Terrats (, igual en francès) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 661 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Forma part de la subcomarca dels Aspres.
En el seu terme municipal, riu Cantarana amunt, hi hauria hagut la ciutat llegendària de Mirmanda, que Verdaguer esmenta al seu poema Canigó. La dita diu : "A Terrats fan vi de ferro".
Etimologia Segons Joan Coromines, el topònim TerratsCoromines 1997. prové del terme idèntic del català comú, amb el significat de cobertes planes dels edificis.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Terrats en el Rosselló El terme de Terrats, de 73.200 hectàrees d'extensió, s'estén als Baixos Aspres, a tocar de la Plana del Rosselló. És a prop i a migdia de Tuïr, el cap del seu cantó. El terme comunal de Terrats està format bàsicament per la vall de la Cantarana, que travessa el terme de ponent a llevant, lleugerament decantat cap al nord.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Terrats miniatura|esquerra|La cellera de Terrats L'únic nucli de població del terme, Terrats, és situat a la zona nord-est del terme, molt a prop del poble veí de Llupià. Es formà a partir d'una cellera, al voltant de l'església parroquial romànica de Sant Julià i Santa Basilissa de Terrats. Precisament Terrats és un dels pocs pobles on es conserva la denominació la Cellera per al seu barri primigeni, datable als segles i . Els Comalls és un altre dels barris originaris del poble. Dins del nucli vell es troba també la Font dels Lledoners, amb una bassa coberta del , a part del monument de la font, que duu la data del 1824.
En època moderna, el poble comença a créixer a partir dels ravalsEl poble actual de Terrats, en els ortofotomapes de l'IGN que resseguien els camins de sortida del poble, al nord del nucli vell, des dels quals es començà a formar el quadriculat de carrers característic de les urbanitzacions més modernes: Veïnat Balcons del Rosselló, Veïnat Cap al Sud, Veïnat la Terrassa i Veïnat les Dues Vinyes. En els barris de la perifèria de la cellera es troben alguns dels elements arquitectònics destacats de Terrats, com el forn de terrissaire, del , on es fabricaven els totxos i les teules per a les cases del poble. És al costat de l'actual Casa de la Vila. A l'entrada del poble venint de Tuïr hi ha la Cava Cooperativa, fundada el 1932. Hi destaca la torre de vinificació, coneguda com a Tour Bouteillé, edificada el 1972 seguint els plànols de l'enginyer Bouteillé. N'hi ha tres a França, i la de Terrats és l'única que té tres nivells.
Els masos del terme Terrats conserva bona part dels seus masos antics: el Cortal d'en Bertran, el Cortal d'en Meler, el Cortal Puig, abans Mas d'en Paraí, el Cortal Xatard, el Mas d'en Ferran, el Mas d'en Modat i el Mas d'en Planàs. D'altres són ja noms antics, desapareguts: el Cortal, o Mas, d'en Dufau, el Cortal d'en Paraire, el Mas d'en Bodet, el Mas d'en Cellers i el Mas d'en Salies. També hi havia la Teuleria d'en Paraí.
El Mas d'en Modat, amb elements del , correspon a l'antiga ciutat de Mirmanda.
Cursos d'aigua La Cantarana és el riu que vertebra, de ponent a llevant, el terme de Terrats. De cada costat de la vall davallen cap a aquest riu tot de còrrecs (torrents): Còrrec de Coma d'Abella, de la Millera, de la Pedra Foradada, del Boquet, del Camp de l'Home Mort, de les Cassanyes, o de la Blanqueta, del Mas Cornet, del Toix, del Xic, d'en Batlló, d'en Modat, de Mirmanda i de Selles.
Tant la Cantarana com els seus còrrecs afluents són aurífers, i les troballes fetes al lloc de Mirmanda indiquen que aquest jaciment al·luvial d'or va ser explotat després de l'edat del bronze, principalment pels celtes, que també hi van trobar argent, plom, ferro i coure.
El relleu La vall de la Cantarana, eix vertebrador del terme comunal, està delimitada, a banda i banda, per dos talussos formats al nord per l'Espinassera, el Vinyer de Deçà i els Garrigassos, i al sud per la Garriga, el Vinyer de Dellà i les Cassanyes. A part, a l'extrem sud-oest del terme de Terrats, al límit amb el de Montoriol, hi ha el Serrat de l'Ullastre, o de la Mata de l'Ullastre.
El terme comunal Les partides cadastrals i altres indrets singulars del terme de Terrats són: el Bogatar, el Camí de Cubrí, el Camí de Perpinyà, el Camp Llarg, la Cantarana, les Cassanyes, el Castanyer, les Clotes, els Comalls, Cubrí Alt, la Desembarra, l'Era del Voló, l'Espinassera, Font Ribes, els Garrigassos, les Garrigues, la Jaça, les Mansazeres, Mas del Cuc, Mas d'en Batlló, abans Mas d'en Bodet, Mas d'en Ferran, Mas d'en Modat, la Mata, Mirmanda, el Noguer, les Olivedes, les Planes, els Racons, els Racons Alts, el Ventenac, la Vinyassa, el Vinyer de Deçà i el Vinyer de Dellà.
A part, hi ha tot de topònims que indiquen senyals termenals de la comuna, com dos anomenats la Fita, el Piló, el Piló de la Coma d'Abella, el Piló del Camí de Cantarana, el Piló del Cortal Batlló, el Piló de la Vinya d'en Padern, el Roc Gros, la Termenera i les Termeneres de l'Espinassera.
Mirmanda Una llegenda explica que hi havia hagut en temps molt allunyats, "quan Barcelona no era més que un prat", prop de la Cantarana una ciutat anomenada Mirmanda. Mirmanda hauria estat l'habitatge de les fades (les encantades) abans de ser destruïda per un brutal avinguda de les aigües de la mar. Invisible per al comú dels mortals, aquesta ciutat no hauria estat mai vista, més que per alguns rars pastors, alguns dels quals haurien estat estimats de les fades, i haurien esdevingut molt rics.
El gran poeta català del , Jacint Verdaguer, va evocar Mirmanda en el seu cèlèbre poème Canigó. També es troba esment d'aquesta llegenda a Le Guide historique et pittoresque du département des Pyrénées Orientales, de Pierre Vidal (edició del 1899).
El lloc anomenat actualment Mirmanda és a la riba dreta de la Canterana, prop de les Gorges de la Cantarane. A les proximitats hi ha traces de vestigis megalítics (Roc de les Lloques, El camp dels Morts, segurament escenaris de la llegenda, els penya-segats d'argiles roges (xemeneies de fades), les formes de ruïnes han igualment suggerit la idea d'aquesta misteriosa ciutat desapareguda. Els Aspres i Alts Aspres són rics en diverses restes de dòlmens i de pedres gravades.
Transports i comunicacions Carreteres Una sola carretera travessa, de nord a sud, el terme de Terrats, tot i que en el poble mateix s'inicia una curta carretera cap al nord-oest que mena a Santa Coloma de Tuïr i a Tuïr.
La D - 18 (Terrats - Tuïr) surt de Terrats cap al nord-oest i mena a Santa Coloma de Tuïr en 2 quilòmetres, i a Tuïr en 3,6.
La D - 615 (Illa - Ceret) travessa el terme de Terrats de nord a sud per la zona més oriental del terme. Mena des de Terrats, cap al nord, Llupià (2 km), Tuïr (4), Corbera la Cabana (12) i Illa (18). Cap al sud, aquesta carretera duu a Forques (3 km), Torderes (7), Llauró (10,1) i Ceret (19,5).
Transport públic col·lectiu La línia 390 del servei departamental de Le bus à 1 € és l'única que ofereix servei a Terrats. Uneix Perpinyà amb Forques, passant per Toluges, Tuïr, Santa Coloma de Tuïr i Terrats. Ofereix deu serveis diaris en cada direcció, de dilluns a dissabte. No circula els dies de festa. Per aquesta línia, Terrats és a 5 minuts de Forques, cap al sud, i a 5 de Santa Coloma de Tuïr, a quasi un quart d'hora de Tuïr, a 30 de Toluges i a 40 de Perpinyà, cap al nord.
Els camins del terme Dos camins avui dia ja porten el nom de ruta: la Ruta de Forques i la Ruta de Llupià. Entre els encara anomenats camí hi ha d'una banda els que comuniquen amb els pobles veïns (Camí de Llupià a Trullars, de Montoriol, o de Sant Marçal, de Paçà, de Paçà a Llupià, de Pontellà, o de Perpinyà, de Queixàs a Perpinyà, anomenat de Cantarana a Santa Coloma de Tuïr, de Queixàs a Tuïr, de Santa Coloma, de Torderes i de Trullars), i els que comuniquen llocs interns del terme de Terrats (Camí de Cantarana, de la Mansazera, de la Muntanya, del Molí de Cantarana -n'hi ha dos: un des de Terrats i l'altre des de Forques-, dels Garrigassos, del Vinyer de Dellà i de Riu Mateu).
Activitats econòmiques El terme de Terrats, com la major part dels de la comarca del Rosselló, és essencialment agrícola. La vinya hi ocupa la gran majoria de terres de conreu, quasi totes per a vi de qualitat, en denominació d'origen controlada. Els arbres fruiters, a molta distància, ocupen el segon lloc: albercoquers i cireres, principalment. En un tercer terme, s'hi dona una mica d'horticultura, amb enciams i escaroles, sobretot, i producció de farratges.
Terrats té una cooperativa agrícola potent i dinàmica, que ha millorat molt els processos de vinificació, tot i que s'han reduït a més de la meitat en els darrers vint anys el nombre de productors vinícoles. El vi elaborat a la Cava cooperativa de Terrats és un dels més ben considerats del Rosselló.
Història Edat mitjana En una venda de l'any 844, d'Àrgila, fill del comte Berà I, al seu fill Berà (el futur Berà II), se cita com a motiu de la venda Terrenum i Furchas. La segona és indubtablement la Forques actual, i la segona, pel veïnatge, es pot suposar que és Terrats. Tanmateix, hem d'esperar al 960 perquè en una acta aparegui una forma ja indubtiblement referida a aquest poble: Terrados. Arcedònia i el seu fill Sunifred, levita, tal vegada descendents de Berà, donen a l'església d'Elna el lloc de Terrats i el seu terme.
Al llarg del , fou la comanda templera del Mas Déu qui s'anà fent amb territoris de Terrats, que pertanyien a diversos senyors. La senyoria fou reconeguda als monjos cavallers el 1271 per l'infant Jaume d'Aragó. El 1312 la senyoria es traslladà als hospitalers, a causa de l'extinció dels templers.
Edat moderna L'orde dels germans hospitalers conserva en poder seu el senyoriu de Terrats fins a la Revolució Francesa.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h) Evolució demogràfica de Terrats entre 1358 i 179013781424147015151553164317091720173017671774178913 f13 f11 f10 f7 f20 f45 f28 f46 f142 h244 h40 f Font: Pélissier 1986
Demografia contemporània Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 360 229 248 307 333 312 308 311 303 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 316 284 303 291 310 365 340 349 347 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 377 348 367 409 374 344 353 331 318 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2008 2010 318 363 366 492 520 528 575 633 668 2013 661 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
Evolució de la població miniatura|center|Població 1962-2008
Administració i política miniatura|esquerra|Casa del Comú de Terrats BatllesMaires, en francès. + Batlles de Torderes Període Nom Opció política Comentaris Març del 1995 - Març del 2001 Michel Sales Març del 2001 - Març del 2014 Erick Brisse Març del 2014 - Moment actual Étienne Maso
Legislatura 2014 - 2020 Batlle Étienne Maso.
Adjunts al batlleAdjoints au maire, en francès. 1r: Sophie Artes 2n: Carine Albrich 3r: Michel Ferrer.
Consellers municipals Patricia Neto Robert Claveau Gaëlle Nacher Charles Mioni Lionel Andriessens Pierre Laverdant Alain Matyskiewicz Micheline André Denis Ferrer Frédéric Gomez Grégory Dumarcay.
Adscripció cantonal miniatura|400px|esquerra|Mapa del Cantó 1 dels Aspres