Palau del Vidre (, (oficialment en francès: Palau-del-Vidre) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix lloc, de 3.153 habitants, a la Catalunya del Nord.

El municipi és en territori vinícola que correspon a la denominació d'origen (AOC) "Costers del Rosselló", i per als vins dolços naturals, l'AOC "Moscat de Ribesaltes" o Gran Rosselló. La dita sobre els palauencs diu: Palau la fava.

Etimologia El nom del poble vé de la indústria tradicional del vidre, i d'un palau o castell del 1172, avui desaparegut, que fou primer dels templers i després dels hospitalers.

Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Palau del Vidre en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Palau del Vidre, d'una extensió de 104.100 hectàrees, està situatPalau del Vidre a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la riba dreta del Tet, que li fa de límit termenal nord, just abans del seu tram final en terme d'Argelers de la Marenda. També compta amb les aigües del Tanyarí, afluent del Tec, que vertebra tot el sector occidental del terme. A l'extrem oriental, termenal amb Argelers de la Marenda, es troba la Ribera de Sant Andreu, la Ribereta. El municipi inclou el poble de Vilaclara. El Bosc de Vilaclara posseeix algunes exemplars de roures antiquíssims; aquest bosc és, molt possiblement, un dels pocs vestigis del que fou el gran bosc del Bercol.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Palau del Vidre miniatura|esquerra|L'església de Sant Sebastià El poble de Palau del Vidre nasqué com a cellera a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria i Sant Sebastià (primitivament només advocada a Santa Maria) i del seu cementiri. Més endavant, la cellera primitiva fou envoltada d'un segon recinte murat més ampli, que englobava el primer creixement important de Palau del Vidre. Cal destacar que es conserva el nom de la Cellera per a designar el nucli primigeni, que també era conegut com el Fort, per raons de la seva estructura defensiva. De la vila murada encara es conserva el Portal d'Amunt i, en el seu interior, les restes del Palau, o Castell de Palau. L'església parroquial actual ocupa el lloc d'una de les sales d'aquest castell.

miniatura|La cellera; a la dreta, restes de muralles Els carrers del poble vell han conservat els noms tradicionals: carrers de la Creueta, de la Tramuntana, del Fort, dels Horts, places del Gall i de la República (aquesta darrera és l'única que ha perdut el seu nom original). Nombroses cases es conserven amb el seu caràcter antic, com la Casa Clarà, la de la Vila, la Pagès, la Queià i la Sobrevies; es tracta de noms antics, en desús, recordats només per la població de més edat. La Plaça d'en Canals està situada on hi havia hagut el cementiri de la cellera de Palau del Vidre.

Encara es produí una segona ampliació del poble, en forma de ravals: cases construïdes al llarg dels camins que sortien del poble en direcció a les poblacions veïnes. El traçat urbanístic ho demostra a bastament. A la zona nord-est del poble hi ha l'edifici de la Gara, estació de tren, el càmping le Haras i, a l'altra banda de la via del tren, la Zona Artesanal.

La crescuda del poble en els darrers 25 anys s'ha fet sobretot a partir de modernes urbanitzacions de cases aïllades amb jardí a l'entorn. Així, trobem a Palau del Vidre les de Batipalmes, Beausoleil, Camp de la Font, la Canal, Civadell, les Jardins Fleuris, la Pineda, Portes des Albères, les Quatre Saisons, les Rosiers i Sant Galdric. Amb elles, la crescuda urbana del poble ha estat molt gran.

Vilaclara miniatura|esquerra|Castell de Vilaclara miniatura|Església de Sant Pere de Vilaclara (restaurada) A la zona sud-oest del terme hi ha el poble de Vilaclara, amb la seva església, antigament parroquial, de Sant Pere, documentada des del 1441. És a la vora del Rec de Vilallonga, en una zona plana. El castell conserva vestigis del castell medieval. En fou senyor el 1141 Ponç Bernat de Vilaclara, però el 1291 infeudà els diferents drets i senyorius a fidels seus, com Guillem de Puig d'Orfila.

Santa Coloma de Tresbons Curiós topònim, el de Tresbons, possiblement per contraposició a la propera, al nord, Santa Eugènia de Tresmals, del terme d'Elna. És una església i antic lloc desapareguts avui dia. Es tractava de l'església de Santa Coloma d'Alemanys, parròquia d'una localitat que el 1075 era del comte Ponç d'Empúries. Elna hi tenia possessions el . Tanmateix, podria ser que l'edifici de l'església hagués estat dins de l'actual terme d'Argelers.

Els masos del terme Deixant a part el Castell de Vilaclara i el Castell Juvenel, el terme de Palau del Vidre compta amb diversos masos: Mas Alain, Mas Asperó, Mas Batlle, abans Batlló, Mas Batlló, Mas Batzaries, Mas Bedia, Mas Cassany, Mas Cirac, Mas Civada, Mas Colom, Mas Costa, Mas de l'Americà, Mas d'en Domènec, Mas Llibotrí, Mas Pellicer, Mas Ribes, Mas Saís, Mas Santa Maria i Mas Surjús. Es conserven també les ruïnes de la Teuleria i, en canvi no les de la Teuleria de Vilaclara, que són del tot desaparegudes. A l'extrem nord-est del terme es troba la Remunta del Tec.

El relleu El terme comunal de Palau del Vidre és essencialment pla. El punt més elevat, 38 m, és a l'extrem sud-oest, a prop del Vinyer de Vilaclara. Hi passa la carretera D - 618. El punt més baix, 13 m, és a la zona més oriental, al Camp de la Pedra. És, per tant, un pla inclinat al biax, de sud-oest a nord.est.

Els cursos d'aigua miniatura|esquerra|Estany de Sant Marti Pel terme de Palau del Vidre discorren diversos cursos d'aigua. De majors, rius i rieres importants, se'n troben tres: el Tec, que conforma el límit nord del terme, el Tanyarí, que prové de Sant Genís de Fontanes, a occident, i la Ribereta, o Ribera de Sant Andreu, a orient.

La resta són canals de rec o de drenatge, propis de les terres rosselloneses planes. Així, hi trobem l'Agulla Cabdal, l'Agulla Cabdal de Vilaclara, l'Agulla de Cap de Bou, l'Agulla del Portal d'Amunt i el Còrrec de Constantina, de drenatge i l'Agulla de Batipalmes, l'Agulla del Mas Civada, l'Agulla del Vinyer de Vilaclara, el Rec de Palau i el Rec de Tatzó d'irrigació. L'Agulla -o Rec- de la Font és alhora de drenatge i d'irrigació.

Esment a part mereixen la Font de Sant Pere i l'Estany de Sant Martí, al nord del terme, a la riba del Tec.

El terme comunal Palau del Vidre no és pas dels termes més rics en toponímia conservada. Els que es coneixen en aquesta població són els Aigalls, la Barraca del Desertor, Batipalmes, la Begó, el Bosc de Vilaclara, el Camp de la Pedra, els Camps de la Font, el Canyer, Cap de Bou, les Closes, la Constantina, l'Eixida, el Farigol, les Garrigues, la Gavarra, les Gorgues, els Horts de Canals, la Joncassa, Matamarès, les Olivetes, el Pla de la Barca, la Plantada, el Ponteix, el Portal d'Amunt, els Pujols, Sant Martí, la Teuleria, Vilaclara, la Vinyassa, el Vinyer de la Ribera i el Vinyer de Vilaclara. Es conserven alguns senyals termenals, com el Piló del Camí de Santa Coloma.

Transport Vies de comunicació antigues Travessava el terme de Palau del Vidre la Via Domícia, el traçat de la qualKotarba et al. 2007. només s'ha conservat en alguns trams. Des del nord, entrava a prop de la desapareguda capella de Santa Coloma d'Alemanys, procedent del territori d'Elna (travessava el Tec a ran de la capella de Santa Eugènia de Tresmals). Des d'allí, travessava cap al sud-oest el Camp de la Pedra, on es va trobar un fragment de miliari de Constantí, d'on el nom del camp, i s'adreçava cap al sud del poble de Palau del Vidre. A partir del cementiri, instal·lat damunt de la necròpolis de Batipalmes, la via antiga es correspon amb el camí de Vilaclara, i amb el de Vilaclara a Sant Genís de Fontanes. En el talús que voreja el camí de Vilaclara va ser trobat un jaciment amb molts fragments d'àmfores africanes. També s'hi van trobar 40 metres d'una calçada feta amb morter amb palets de riera i fragments de teules.

Carreteres Dues úniques carreteres travessen el terme de Palau del Vidre: la D - 11 i la D - 618. La carretera D - 11 (D. 914, a Argelers de la Marenda - Montesquiu d'Albera) entra en el terme de Palau del Vidre per l'extrem nord-est, molt a prop d'on s'origina la carretera, en terme d'Argelers de la Marenda. Des d'allí s'adreça a Palau del Vidre (2,2 km), Sant Andreu de Sureda (3, des de Palau del Vidre), Sureda (5), la Roca de l'Albera (7,6), Vilallonga dels Monts (10,8) i Montesquiu d'Albera (12,7).

La D - 618 (El Voló - Argelers de la Marenda), enllaça aquestes dues poblacions directament, sense passar pels nuclis de població, amb els quals enllaça, però, a través de nusos de sortida. Travessa els termes del Voló, Montesquiu d'Albera, Vilallonga dels Monts, Sant Genís de Fontanes, la Roca de l'Albera, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda i Argelers de la Marenda i té enllaç amb tots aquests pobles.

Transport públic La línia 401 del servei departamental de Le bus à 1 €, d'Argelers de la Marenda a Ceret, passa per Palau del Vidre procedent d'Argelers abans de continuar cap a Sant Andreu de Sureda, Sureda, la Roca de l'Albera, Sant Genís de Fontanes, Vilallonga dels Monts, Montesquiu d'Albera, el Voló, Morellàs i Ceret. Ofereix tres serveis diaris en cada direcció de dilluns a dissabte (tot i que el segon d'aquests serveis només va d'Argelers a Montesquiu d'Albera). No circula els dies festius. Per aquesta línia, Palau del Vidre és a 20 minuts d'Argelers, a 10 de Sant Andreu de Sureda, a un quart d'hora de Sureda, a 20 minuts de la Roca de l'Albera, a 25 de Sant Genís de Fontanes, a mitja hora de Vilallonga dels Monts, a 40 de Montesquiu d'Albera, a 53 del Voló, a 1 hora i 2 minuts de Morellàs i a 1 hora i 10 minuts de Ceret.

La línia 410/412 del mateix servei, de Perpinyà a Sant Genís de Fontanes, passa per Palau del Vidre procedent de Perpinyà, Elna i Argelers de la Marenda, abans de continuar cap a Sant Genís de Fontanes. De fet, és la 410 entre Perpinyà i Argelers de la Marenda, i la 412 la resta del trajecte. Ofereix servei quatre cops al dia de dilluns a dissabte, però no circula els dies de festa. Per aquesta línia, Perpinyà és a una hora de Palau del Vidre, Elna a mitja hora, Argelers de la Marenda i Banyuls dels Aspres, a 10.

També hi passa la línia 413 del mateix servei, de Perpinyà a Vilallonga dels Monts, sortint del cap i casal rossellonès passa per Elna, Palau del Vidre, Argelers de la Marenda, Sant Andreu de Sureda, Sureda, la Roca de l'Albera, Vilallonga dels Monts, i encara, un sol servei diari, a Sant Genís de Fontanes. Hi ha, però, un sol servei diari que passi per Palau del Vidre (els altres van directes d'Elna a Argelers), de dilluns a dissabte, però no circula els dies festius.

Ferrocarril Travessa el terme de Palau del Vidre la línia de ferrocarrils de passatgers i mercaderies de Cervera de la Marenda a Perpinyà, que és part de la línia 2 de TER Llenguadoc Rosselló (Tolosa - Matabiau - Portbou). Actualment no hi ha estació, ni, per tant, aturada, a Palau del Vidre; els viatgers han d'adreçar-se a les estacions d'Argelers o d'Elna.

Camins