La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Antecedents El rei Guillem I de Prússia va nomenar canceller a Otto von Bismarck el 1862. Entre els seus encàrrecs hi havia la Unificació alemanya i la recomposició del Sacre Imperi Romanogermànic sota el comandament prussià.
Els estats del sud d'Alemanya es mostraven reticents a la idea d'una unió total dels estats alemanys sota el lideratge de la Prússia protestant i militarista i volien limitar la unió al terreny econòmic i a uns acords militars. Bismarck va creure que la millor manera de vèncer aquestes reticències era mitjançant una guerra nacional, una amenaça exterior que despertés els sentiments patriòtics i nacionalistes dels estats del sud i els apropés a Prússia.
La disputa entre França i Prússia per la candidatura de la dinastia dels Hohenzollern al tron espanyol, del que havia abdicat Isabel II d'Espanya va pujar de to durant el regnat de Napoleó III, i França temia Prússia perquè en haver guanyat la Guerra dels Ducats i la Guerra austroprussiana havia guanyat molt territori i s'estava convertint en un rival massa fort pels seus interessos, en guanyar mercat amb la unificació i practicant mesures com el Zollverein (1834), l'abolició de duanes entre els estats alemanys.
L'oportunitat que Bismarck esperava la va proporcionar finalment França, que, recelosa davant la influència que anava adquirint Prússia i amb motiu de la possible candidatura del prussià Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen al tron d'Espanya que havia quedat vacant arrel de la Revolució de 1868, va declarar-li la guerra. Aquesta guerra va provocar allò que Bismarck desitjava: la unió de tots els alemanys contra l'amenaça francesa.
Operacions miniatura|Monument a les víctimes de la guerra a Wiemersdorf França va mobilitzar el seu exèrcit el 15 de juliol de 1870, cosa que va portar la Confederació d'Alemanya del Nord a respondre amb la seva pròpia mobilització més tard aquell mateix dia. El 16 de juliol de 1870, el parlament francès va votar per declarar la guerra a Prússia; França va envair el territori alemany el 2 d'agost esperant que els estats alemanys es dividissin entre ells, cosa que no va succeir. La Confederació d'Alemanya del Nord va mobilitzar les seves tropes amb molta més eficàcia que els francesos, i els estats alemanys van fer honor als seus tractats, de manera que els estats del sud d'Alemanya van afegir les seves tropes a les de la Confederació d'Alemanya del Nord i va envair el nord-est de França el 4 d'agost. Les forces alemanyes eren superiors en nombre, entrenament i lideratge i van fer un ús més eficaç de la tecnologia moderna, en particular ferrocarrils i artilleria.
Ocupació de Saarbrücken Napoleó volia llançar una ofensiva abans que Helmuth von Moltke mobilitzés i desplegués tota la seva força. El reconeixement de les forces de Frossard només havia identificat la 16a divisió d'infanteria prussiana que custodiava la ciutat fronterera de Saarbrücken, just davant de tot l'exèrcit del Rin i el 31 de juliol l'exèrcit va avançar cap al Saar per apoderar-se de Sarrebruck. El fusell Chassepot va demostrar la seva vàlua contra el fusell Dreyse, ja que els fusellers francesos superaven els seus homòlegs prussians en les escaramusses al voltant de Saarbrücken. Tanmateix, els prussians van resistir fortament. Moltke havia massificat tres exèrcits a la zona: el primer exèrcit prussià amb 50.000 homes, comandat pel general Karl von Steinmetz davant Saarlouis, el segon exèrcit prussià amb 134.000 homes comandat pel príncep Frederic Carles de Prússia enfront de la línia Forbach-Spicheren i el tercer prussià Exèrcit amb 120.000 homes comandats pel el príncep hereu, a punt de travessar la frontera a Wissembourg.
Batalla de Wissembourg En assabentar-se que el tercer exèrcit alemany era a només 48 quilòmetres al nord de Saarbrücken, el general Le Bœuf i Napoleó III van decidir retirar-se a posicions defensives. El general Frossard, sense instruccions, va retirar precipitadament el seu Exèrcit de Saarbrücken travessant el riu fins a Spicheren i Forbach, i el mariscal Patrice de Mac Mahon, proper a Wissembourg, va estendre les seves quatre divisions a 32 km per reaccionar davant qualsevol invasió prussiana-bavaresa. La manca de subministraments va obligar a cada divisió a buscar menjar i farratge del camp.
La primera acció de la guerra francoprussiana va tenir lloc el 4 d'agost de 1870, en la que la divisió general Douay del I Cos, amb cavalleria adjunta, enviada per vigilar la frontera, atacada de manera aclaparadora però descoordinada per la 3r exèrcit alemany. Elements d'un cos bavarès i dos cossos prussians van atacar ajudats per l'artilleria prussiana, que va fer forats a les defenses de la ciutat. Douay va mantenir una posició molt forta inicialment, gràcies a la precisió a llarg abast dels fusell Chassepot, però la seva força no fou suficient fina per resistir, i el mateix Douay va morir en la defensa. Els combats dins de la ciutat es van tornar extremadament intensos, convertint-se en una batalla de supervivència porta a porta. Malgrat un incessant atac de la infanteria prussiana, els soldats de la 2a Divisió es van mantenir a les seves posicions fins que foren bombardejats intensament per l'artilleria prussiana i Wissembourg es va rendir finalment als alemanys. Les tropes franceses que no es van rendir es van retirar cap a l'oest, deixant enrere 1.000 morts i ferits i uns altres 1.000 presoners i la resta de municions, per 1.000 baixes alemanyes. La cavalleria alemanya va perseguir els francesos però va perdre el contacte amb ells. La presa de la ciutat per part dels prussians amenaçava la via de retirada francesa.
Batalla de Spicheren
miniatura|Mapa de les ofensives prussiana i alemanya del 5 al 6 d'agost La batalla de Spicheren el 5 d'agost va ser la segona de les tres derrotes franceses crítiques. Helmuth von Moltke havia planejat originalment mantenir l'exèrcit de Bazaine al riu Saar fins que pogués atacar-lo amb el 2n exèrcit al davant i el 1r exèrcit al seu flanc esquerre, mentre que el 3r exèrcit tancava cap a la rereguarda. L'envellit general von Steinmetz va fer un moviment excessivament zelós i no planificat, dirigint el 1r Exèrcit cap al sud des de la seva posició al Mosel·la. Es va dirigir cap a la ciutat de Spicheren, tallant el príncep Frederic Carles de les seves unitats de cavalleria avançades durant el procés.
Per la banda francesa, la planificació després del desastre a Wissembourg s'havia convertit en essencial. El general Le Bœuf, ruboritzat per la ràbia, tenia intenció d'anar a l'ofensiva sobre el Sar i contrarestar la seva pèrdua. No obstant això, la planificació de la propera trobada es basava més en la realitat dels esdeveniments que es desenvolupaven en lloc de l'emoció o l'orgull, ja que l'intendent general Wolff li va dir a ell i al seu personal que el subministrament més enllà del Sarre seria impossible. Per tant, els exèrcits de França prendrien una posició defensiva que protegiria contra tots els possibles punts d'atac, però també deixaria als exèrcits incapaços de suportar-se els uns als altres.
Mentre l'exèrcit francès dirigit pel general Patrice de Mac Mahon va contractar el 3r exèrcit alemany a la batalla de Wörth, el primer exèrcit alemany dirigit per Karl Friedrich von Steinmetz va acabar el seu avanç cap a l'oest de Saarbrücken. Una patrulla del 2n exèrcit alemany sota el comandament del príncep Frederic Carles de Prússia va detectar focs d'engany propera i l'exèrcit de Frossard més lluny en un llunyà altiplà al sud de la ciutat de Spicheren, i va prendre això com a signe de la retirada de Frossard. Ignorant de nou el pla de Helmuth von Moltke, tots dos exèrcits alemanys van atacar el 2n cos francès de Frossard, fortificat entre Spicheren i Forbach.
Els francesos desconeixien la superioritat numèrica alemanya al començament de la batalla, ja que el 2n exèrcit alemany no atacava de cop. En tractar els atacs que s'acostaven com a simples escaramusses, Frossard no va demanar suport addicional a altres unitats. Quan es va adonar de quin tipus de força s'oposava, ja era massa tard. Les comunicacions greument defectuoses entre Frossard i els que estaven a la reserva de Bazaine es van alentir tant que en el moment en què les reserves van rebre ordres de traslladar-se a Spicheren, els soldats alemanys del primer i segon exèrcit havien carregat les altures. Com que les reserves no havien arribat, Frossard va creure erròniament que estava en greu perill de ser excedit, ja que a Forbach es van veure soldats alemanys del general von Glume. En lloc de continuar defensant les altures, al final de la batalla després del capvespre, es va retirar cap al sud. Les baixes alemanyes van ser relativament altes a causa de l'avanç i l'eficàcia del fusell Chassepot. Van quedar sorpresos al matí quan van saber que els seus esforços no eren en va; Frossard havia abandonat la seva posició a les altures.
Batalla de Wörth La batalla de Wörth va començar quan els dos exèrcits van tornar a enfrontar-se el 6 d'agost a prop de Wörth, a la ciutat de Frœschwiller, a uns 16 km de Wissembourg. El 3r exèrcit del príncep hereu de Prússia en una ràpida reacció del seu cap de gabinet general Oskar von Blumenthal, va aconseguir reforços que van portar la seva força fins a 140.000 tropes. Els francesos s'havien reforçat lentament i la seva força era de només 35.000. Encara que molt superats en nombre, els francesos van defensar la seva posició als afores de Frœschwiller. A la tarda, els alemanys havien patit uns 10.500 morts o ferits i els francesos havien perdut un nombre similar de baixes i uns altre 9.200 homes presos, una pèrdua de la meitat de la força aproximadament. Els alemanys van capturar Fröschwiller al centre de la línia francesa. Havent perdut qualsevol esperança de victòria i enfrontant-se a una massacre, l'exèrcit francès es va retirar en direcció oest cap a Bitche i Saverne, amb l'esperança d'unir-se a les forces franceses a l'altra banda de les muntanyes dels Vosges. El 3r exèrcit alemany no va perseguir els francesos, però va romandre a Alsàcia i es va dirigir lentament cap al sud, atacant i destruint les guarnicions franceses dels voltants.
Batalla de Mars-La-Tour Després de les derrotes a la frontera, uns 160.000 soldats francesos quedaren assetjats a la fortalesa de Metz. El 15 d'agost es va ordenar la retirada de Metz per enllaçar amb les forces franceses a Châlons i la retirada fou detectada per una patrulla de cavalleria prussiana dirigida pel comandant Oskar von Blumenthal. L'endemà, una força prussiana de més de 30.000 homes del III Cos del 2n exèrcit dirigida pel general Constantin von Alvensleben, va trobar l'exèrcit francès a prop de Vionville, a l'est de Mars-la-Tour i tot i la clara inferioritat numèrica va llançar un atac arriscat, derrotant els francesos i capturant Vionville, bloquejant qualsevol intent de fugida cap a l'oest.
Sense possibilitat de retirar-se, els francesos de Metz no van tenir més remei que participar en una lluita que veuria l'últim gran batalla de cavalleria a Europa occidental, en la que els alemanys foren destrossat per constants càrregues de cavalleria, perdent més de la meitat dels seus soldats. El 16 d'agost, els francesos van tenir l'oportunitat d'escombrar la defensa prussiana clau i d'escapar. Dos cossos prussians havien atacat l'avantguarda francesa, pensant que era la rereguarda de la retirada de l'exèrcit francès del Mosa i van mantenir tot l'exèrcit francès lluitant durant tot el dia malgrat la inferioritat numèrica. Els francesos havien perdut l'oportunitat de guanyar una victòria decisiva, i sense possibilitat de retirar-se, van haver de lluitar la batalla de Gravelotte el 18 d'agost.
Batalla de Gravelotte