fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, i el primer del Partit Republicà. Va servir en el càrrec des del març de 1861 fins que fou assassinat l'abril de 1865. Lincoln va liderar als Estats Units a la Guerra Civil, la guerra més violenta i la major crisi moral, constitucional i política de la història del país. A través d'aquesta guerra, preservà la Unió, abolí l'esclavitud, enfortí el govern federal i va modernitzar l'economia.
Criat a una família pobra del Far West, Lincoln estudià d'advocat pel seu compte i exercí com a tal a Illinois, fou líder del Partit Whig, fou elegit legislador estatal de la Cambra de Representants d'Illinois als anys 30 i membre del Congrés per un terme als anys 40. Promogué la ràpida modernització de l'economia a través de bancs, canals, línies de ferrocarril i aranzels per encoratjar la construcció de fàbriques; s'oposà a la guerra amb Mèxic el 1846. El 1858, després d'un seguit de debats molt divulgats en els quals ell es posicionà en contra de l'expansió de l'esclavitud, Lincoln perdé el Senat contra el seu gran rival, el demòcrata Stephen A. Douglas. Lincoln, un moderat d'un estat indecís, s'assegurà el nomenament presidencial del 1860. Tot i el seu escàs suport als estats esclavistes, Lincoln arrasà al Nord i fou elegit president el 1860. La seva victòria inspirà set estats del sud a escindir-se dels Estats Units i formar la Confederació abans que prengués el càrrec. Era impossible arribar a cap acord pel que feia a l'esclavitud.
Quan el Nord es replegà darrere de la bandera nacional després de l'atac de la Confederació a Fort Sumter el 12 d'abril de 1861, Lincoln centrà els seus esforços militars i polítics en la guerra. El seu principal objectiu era reunir la nació. Suspengué l'habeas corpus, arrestant i detenint sense judici milers de suposats secessionistes als estats fronterers. Lincoln evità una intervenció britànica en distendre l'Afer Trent, la crisi que va tenir lloc de novembre a desembre de 1861. Els seus nombrosos i complexos moviments per acabar amb l'esclavitud se centraren en la Proclamació d'Emancipació el 1863. Va utilitzar l'Exèrcit per protegir els esclaus escapats, encoratjar els estats fronterers de prohibir l'esclavitud i ajudar a passar la tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units, que abolí l'esclavitud de manera permanent. Lincoln supervisà de prop les tàctiques de guerra, en especial la selecció de generals, inclòs el general en cap Ulysses S. Grant. Prengué les decisions crucials de l'estratègia militar de la Unió. La Marina de Lincoln efectuà un bloqueig naval que entorpí l'intercanvi del Sud, ajudà a prendre el control de Kentucky i Tennessee i guanyà el control del sistema fluvial meridional amb l'ús de canoneres. Lincoln intentà múltiples vegades la captura de Richmond, capital de la Confederació; cada cop que un general fracassava, Lincoln el substituïa per un altre, fins que Grant ho aconseguí finalment el 1865.
Un polític excepcionalment astut profundament involucrat en els assumptes de cada estat, Lincoln rebé el suport dels "War Democrats" (Demòcrates que donaven suport al Nord i no pas al Sud) i aconseguí la seva reelecció el 1864. Com a líder de la facció moderada del Partit Republicà, Lincoln s'enfrontà als Republicans radicals que exigien un tracte més sever amb el Sud, als War Democrats que demanaven més compromís, als Demòcrates antiguerra anomenats Copperheads que el menyspreaven i als secessionistes irreconciliables que planificaven la seva mort. Políticament, Lincoln contraatacà enemistant els seus opositors entre si, atraient el poble americà amb els seus poders d'oratòria i amb un cautelosament planificat clientelisme polític. El seu famós discurs de Gettysburg de 1863 es convertí en una declaració icònica de la dedicació americana als principis de nacionalisme, republicanisme, igualitarisme, llibertat i democràcia. Lincoln tenia una visió moderada de la Reconstrucció, pretenent reunir la nació ràpidament a través d'una política de reconciliació generosa davant la divergència persistent i amarga del país. Sis dies després de la rendició del general a càrrec de la Confederació, Robert Lee, Lincoln fou assassinat per John Wilkes Booth, un actor reconegut i simpatitzant dels Estats Confederats.
Consistentment Lincoln és enumerat com un dels millors presidents de la història dels Estats Units, tant pels estudiosos com pel públic general.
Vida privada Va néixer el 12 de febrer de 1809 en una cabana de troncs situada a 5 quilòmetres de la ciutat de Hodgenville, a l'actual Comtat de LaRue de l'estat de Kentucky. Els seus pares, Thomas Lincoln i Nancy Hanks, havien nascut a Virgínia i com molts altres agricultors pioners s'havien traslladat a l'oest. La família Lincoln procedia d'Anglaterra. El 1637, Samuel Lincoln, aprenent de teixidor, va abandonar la Gran Bretanya i es va traslladar a Amèrica del Nord, instal·lant-se a Hingham (Massachusetts). Més endavant, els Lincoln es van establir a Nova Jersey, Virgínia, Pennsilvània, fins a arribar finalment a Kentucky, on Thomas Lincoln, als vint-i-vuit anys, es va casar amb Nancy Hanks, de vint-i-dos, el 12 de juny de 1806. miniatura|esquerra|Reconstrucció de la cabana de troncs al Parc Nacional situat en el lloc de naixement d'Abraham Lincoln
Quan Abraham Lincoln tenia set anys la seva família es va arruïnar, en perdre les seves terres per una ordre judicial, i van haver de traslladar-se a Indiana. Als nou anys, la seva mare va morir per "la malaltia de la llet" (enverinament per beure llet d'una vaca que havia menjat una herba tòxica), i el seu pare es va tornar a casar al cap d'un any, amb Sarah Bush Lincoln. Lincoln va tenir sempre una relació excel·lent amb la seva madrastra; fins i tot millor que amb el seu pare, de qui es va anar distanciant.
Joventut Als dinou anys, Abraham va ser contractat per James Gentry per portar productes agrícoles amb el fill d'en Gentry amb un rai amb el qual havien de baixar pel riu Ohio i el Mississipi fins a Nova Orleans (Louisiana). Va ser un viatge de tres mesos, que li va obrir els ulls a la varietat i grandesa del seu país, i li va suposar el primer contacte amb la forma de vida urbana. Mentre comerciaven per la costa del sucre de Louisiana, es van veure obligats a rebutjar l'atac d'una banda de lladres negres.Thomas pàg.17
El 1830, el seu pare va decidir tornar a traslladar-se. La hisenda a Indiana produïa poc i la febre làctia amenaçava el seu bestiar. John Hanks vivia a Illinois, des d'on enviava notícies sobre aquelles terres, i Thomas va decidir marxar cap allà. Després d'un llarg viatge, el grup va arribar a la vora del riu Sangamon, a prop de Springfield (Illinois), l'any 1830. Allà van construir la seva nova casa. L'hivern següent va ser molt dur, i la família va reconsiderar tornar a Indiana. Finalment, l'any següent, el pare va traslladar-se al Comtat de Coles (Illinois), i Abraham Lincoln, de 22 anys, va decidir establir-se pel seu compte: ell, el seu germanastre John Johnston i John Hanks van baixar en canoa pel riu Sangamon fins a New Salem (Massachusetts), on un home de negocis de la zona, Denton Offutt, els havia contractat per portar una càrrega fins a Nova Orleans, tot baixant pels rius Sangamon, Illinois i Mississipi.
Impressionat per la traça que demostrava Abraham Lincoln, al seu retorn de Nova Orleans Offut li va oferir de fer-se càrrec d'una botiga i un molí a Nova Salem,Thomas, pàg. 24 on es va instal·lar el juliol de 1831. Lincoln tenia ja vint-i-dos anys, i ja era major d'edat. Ell mateix va dir més endavant:
Tenia certa fama local com a practicant de lluita lliure, i era traçut amb la destral. Lincoln evitava la caça i la pesca, perquè no li agradava matar animals, ni per menjar. Pel que fa a la seva constitució, era molt alt (1,93 m), i fort.
Casament i família miniatura|Fotografia de Mary T. Lincoln El primer amor de Lincoln fou Ann Rutledge. La va conèixer en traslladar-se a New Salem, i el 1835 mantenien una relació romàntica. Però Rutledge va morir el 25 d'agost, probablement de febre tifoidea.Donald, pàg. 55–58
Prèviament, el 1833 o 1834, havia conegut Mary Owens, germana de la seva amiga Elizabeth Abell, quan la visitava des de Kentucky. A final de 1836, Elizabeth li va proposar d'establir relacions amb la seva germana si mai tornava a New Salem, i ell hi va estar d'acord. Va tornar el novembre de 1836 i Lincoln va festejar amb ella durant un cert temps; però tots dos tenien recances sobre la seva relació. El 16 d'agost de 1837, Lincoln va escriure a Mary des de Springfield, on s'havia traslladat l'abril per obrir la seva consulta d'advocat, suggerint-li que tallessin la relació. No va contestar, i es va acabar el festeig.Donald, pàg. 67–69; Thomas, pàg. 56–57, 69–70.Donald cita una frase clau de la carta, “Ara dic, que pots deixar córrer el tema [del casament], deixar els teus pensaments (si mai n'has tingut) sobre mi per sempre, i deixar aquesta carta sense contestar, sense provocar la més mínima reprovació per part meva.” Donald, pàg. 67–69.
El 1840, Lincoln es va comprometre amb Mary Todd, d'una família rica i propietària d'esclaus de Lexington (Kentucky).Lamb, pàg. 43. Es van conèixer a Springfield (Illinois) el desembre de 1839, i es van comprometre el 1840. Es va fixar el casament per al dia de cap d'any de 1841, però la parella es va separar quan s'acostava la data assenyalada.Sandburg, pàg. 46–48. Més endavant es van retrobar en una festa, i finalment es van casar el 4 de novembre de 1842, a la mansió de la germana de Mary, a Springfield.Sandburg, pàg. 50-51. El 1844, la parella va comprar una casa a la cantonada dels carrers Vuit i Jackson a Springfield, a prop de la consulta de Lincoln.
La parella va tenir quatre fills. El gran, Robert Todd Lincoln, va néixer a Springfield l'1 d'agost de 1843. Va ser l'únic fill que va arribar a l'edat adulta, i més endavant va arribar a ser Secretari de Guerra del govern estatunidenc.
Els altres fills de Lincoln també van néixer a Springfield, i van morir de petits, o durant l'adolescència: Edward Baker (10 de març de 1846 – 1 de febrer de 1850), Willie Wallace (21 de desembre de 1850 – 20 de febrer de 1862) que va morir a Washington DC, durant el primer mandat del president, i Thomas "Tad" (4 d'abril de 1853 – 16 de juliol de 1871), que va morir a Chicago (Illinois).
Inicis de la seva trajectòria política Lincoln va començar la seva carrera política el març de 1832, als 23 anys, quan va presentar la seva candidatura a l'Assemblea General d'Illinois. El punt central del seu programa era millorar la navegació pel riu Sangamon. Abans de les votacions va ser capità d'una companyia de la milícia d'Illinois durant la guerra de Black Hawk, encara que no va entrar mai en combat. Lincoln va tornar de la guerra al cap de pocs mesos i va poder fer campanya per tot el comtat abans de les votacions del 6 d'agost. Quan es van comptar els vots, Lincoln va quedar vuitè de tretze candidats (només sortien els quatre primers), però va obtenir 277 dels 300 vots del districte de New Salem.Donald, pàg. 41–46.
El 1834, va guanyar un escó per l'assemblea de l'estat. Es presentava pel Partit Whig, però va fer una campanya no partidista. Llavors va decidir de fer-se advocat, i va començar a aprendre'n llegint Commentaries on the Laws of England.Dirck, pàg. 16. Va obtenir el permís per exercir el 1837, i va traslladar-se a Springfield, Illinois el mes d'abril del mateix any,Lincoln (1992), pàg. 17. on va començar a fer d'advocat amb el cosí de la seva dona, que li deixava consultar la seva biblioteca legal mentre estudiava. Va guanyar reputació com a adversari terrible durant els interrogatoris creuats i les conclusions finals, i va convertir-se en un professional competent amb molt d'èxit.