miniatura|Plànol esquemàtic de la conurbació d'Almàssera i Bonrepòs i Mirambell, amb les principals vies d'accés i comunicació.

15px|Metro de València Estació de MetroValencia Bonrepòs i Mirambell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia L'escàs terme municipal, d'1 km², està situat en l'Horta de València. La seua superfície és totalment plana amb un lleuger pendent de nord-oest a sud-est sense que hi haja cap accident geogràfic. El barranc del Carraixet marca el límit del municipi per l'oest i el sud. A la banda de llevant hi ha l'antiga carretera de Barcelona.

El principal nucli de població és el poble de Bonrepòs, situat en el marge esquerre del barranc de Carraixet; el caseriu de Mirambell forma quasi un sol nucli urbà amb Bonrepòs, i existix població disseminada per diverses alqueries.

Clima El clima és mediterrani; els vents dominants són els del nord, ponent i llevant, sent el llevant el que provoca les pluges, generalment de la primavera d'hivern a la primavera d'estiu.

Límits Limita amb Almàssera, Tavernes Blanques, la pedania valenciana de Cases de Bàrcena, València i Vinalesa.

Accés La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de València és per mitjà de la carretera CV-300 o antiga nacional N-340 també coneguda com la carretera de Barcelona.

Història L'origen de la població és l'alqueria musulmana de Bonrepòs, que, després de la conquesta, per part de Jaume I va passar a ser territori de reialenc. Prop d'aquella alqueria es trobava el caseriu de Mirambell, que va ser poblat per moriscs fins a la seua expulsió del Regne de València el 1609.

L'any 1472, Joan II dona les terres de Bonrepòs a Francesc Jardí de Menaguerra. Durant el es produïxen diversos canvis de propietaris i passa a les mans dels Montoliu i els Mirasol i Talamantes. En 1574, Bonrepòs se segrega de la parròquia de Carpesa depenent d'ella Mirambell i les Cases de Bàrcena.

Finalment, amb l'augment demogràfic del s'unifiquen els nuclis de població de Bonrepòs i de Mirambell.

Parc Mòbil de la Tercera Regió Militar El 1937 l'exercit republicà va establir una base per a reparar els carros que venien del front. Amb la derrota del 1939 passà a mans dels franquistes, que inicialment establiren un camp de treballs forçats per a presoners, principalment originaris del País Basc. En la dècada de 1940 ampliaren la superfície de la instal·lació en dos terços, expropiant vivendes i terrenys, sovint segons la conveniència ideològica. Es va arribar a contractar 1151 civils per treballar les instal·lacions. Molts joves de la comarca es presentaven voluntaris per fer-hi el servei militar obligatori -cosa que implicava fer-ne 20 mesos en comptes de 12- per l'avantatge que suposava estar propers a les seues famílies, per la seua condició d’escola professional de l’automòbil, i assabentats de què era molt possible que fossen contractats posteriorment. L’activitat militar va continuar fins el 1998. Des d'aquell moment la instal·lació es va anar deteriorant i va ser utilitzada com a infrahabitatge irregular, cosa que va portar a la seua demolició el 2013.

La població va ser afectada per la riuada del 28 de setembre 1949. Els danys al Parc Mòbil de la Tercera Regió Militar foren de molta consideració. Un oficial va ser el primer a donar la veu d'alarma al veïnat del poble. El personal assignat a la caserna va salvar la vida pujant pel despatx del comandant al seu mateix domicili: el garatge, els tallers, l'escola d'aprenents i la resta de dependències del Parc no en tenien més que planta baixa.

Demografia

Economia L'economia de la localitat ha estat dedicada tradicionalment de l'agricultura. El cent per cent dels cultius són de regadiu. Amb tot, al llarg del han sorgit diverses indústries lleugeres. Hi ha bestiar boví, porcí i diverses granges avícoles. Hi funciona una fàbrica d'adobs.

Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 3 de Compromís per Bonrepós i Mirambell (Compromís).

Alcaldes Des de 2019 l'alcalde de Bonrepòs i Mirambell és Rubén Rodríguez Navarro del PSPV, qui ja va ser alcalde entre 2015 i 2017.

Monuments miniatura|Ermita de Sant Joan de Mirambell miniatura|Façana de l'Església de l'Assumpció Ermita de Sant Joan de Mirambell. Construïda durant el , possiblement sobre el solar de la mesquita de l'antiga moreria, hi destaca el terra de mosaic Nolla i una talla barroca de Jesús xiquet que es conserva a la sagristia.http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp? Església del Pilar de Bonrepòs. Construïda en la segona meitat del , destaca l'esvelt campanar de tres cossos i cupuleta. Decoració barroca amb olis sobre tela en ovals disposats sobre els arcs d'accés a les capelles. Il·luminació mitjançant vitralls de factura moderna. S'hi conserva una creu processional del amb lignum crucis.

Festes i celebracions Les Festes Majors se celebren a l'octubre (paelles, calderes, correfocs i diverses activitats lúdiques). Al juny se celebren les Festes de Sant Joan a Mirambell, amb l'estimulant sopar a la fresca de la Tomatà.

Poblacions agermanades Roccastrada (Toscana, Itàlia) des de març del 2006

Notes

Referències

Enllaços externs

Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell. País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Pàgina de l'Agrupació local del PSPV-PSOE de Bonrepòs i Mirambell . Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .