miniatura|Talaiot de Torelló (Menorca) miniatura|Talaiot de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) Un talaiot és una construcció ciclòpia prehistòrica característica i exclusiva de les illes Gimnèsies (Mallorca i Menorca) que es presenta de forma generalment turriforme i troncocònica, d'entre 3 i 10 metres d'alçada, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, sense argamassa (construcció en pedra seca). Aquests edificis donen nom a la cultura talaiòtica. Són un element sempre present en els assentaments humans de l'Edat del Bronze final i de l'Edat del Ferro a les citades illes. No els trobem, en canvi, a les Illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) on la cultura talaiòtica no s'hi va desenvolupar.
Sota el nom de talaiot s'hi engloben construccions que, tot i tenir certs trets comuns, són tipològicament diverses.
A Mallorca hi ha talaiots de planta circular (els més comuns) i de planta quadrada. Tant uns com els altres presenten generalment un espai interior de planta circular, força ampli, amb una columna central que serveix per sustentar la coberta, construïda a base de grans lloses de pedra disposades de forma radial.ROSSELLÓ, G. (1979) La cultura talayótica en Mallorca, Palma
Els talaiots menorquins presenten una major diversitat tipològica, tot i que els talaiots de planta quadrada hi són gairebé desconeguts.MASCARÓ PASARIUS. J. (1963): El talaiot de Sant Agustí (Vell Menorca). PalmaMANCA DEMURTAS. L.: DEMURTAS. 5.(1986): Di un tipo architettonico mediterraneo: Talaiot Rafal Roig, Mercadal (Minorca). Selargius-CagliariGUAL, J.Mª.; LÓPEZ, A.; PLANTALAMOR, L. (1991) Trebalúger: un exemple de la perduració de l'hàbitat a la prehistòria de Menorca, Me loussa, 2, 157-162. No disposen, en general, d'uns espais interiors tan amplis: alguns d'ells presenten corredors que els travessen de banda a banda, o bé passadissos que porten fins a cambres de dimensions més o menys reduïdes. En la major part dels casos, malgrat tot, sembla que l'espai útil (al contrari del que succeeix a Mallorca) es trobava a la part de dalt de l'edifici. A Menorca trobem, per altra banda, alguns talaiots més grans que els de Mallorca, com per exemple el talaiot oest de Cornia Nou, el de Trepucó o el de Torelló.
Un dels primers autors que es va ocupar d'aquestes estructures va ser Joan Ramis i Ramis, a la seva obra Antigüedades célticas de la isla de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.
Cronologia miniatura|Interior de talaiot del poblat de s'Hospitalet Vell (Mallorca). S'hi pot apreciar la columna central i les lloses radials.|253x253pxAvui dia encara existeix un ampli debat entre els investigadors sobre la cronologia d'aquests edificis. Per aquest motiu s'enumeren a continuació les diverses propostes cronològiques per aquests monuments:
La primera d'aquestes corrents, desenvolupada per Lluís Plantalamor Massanet a partir de les investigacions dutes a terme per l'equip del Museu de Menorca (i centrat a l'àmbit d'aquesta illa), segueix en part l'esquema elaborat per Guillem Rosselló-Bordoy per a la prehistòria de Mallorca i planteja que els primers talaiots (amb fortes influències procedents de Sardenya on hi ha uns edificis, els nurags, que presenten alguns trets en comú amb els talaiots) es varen construir cap el 1500 aC. Aquest tipus de construccions aniria evolucionant al llarg dels temps, canviant de forma i, segurament, de funció, però continuarien construint-se al llarg de l'Edat el Ferro.PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) L'arquitectura prehistórica i protohistórica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Maó.
La segona proposta cronològica ha estat desenvolupada per un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 aC., és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC., i a partir del 550 aC. els talaiots comencen ja a abandonar-se, iniciant-se així la fase anomenada posttalaiòtica.LULL, V., MICO, R., RIHUETE HERRADA, C. y RISCH, R. (1999), Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Carritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca, Barcelona
La següent proposta explicativa és fruit de les investigacions de Víctor Manuel Guerrero Ayuso, Manuel Calvo i Bartomeu Salvà Simonet, de la Universitat de les Illes Balears. Per a aquests autors la cultura talaiòtica és, bàsicament, una societat de l'Edat del Ferro, i s'inicia amb la construcció dels primers turriformes que situen entre el segle IX-VIII aC. sense anar més enllà. Així, la cultura talaiòtica seria el resultat de l'evolució interna de les societats pre-talaiòtiques del bronze final, potenciada per la influència del comerç púnic al Mediterrani occidental.GUERRERO, V.M., CALVO, M., SALVÀ, B., 2002, La cultura talayótica. Una sociedad de la Edad del Hierro en la periferia de la colonización fenicia, Complutum 13, 221-258
Referència a les últimes datacions del talaiot oest de Cornia Nou (Maó) Arran de les excavacions realitzades al Talaiot Oest del jaciment de Cornia Nou han sorgit a la llum unes datacions força interessants per tal d'establir cronologies sobre la gènesi dels talaiots menorquins. Un seguit de datacions realitzades en materials documentats en les fases constructives de l'Edifici Sud adossat al gran talaiot mostren que aquest estava en ús durant el període 1100 – 900 aC i que, per tant, la construcció del talaiot va ser anterior. Aquesta datació situaria la construcció d'aquest talaiot en un període on encara predominen les navetes d'habitació, tot i així s'ha d'esperar a l'excavació d'altres talaiots (com la que s'està portant a terme a Sant Agustí Vell, Migjorn) per veure si es tracta d'un fet aïllat o d'un factor que es repeteix arreu del territori.
Els talaiots mallorquins miniatura|Reconstrucció de l'estructura interna d'un talaiot de Mallorca|277x277pxEls talaiots circulars són la tipologia més comuna. Normalment estan formats per grans blocs de pedra, en ocasions de mida descomunal (com el talaiot de Sa Canova) i compten amb un portal amb dintell i dues pedres laterals que el sostenen. Una galeria dona accés a l'espai interior que pot fer entre 7 i 8 metres de diàmetre. Una columna polilítica i diverses lloses de pedra subjectarien una planta superior. Degut a aquests espais interns, s'ha proposat que podria tractar-se d'espais comunitaris, on es redistribuirien els aliments entre tots els membres de la comunitat.LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. y RISCH, R. (2001), La Prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca) - La prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueológico de Son Fornés (Montuïri, Mallorca), Fundación Son Fornés, Montuïri, Mallorca Apareixen tant aïllats com formant part del poblat. Poden estar integrats a la murada, com una part defensiva més (és el cas a Es Pedregar), o bé constituint una espècie d'element principal del nucli habitat, com a s'Illot. Als casos en que es troben fora del recinte, resulta significativa l'orientació de la porta, que tendeix a mirar a un altre monument talaiòtic proper.
Els talaiots quadrats tenen com a peculiaritat més general que solen estar fora dels poblats i associats a altres edificis de culte com túmuls o santuaris. A més s'especula que, degut a les seves dimensions i constant orientació de les seves portes, podrien estar destinats a una funció astronòmica, combinada amb la funció religiosa i màgica.
A Mallorca també trobam talaiots esglaonats formats per anells concèntrics que van reduint la seva mida a mesura que arriben a la cúspide. Els exemples més coneguts es troben a Es Rossells (Felanitx), Es Mitjà Gran (Ses Salines) i Pula (Son Servera).
Els talaiots menorquins miniatura|Talaiot de Sant Agustí (Es Migjorn Gran, Menorca)|288x288px Són el monument talaiòtic més nombrós a l'illa de Menorca. N'hi ha gairebé 300 de documentats, però molt pocs són els que s'han excavat i, per tant, són una de les estructures més desconegudes de la prehistòria menorquina. miniatura|288x288px|Talaiot de Trepucó (Menorca) Les úniques excavacions arqueològiques realitzades en talaiots són les de Cornia Nou, les quals han aportat les dades més interessants amb relació a la construcció i funció d'aquests edificis; les de Binicalaf i Torelló, que varen aportar material d'època romana; el de Trebalúger i el de Biniparratxet Petit, on es va excavar la part superior de l'estructura i es va documentar un habitacle de coberta vegetal i columnes de fusta.
Es tracta, en termes generals, d'una estructura troncocònica construïda a partir d'anells concèntrics de grans pedres amb reble de pedres més petites entremig, formant diferents capes (com es pot observar al talaiot oest de Cornia Nou). Tot i aquestes característiques comuns, la diversitat tipològica i la manca d'excavacions fa impossible a dia d'avui establir un talaiot tipus, ni quina era la seva funció.
El fet de documentar aquest tipus d'estructura a dins dels poblats talaiòtics ens fa parlar de la jerarquització de la societat talaiòtica, ja que la majoria dels investigadors estan d'acord en considerar aquests monuments, símbol d'un poder establert i que seria la representació d'una elit. Tot i que també, alguns investigadors, l'han interpretat com un element de vigilància territorial. Les darreres investigacions que s'han realitzat, en relació als talaiots, destaquen la intervisibilitat entre els talaiots de Menorca, així com la seva incidència en el territori i el paisatge.ARAMBURU, J. (2018): Los talayots de Menorca. Un análisis espacial. https://www.academia.edu/36267226/LOS_TALAYOTS_DE_MENORCA._UN_ANÁLISIS_ESPACIAL
Tipologies dels talaiots menorquins Parlar de talaiots a dia d'avui, és parlar d'un tipus d'estructura que sembla englobar monuments amb certes característiques comuns però alhora amb un grapat de diferències i, pel que es pot intuir, funcionalitats molt diverses.
miniatura|Talaiot oest de Cornia Nou (Menorca) vist des del sud.|293x293px
Les principals diferències dels talaiots menorquins amb els mallorquins són que els primers majoritàriament no presenten cambra interior, tenen majors dimensions i són de planta circular o el·líptica a diferència dels segons, on predominen els de planta circular i també quadrada.
Talaiots amb cambra: Sant Agustí Vell. Talaiots amb corredor circular: Montefí Talaiots amb passadís central: talaiot est de Cornia Nou. Talaiots amb escalinata monumental: Cornia Nou, Trepucó, talaiot nord de Montefí. Talaiots amb escales que connecten el terra amb el pis superior: Cornia Nou.
A dia d'avui, el talaiot oest de Cornia Nou és el que ens ha aportat més dades. Es tracta d'un talaiot de grans dimensions amb un seguit d'estructures adossades. A través d'una escalinata monumental s'accedeix al pis superior, i a més compta amb dues escalinates interiors que connecten el terra amb la part superior. Pels materials documentats i la relació amb els edificis que té adossats sembla que tot el conjunt funcionaria com un recinte de redistribució d'aliments (gra) controlat per l'elit.
Talaiots visitables esquerra|miniatura|270x270px|Cartell informatiu de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costix