Sant Jaume dels Domenys és un municipi del Baix Penedès situat a la zona nord-oriental de la comarca.
Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca. Els seus límits són: al nord, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell; a l'est, la divisòria amb Castellví de la Marca (de l'Alt Penedès) passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal (també de l'Alt Penedès) coincideix, en part, amb la riera de Marmellar. Al sud-est el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l'Arboç, al sud amb Banyeres del Penedès i amb Llorenç del Penedès, i a l'oest amb la Bisbal del Penedès.
El terreny té tres sectors ben definits. Al nord de la línia que va del puig de Gomila (413 m) al puig de Llobets (302 m) i al Pi-sol (413 m) és molt accidentat i de natura calcària cretàcia. Més avall hi ha una zona de muntanya baixa, que va dels vessants meridionals del Pi-sol fins a la caseria de la Carronya i que es prolonga per la vall de la riera de Marmellar, des del Colomer a la caseria de la Pujada. Tota aquesta segona zona és suaument ondulada i formada per molasses i saulons miocènics del període pontià. El tercer sector, finalment, corresponent a la part més meridional del terme, és el més poblat i el més productiu; el terreny és integrat per formacions quaternàries diluvials, pròpies de tota la depressió del Penedès.
El terme és drenat per diversos cursos d'aigua que segueixen l'escorriment natural de nord a sud. La riera de Marmellar drena l'extrem SE, en un sector ric en aigües (font de l'hostal de l'Alzina, pou de Lligamosques, etc.). Més a ponent, a Cornudella, els torrents de Ca l'Antic i de Gomila s'ajunten i donen lloc a la riera de Banyeres; un altre torrent és a la dreta de Sant Jaume, porta el nom de torrent de Llorenç i és afluent de l'anterior. El sector occidental és drenat pel torrent de Sant Marc, procedent del Montmell i que, aigua avall, pren el nom de torrent del Papiolet, perquè passa per aquest nucli.
A més del poble de Sant Jaume dels Domenys, cap de municipi, aquest comprèn els nuclis de Torregassa, Lleger, Cornudella, el Papiolet, l'Arquet, l'Hostal i la Carronya, i les urbanitzacions del Papagai i dels Arquets. Hi ha també un bon nombre de masies, com Llobets, el Gatell, Gomila, Vallfort, entre d'altres. El terme és travessat per una xarxa de carreteres locals que tenen com a eix la que travessa el poble de Sant Jaume dels Domenys i vers el S porta al Vendrell, tot passant per Llorenç del Penedès i Santa Oliva, i en direcció al nord-oest es dirigeix al puig de Montagut de la Plana d'Ancosa, pel Pla de Manlleu. Una ramificació que neix al poble dels Domenys, en direcció nord-est, condueix a Vilafranca del Penedès; una altra porta, en direcció a ponent, a la Bisbal del Penedès i permet enllaçar amb la C-51 del Vendrell a Valls; en direcció a llevant i després al SE, una altra via passa per Cornudella i Lletger i es dirigeix a Banyeres.
Geografia Llista de topònims de Sant Jaume dels Domenys (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
La població i l'economia La població del terme de Sant Jaume dels Domenys, que el 1860 era de 1.139 h., augmentà a 1.600 el 1920 per l'expansió del conreu de la vinya. A partir dels anys cinquanta s'acusà una regressió progressiva, no tan dràstica, però, com la d'altres municipis. Així, el 1960 hi havia 1.177 h., el 1975 el terme en tenia 1.059 i el 1981 hi restaven 1.050 h. Posteriorment, la població es recuperà gràcies a la construcció d'algunes urbanitzacions, fins a arribar a 1.187 h. el 1991 i a 1.500 h. el 2001. L'any 2005 hi havia 1 877 h.
L'agricultura i la ramaderia són les activitats econòmiques principals. Més de la meitat del terme és ocupada per terres agrícoles, majoritàriament de secà. Els principals conreus són la vinya, els cereals, les oliveres, els ametllers i els garrofers. La Cooperativa Agrícola fou fundada l'any 1917 (el maig del 2000 s'inaugurà una nova seu que acull també l'oficina de la divisió financera d'aquesta entitat, la Caixa Agrària). Els vins que produeix el celler cooperatiu (1961) s'inscriuen en la denominació d'origen Penedès. A la muntanya abunda la garriga i el bosc de pi blanc. Hi ha granges avícoles, de porcs i de vedells, a més de bestiar oví.
La indústria és representada per algunes fàbriques de gèneres de punt, de metal·lúrgia i de material elèctric. El municipi disposa dels serveis mèdics i escolars bàsics, a més d'instal·lacions esportives.
El poble de Sant Jaume dels Domenys El poble de Sant Jaume dels Domenys (213 m d'altitud i 554 h el 2006), és situat en terreny pla, a l'esquerra del barranc de les Casetes. El 2005 hi residien 520 h. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Jaume. L'actual temple, inaugurat el 1702, va ser construït amb la col·laboració de tot el poble. El seu absis és poligonal i cobert a la mateixa alçada que la nau; de gran capacitat interior; l'església té dues porxades davant les façanes de ponent i de migdia respectivament. El campanar és una torre de planta quadrada. La parròquia conserva una pica baptismal decorada amb elements vegetals, geomètrics i figuratius, datada entre els segles XII o XIII. A la part posterior de la rectoria, que és al costat de l'església, el 1985 es descobrí una necròpoli medieval formada per tombes antropomorfes excavades a la roca, datades al segle X o XI. A tocar del nucli urbà hom troba la urbanització dels Arquets, que tenia 77 h. el 2001, i el barri de l'Arquet, amb 271 h.
Entre les entitats del poble cal esmentar la Societat Cultural i Recreativa de Sant Jaume, que es fundà el 1960 i disposa d'una sala de teatre. També tenen un rol important en la vida social del municipi i les seves festes, el Ball de Bastons, el Ball de Diables, l'Espanta-rucs, els Gegants de Sant Jaume, els Capgrossos, el grup de gralles del poble i recentment, el Ball de l'Òliba. Pel que fa als equipaments culturals, a la parròquia hi ha instal·lats el Museu Litúrgic Parroquial i el Museu del Camp (al celler). Les festes més importants del poble són la de Sant Sebastià, al gener, la festa major al juliol, en la diada de Sant Jaume (amb correfoc de ball de diables, la festa del pa beneït, castell de focs, etc.) i, finalment, la festa major petita o diada del vot del poble, que se celebra al novembre.
Els nuclis de població Lletger El poble i antiga quadra de Lletger és situat a la zona sud-oriental del terme, a 2 km del cap de municipi i a la dreta de la riera de Marmellar. El 2005 tenia una població (llegerencs) de 264 h. El terreny és més aviat pla, però el poble és dalt d'un turonet, a 200 m d'altitud, alineat sobretot al llarg de la carretera de l'Arboç, que prové de Sant Jaume dels Domenys. L'església de Santa Marina, que depèn de la de Sant Jaume, és de tradició romànica, sense ornamentació. L'entitat més important és la Societat Cultural i Recreativa de Lleger, que té una sala de teatre. Celebra la festa major a l'octubre i, per Sant Andreu, al novembre, té lloc la festa major petita o diada de Lleger.
El topònim de Lletger, també consignat Lleger, sembla que deriva d'un antropònim, Otger, que tingué el castell de Castellet en succeir Sunifred Amat, a la primeria del . Atesa la vinculació familiar dels primers Castellet amb els Castellví, no és estranya la possessió d'un lloc del terme de Castellví per un senyor de Castellet. El coll de Lodger és documentat els anys 1023 i 1032, com un lloc dels límits de Castellví. Diversos personatges dels segles i duen el cognom de Lletger, però no s'ha trobat documentació que doni a la torre de Lletger una categoria castellera. Fins a l'any 1847 Lleger no fou incorporat al municipi de Sant Jaume dels Domenys; abans, però en aquest mateix , havia format municipi independent amb el de Llorenç del Penedès.
La Carronya La Carronya és una barriada de Sant Jaume dels Domenys. El nucli de la Carronya és dividit en dues agrupacions situades a la part oriental del terme, al nord de la carretera de Sant Jaume a Vilafranca, amb la qual es comuniquen per una carretera. La Carronya de Baix (240 m d'altitud) és un arrenglerament de cases a mà dreta del camí. La Carronya de Dalt és a poca distància de l'anterior, a l'esquerra del camí. Els dos nuclis de la Carronya (60 h el 2005) són a la vora del torrent de Cornudella. L'origen del nom sembla més un mal nom, un mot injuriós. Voldria dir "lloc d'habitatge de gent de casta inferior?". Hi ha la possibilitat que recordi un fet històric, avui encara desconegut. Carronya és "carn corrompuda".
La Torregassa El poble de Torregassa és a ponent del cap de municipi, amb el qual es comunica per mitjà de la carretera local de la Bisbal del Penedès. És situat a una altitud de 200 m, en terreny pla. Tenia 134 h el 1960, 112 el 1970, 92 el 1991 i 129 el 2005. La seva església, dedicada a sant Antoni, és sufragània de la de Sant Jaume. Antigament havia estat parròquia. La festa major del poble, que s'escau a l'agost, és organitzada per la Societat Cultural de Torregassa. A prop de Torregassa hi ha la urbanització del Papagai (315 h el 2005), que s'estén també pel terme de la Bisbal del Penedès.
Està situada a ponent del municipi i els tres nuclis de població s'estenen al llarg de la carretera. Al fogatjament de 1497 la Torregassa tenia 11 focs. Al fogatjament de 1515 la Quadra de la Torregassa i de Giminells tenia 9 focs. Al fogatjament de 1553 la parròquia de la Torregassa tenia deu focs. El Cens del Comte de Floridablanca, el 1787, esmenta el "poble de Torregassa i Giminells amb 113 habitants i tenen com a pàrroc al de Sant Jaume". El 1831 Torregassa i Giminells tenien "276 ànimes". La masia de Cal Pau, dins de la barriada, del , presenta un bonic portal adovellat, datat del 1771. Adossada a la part exterior del baluard es troba la capella de Sant Antoni Abat. La capella fou construïda el 1813 pel propietari de Cal Palau.
El Papiolet Poc més d'1 km al S de Torregassa hi ha el nucli del Papiolet (180 m d'altitud), a banda i banda de la carretera que, procedent de Torregassa, talla la de la Bisbal del Penedès a Llorenç. El torrent de Sant Marc és anomenat aquí torrent del Papiolet. Hi havia 165 h el 1960, 146 el 1970, 115 el 1991 i 112 el 2005. L'església de la Mare de Déu dels Àngels és sufragània de la de Sant Jaume, i fou construïda el 1950 per iniciativa de tota la població del lloc, que també hi col·laborà. La Societat Cultural del Papiolet organitza la festa major, que s'escau a l'agost, en honor de la Mare de Déu dels Àngels. El topònim del Papiolet, aquí, sembla tenir a l'origen més aviat un significat antroponímic que topogràfic. Potser es podria relacionar amb alguna de les propietats dels poderosos Papiol de l'Arboç.