Sant Feliu d'Avall (, en francès Saint-Féliu-d'Avall) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.572 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. La dita diu A Sant Feliu, les bruixes hi fan el niu.

Etimologia Curiosament, el patró de la parròquia de Sant Feliu d'Avall no és pas sant Feliu, sinó sant Andreu. La raó és que la parròquia medieval de Sant Feliu era en un lloc encara desconegutBecat, Ponsich i Gual, 1985. possiblement de l'actual terme comunal de Sant Feliu d'Amunt, en un lloc anomenat en els documents Sant Feliu lo Vell, del qual nasqueren dos veïnats -això explica el d'Amunt i el d'Avall- que en el fogatge del 1365 - 1370 ja apareixen individualitzats.

Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Sant Feliu d'Avall en el Rosselló El terme comunal de Sant Feliu d'Avall, de 107.900 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Sant Feliu d'Avall en els ortofotomapes de l'IGNSant Feliu d'Avall a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la comarca del Riberal de la Tet, al nord-est de la dels Aspres, a la zona de ponent de la comarca del Rosselló.

El terme comunal de Sant Feliu d'Avall s'estén a la riba dreta de la Tet, íntegrament dins del Riberal. El formen tres terrasses planes: la de la llera del riu, ampla i sovint afectada per les avingudes de la Tet, la terrassa on es troba el poble, més estreta en aquest poble que a Sant Feliu d'Amunt, i la zona de conreus d'horta, sobretot, separada de l'anterior per dics de contenció per tal de prevenir les avingudes del riu, molt fortes amb una periodicitat habitual de deu anys, i una darrera terrassa, on es troba la major part de plantacions de vinya del terme. Tot i ser força més extens, sobretot més ample de llevant a ponent, el terme de Sant Feliu d'Avall és similar al de Sant Feliu d'Amunt.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Sant Feliu d'Avall miniatura|La Casa de Cultura de Sant Feliu d'Avall Escalonat entre la primera i la segona terrasses de la Tet, Sant Feliu d'Avall sorgí de la celleraLa cellera primitiva de Sant Feliu d'Avall en els ortofotomapes de l'IGN primitiva, organitzada a l'entorn de l'església parroquial de Sant Andreu i del seu cementiri. Aquest nucli primigeni s'engrandí encara dins de l'etapa medieval cap a l'est i sud-est, per formar una vila fortificada, amb el Castell de Sant Feliu d'Avall, molt primitiu, tot i que pràcticament desaparegut. També hi ha les restes de la residència dels comtes de Sant Feliu, títol concedit el 1680. Una capella desapareguda, que era a la Plaça, en el cementiri primitiu del poble, era la de Sant Miquel, de la qual no queda res. Els primers barris nascuts en el poble, formats en els entorns del poble vell, són el Carrer d'en Barroca, el Carrer de Sant Martí, el Castell, la Costa, les Eres, les Parregueres, la Plaça, la Plaça de la Font i el Volonar.

Més modernament, el poble ha anat creixent cap a llevant i cap a ponent, a partir de modernes urbanitzacions, bàsicament de cases unifamiliars amb jardí, com és habitual en els pobles de les rodalies de Perpinyà.

Sant Martí de la Riba L'església de Sant Martí de la Riba és al nord-est del poble, a la vora de la Tet, al costat de la falla esmentada ja el 941: Ripa fracta. Esmentada diverses vegades entre aquell any i el 1440 (S. Martini de Riba de Fratxia). Cal no confondre aquest Sant Martí de la Riba amb les altres dues esglésies homònimes rosselloneses, la d'Elna i la de Millars.

Santa Anna de les Eres La capella de Santa Anna és damunt del turó que domina la vila. És una construcció de vers el o XVI, força modificada amb el pas dels anys. De fet, es conserven restes de la primera construcció, a prop de la segona, que fou la que perdurà.

La Mota de Sant Feliu d'Avall A uns 150 metres a ponent del poble,Lloc on es troben les restes de la Mota en els ortofotomapes de l'IGN dins d'una propietat particular situada a l'Avinguda del Canigó, 112, al costat nord-est mateix de la seu del govern municipal, es trobava la Mota de Sant Feliu d'Avall, vestigis de la qual foren trobats l'any 1984 en uns sondeigs arqueològics. Pertanyia al tipus de fortificació conegut com a mota, habitual en territoris plans entre l'any 1000 i, aproximadament, el 1200.

Els masos del terme Les construccions aïllades del terme de Sant Feliu d'Avall són Can Marc, abans Mas Camó, el Casot d'en Camó, el Cortal de la Ripa, Mas Calineu, Mas Camí Ral, o d'en Ferriol, Mas Camó (el mas és en terme de Sant Feliu d'Amunt, però bona part de les seves terres, a Sant Feliu d'Avall), Mas de la Llúcia, Mas de la Vila, o d'en Pepet, abans Mas d'en Maria (el mas, en terme de Tuïr, com l'anterior), Mas de les Nines (com el Mas Camó), Mas del Moro, Mas d'en Barrera, Mas d'en Clerc, abans del Roig, Mas d'en Janet Martí, Mas d'en Modat, o d'en Blaise, o del Coronel, Mas d'en Sestac, Mas de Sant Antoni, o la Porxeria, Mas de Vulpilleres (documentat des del ), Mas Santa Anna, abans Mas Bertran o Bertran de Balanda, Mas Tardiu, el Molí de la Ribereta, abans d'en Forcada, el Molí de l'Oli, abans d'en Vernedes, el Molí d'en Jaume (desaparegut), la Roseraie, o Xò'n Cruzet, la Sala, la Teuleria i la Torre del Volonar (antic molí de vent). A l'entorn immediat del nucli urbà actual es troben també el Cementiri Nou, el Cementiri Vell, la Cooperativa, la Destil·leria i la Gara, a part de les capelles, esmentades en uns altres capítols.

Hidrografia La major part de cursos d'aigua del terme són recs d'irrigació -algun també de drenatge- per tal de regar les zones del terme que són de regadiu. Així, s'hi troben l'Agulla de la Font del Camó, que és de drenatge i d'irrigació, l'Agulla de la Font del Dauder, l'Agulla, o Rec, del Botàs, l'Agulla de les Baixes, l'Agulla de les Cabanes, o de les Guardioles (que és la continuació de l'Agulla de les Sitges del terme veí de Sant Feliu d'Amunt), l'Agulla de les Sitges (que és la continuació de l'Agulla del Trenc Major, del terme veí de Sant Feliu d'Amunt), l'Agulla de les Vergelledes, l'Agulla del Mas Camó, l'Agulla del Mas del Roig, l'Agulla del Mas d'en Maria (d'irrigació i drenatge), l'Agulla del Piló, l'Agulla del Pinyer, l'Agulla del Prat de l'Oriola, l'Agulla del Roure, l'Agulla dels Casals, l'Agulla dels Horts, l'Agulla dels Sarraïns, l'Agulla dels Tamarius, abans del Rec del Soler, l'Agulla del Trenc, l'Agulla del Trenc de la Beata, l'Agulla de l'Ull de Rellà, l'Agulla de l'Ullal Petit, l'Ambega del Camí Ral (d'irrigació i drenatge), les Caigudes de l'Agulla del Pla de Rellà, l'Esperó del Rec de Sant Martí, el Rec de les Aigües Vives, el Rec del Mater, de drenatge, el Rec del Molí, el Rec del Roure, el Rec de Palau, d'irrigació i drenatge els dos darrers, el Rec de Perpinyà, el Rec del Soler, el Rec de Sant Martí, la Ribereta, o Agulla de la Ribereta, l'Ull de Boquet, l'Ull del Dijous, abans Botada de les Serres, l'Ull o Ullal del Trenc, o de la Ribereta, els Ulls Majors, o l'Ullal Major, els Ulls Petits, o l'Ullal Petit.

Els cursos d'aigua que no són de la xarxa de rec del terme són la Tet, el riu principal de la comarca, els torrents anomenats Rec de les Fontetes i Ribera de Castellnou i els còrrecs de Fontanelles, d'en Blanc i d'en Padern. Diversos guals franquegen aquests cursos d'aigua: el Passallís del Camí de les Serres, el del Camí de Salanca i el de Pesillà. Tots tres són a la Ribera de Castellnou. Hi ha diverses fonts destacades, en el terme feliuenc: la Font desapareguda que hi havia al Camí Ral, la Font de la Muralla, la Font del Mas d'en Camó, la Font del Mater, la Font del Rec del Roure, la Font del Rec de Palau, la Font d'en Dauder, la Font d'en Viader i la Font de Sant Feliu.

Orografia En un terme tan pla, pocs són els topònims que indiquen formes de relleu. Tanmateix, s'hi troben plans, com el Pla de Rellà, riberes, com la Riba, i serres, com les Serres Altes i les Serres Baixes.

El terme comunal Les partides i indrets específics del terme feliuenc són els següents: els Aiguals, les Aigües Vives, o les Aigües Vives del Camp del Bosc, el Bosc Petit, les Bosigues, les Cabanes, el Camí de Corbera, el Camí Ral, el Camí Ral Baix, el Camí Ral Nalt, el Camp de la Font, el Camp del Bosc, el Camp del Còrrec, el Camp de l'Escut, Campellanes, els Casals, la Colomina, les Comes, la Creueta, la Cuatxa, les Deveses, el Dic d'en Viader, les Feixes, les Feixes dels Bosquets, les Fontanelles, les Fontetes, les Guardioles, les Hortes, els Horts, la Jaça, Mas Bertran, el Mas Camó, el Mas del Roig, el Mas d'en Guillon, o d'en Ginyon, el Mas d'en Maria, el Mas d'en Sestac, el Mater, Palau, el Pinyer, el Rec del Soler, el Roure, el Salvier, les Salzedes, Sant Eloi, els Sarraïns, les Sitges, els Tamarius, el Terrafort, la Teuleria, les Vergelledes, el Volonar i Vulpilleres.

Transports i comunicacions Carreteres Travessen el terme de Sant Feliu d'Avall fins a sis carreteres. D'una banda, la carretera D - 16 (Sant Feliu d'Avall - D - 56 / D - 615, a Corbera / Corbera la Cabana), que travessa l'est del nucli urbà de Sant Feliu d'Avall per adreçar-se cap al sud-oest, en direcció a Corbera la Cabana, on arriba en 5,8 quilòmetres de recorregut.

La D -16a (D - 1 / D -614, a Pesillà de la Ribera - D - 16 / D - 916, a Sant Feliu d'Avall), que enllaça les carreteres i les poblacions esmentades en 3 quilòmetres.

La D - 18 (Sant Feliu d'Avall - Terrats), que uneix Sant Feliu d'Avall amb Tuïr (5,6 quilòmetres), Santa Coloma de Tuïr (8,7) i Terrats (9,2).

A l'extrem sud-est del terme, la D - 85 (El Soler - Tuïr) fa de termenal entre Sant Feliu d'Avall i el Soler, però només frega la comuna de Sant Feliu d'Avall.

La D - 916 (traçat antic de la N - 116), que uneix Sant Feliu d'Avall amb Sant Feliu d'Avall (1,6 quilòmetres), Millars (3,8), Nefiac (9,7) i Illa (14,6), cap a ponent, i el Soler (4,4) i Perpinyà (14,8), cap a llevant, mentre que cap a ponent s'uneix amb la carretera N - 116 quan aquesta abandona el format d'autovia, tot just entrar en el terme de Bulaternera, que queda a 19 quilòmetres de Sant Feliu d'Avall.

Finalment, hi ha la carretera nacional N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), que venint de Perpinyà té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. Aquesta carretera, que passa al nord del nucli de població de Sant Feliu d'Avall, ran de la llera de la Tet, serveix d'eix per a enllaçar aquesta vila amb la resta de poblacions nord-catalanes. Hi ha enllaç directe, a través de la carretera D - 16a, entre l'autovia i el poble de Sant Feliu d'Avall.

Transport públic col·lectiu Sant Feliu d'Avall està inclòs en la línia 17 de la Compagnie de Transports Perpignan Méditerranée, Pesillà de la Ribera - Sant Feliu d'Avall, que uneix Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà (en un llarg recorregut que travessa la ciutat amb moltes parades), el Soler i Sant Feliu d'Avall. Passen per aquesta població fins a 14 serveis diaris, 5 que fan el recorregut sencer, i 9 més que surten de Sant Esteve del Monestir, en aquesta direcció, i fins a 16 (8 només fins a Sant Esteve del Monestir) en la direcció inversa. Els diumenges i dies de festa només hi ha 4 serveis de Pesillà de la Ribera a Sant Feliu d'Avall, i 4 més a la inversa, 3 dels quals acaben el seu recorregut a Sant Esteve del Monestir.

Ferrocarril miniatura|L'estació vella de Sant Feliu d'Avall. Sant Feliu d'Avall té estació de tren de la línia Perpinyà - Vilafranca de Conflent, on enllaça amb l'anomenat tren groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló.

És a migdia del poble, al capdavall de l'Avinguda de les Cabanes, paral·lela a l'est de la carretera D - 16 (carretera de Corbera la Cabana).

Camins