatzó, el Camp del Cavall, el Camp de les Basses, el Camp del Prat de l'Abat, el Camp Llarg, la Carrerassa, les Clotes, els Colomers, la Coscolleda, el Devès, la Figuerassa, l'Horta d'en Bocamí, l'Horta d'en Siuroles, els Horts de la Font, la Janera, el Mas Nou, el Mas Titet, el Mas Vila, els Milanets, Negabous, el Noc dels Frares, el Noc de Tatzó, Pal·lura, els Quatre Camins, la Resclosa, la Revella, el Roc de la Perdiu, a més, senyal termenal, Santa Eugènia, Sant Bernat, Sant Miquel, Tatzó d'Amunt, la Teuleria, Timbau de Sant Miquel, la Vinya de Matillo Vell i el Vinyer Vell.

Transport Vies antigues de comunicació Per Sant Andreu de Sureda passavenKotarba et al., 2007. diverses vies de comunicació, a l'antiguitat. D'una banda, la via del Vallespir, que resseguia la vall del Tec pel costat de la Serra de l'Albera; l'actual D - 2 en ressegueix el traçat, almenys pel que afecta Sant Andreu de Sureda (en defineix el termenal sud, amb Argelers). En aquest tram, precisament, entrava en contacte amb la Vall de la Maçana, per on davallava la via visigòtica que passava pel Castell d'Ultrera. Segons alguns autors, aquesta era el pas cap al nord dels Pirineus de la Via Domícia, que en deixar la vall de la Maçana, seguia el que ara es coneix com la Carrerassa (que també fa de límit entre Sant Andreu de Sureda i Argelers) i s'adreçava a Tatzó d'Amunt.

Carreteres En el terme de Sant Andreu de Sureda trobem cinc carreteres, una de les quals, però, només frega un petit tram del terme comunal:

Les dues principals són la D - 618 i el traçat antic d'aquesta mateixa carretera, que circula paral·lela pel sud de la 618, travessant pel bell mig els nuclis urbans, mentre que el traçat modern, en forma d'autovia, els evita passat pel nord de les poblacions.

La D - 618 (El Voló - Argelers de la Marenda), enllaça aquestes dues poblacions directament, sense passar, com acabem de dir, pels nuclis de població, amb els quals enllaça, però, a través de nusos de sortida. Travessa els termes del Voló, Montesquiu d'Albera, Vilallonga dels Monts, Sant Genís de Fontanes, la Roca de l'Albera, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda i Argelers de la Marenda i té enllaç amb tots aquests pobles. El traçat antic travessa els mateixos termes, però només travessa els nuclis urbans de Sant Genís de Fontanes i de Sant Andreu de Sureda.

A l'extrem de ponent del terme es troba la carretera D - 11 (D. 914, a Argelers - Montesquiu), que entra en el terme de Sant Andreu de Sureda per l'extrem nord-est, procedent de Palau del Vidre, emprèn la direcció sud, travessant Sant Andreu de Sureda en un breu tram d'un quilòmetre i mig, i en surt pel sud-oest cap a Sureda. Discorre pel límit oest del nucli urbà, fregant les urbanitzacions de més a ponent del poble, i hi enllaça a través de la cruïlla amb el traçat vell de la D - 618, abans explicat.

Just a la punt nord-est del terme comunal de Sant Andreu de Sureda es troba la D - 914, que travessa 600 metres de terme comunal, sense enllaç directe (es fa a través d'Argelers de la Marenda). La D - 914 (D - 900 a Perpinyà, a les Arcades - Coll dels Belitres, a Cervera), té format d'autovia fins al capdavall del terme d'Argelers, ja en direcció a Cotlliure.

Constitueix el límit meridional del terme comunal de Sant Andreu de Sureda la carretera D - 2, que en aquest espai és termenal amb Argelers de la Marenda. La D - 2 (Argelers- D - 619, a Trevillac), que frega el terme pel seu límit sud, mena a Argelers de la Marenda, sense enllaça directe (l'enllaç es fa directament a través del traçat vell de la D - 618), i es comunica a través de Sureda (enllaç a través de la D - 11) amb la resta de poblacions que uneix aquesta carretera.

Transport col·lectiu públic La línia 401 del servei departamental de Le bus à 1 €, d'Argelers de la Marenda a Ceret, passa per Sant Andreu de Sureda procedent de Palau del Vidre abans de continuar cap a Sureda, la Roca d'Albera, Sant Genís de Fontanes, Vilallonga dels Monts, Montesquiu d'Albera, el Voló, Morellàs i Ceret. Ofereix tres serveis diaris en cada direcció de dilluns a dissabte (tot i que el segon d'aquests serveis només va d'Argelers a Montesquiu d'Albera). No circula els dies festius. Per aquesta línia, Sant Andreu de Sureda és a 10 minuts de Palau del Vidre, a mitja hora d'Argelers, i, cap a l'altra banda, a un 5 minuts de Sureda, a 10 de la Roca d'Albera, un quart d'hora de Sant Genís de Fontanes, 20 minuts de Vilallonga dels Monts, mitja hora de Montesquiu d'Albera, tres quarts d'hora del Voló, a 50 minuts de Morellàs i a 1 hora de Ceret.

També hi passa la línia 413 del mateix servei, de Perpinyà a Vilallonga dels Monts, sortint del cap i casal rossellonès passa per Elna, Palau del Vidre, Argelers de la Marenda, Sant Andreu de Sureda, Sureda, la Roca d'Albera, Vilallonga dels Monts, i encara, un sol servei diari, a Sant Genís de Fontanes. Hi ha sis serveis diaris que passin per Sant Andreu de Sureda, de dilluns a dissabte, però no circula els dies festius. Tanmateix, aquesta línia 413 realment només funciona a partir d'Argelers, ja que el tram anterior, des de Perpinyà, el serveix la línia 400.

Línia de Ferrocarril Travessa el terme de Sant Andreu de Sureda la línia de ferrocarrils de passatgers i mercaderies de Cervera de la Marenda a Perpinyà, que és part de la línia 2 de TER Llenguadoc Rosselló (Tolosa - Matabiau - Portbou). No hi ha hagut mai estació, a Sant Andreu de Sureda; els viatgers han d'adreçar-se a les estacions d'Argelers o d'Elna, per proximitat preferentment la primera.

Els camins del terme Dins del terme de Sant Andreu de Sureda es troben uns antics camins ara esdevinguts carretera, com la Ruta d'Argelers, la de Palau, la de Perpinyà, la de Sant Genís i la de Sureda, a més de la Ruta Nova, antigament inexistent. Diversos camins connecten, a més, amb els pobles de l'entorn: el Camí de Sureda a la Mar, el Camí de la Pava, o Camí de Carlemany, el Camí d'Elna, el Camí del Roc de la Perdiu, o de Tatzó d'Avall a la Pava, el de Palau, el de Tatzó d'Amunt a Palau, el de Sant Genís, el de Sureda, el de Tatzó d'Avall, el de Vilaclara, el Camí Vell d'Argelers i la Travessa de Tatzó d'Avall a Sant Andreu. De camins interiors del terme trobem el Camí del Mas Nou, o del Mas Titet, dos camins anomenats del Vinyer Vell i el de Tatzó. Esment a part mereixen la Carrerassa, abans Carrerada de la Pava, antic camí de transhumància, i el Camí de Ferro, manera d'esmentar la via del ferrocarril que travessa el nord-est del terme.

Activitats econòmiques