El Triangle de les Bermudes, també conegut com el Triangle del Diable, és una regió situada a la part occidental del nord de l'oceà Atlàntic (una àrea oceànica de prop de 4.000.000 km²). Aquesta zona defineix un triangle imaginari amb Puerto Rico, les illes Bermudes i l'extrem sud de la península de Florida als seus vèrtexs.
El Triangle és mundialment conegut pels nombrosos casos de desaparicions d'avions i de vaixells en circumstàncies misterioses i estranyes sense explicació o lògica aparent. La cultura popular ha atribuït aquestes desaparicions a causes paranormals.
Aquesta zona és, actualment, una de les rutes, tan marítimes com àrees més transitades del món.
A la meitat del diversos escriptors van publicar nombrosos articles sobre la presumpta perillositat de la zona en què especulaven sobre les possibles causes dels enfonsaments de les naus perdudes i utilitzaven una sèrie de conceptes sobrenaturals per explicar els fets del Triangle, cosa que el va fer famós. No obstant això, les estadístiques de la Guàrdia Costera dels Estats Units no indiquen que en aquesta zona hi hagi més desaparicions de vaixells ni avions que en altres zones de trànsit similar.
Alguns dels incidents relacionats amb desaparicions de vaixells, d'aeronaus i de tripulacions que han quedat sense resoldre, han servit de base per a una varietat d'obres literàries, pel·lícules i pàgines d'Internet, que n'han desenvolupat les històries més inversemblants.
Cochran-Smith, Marilyn (2003). "Bermuda Triangle: dichotomy, mythology, and amnesia". Journal of Teacher Education 54 (4): 275. doi:10.1177/0022487103256793"Bermuda Triangle" . History.navy.mil. 2003-07-13. Retrieved 2011-10-27."Bermuda Triangle". History.navy.mil. 1996-05-12. Retrieved 2011-10-27."USCG: Frequently Asked Questions". Uscg.mil. 2008-07-22. Retrieved 2011-10-27.
L'àrea del triangle L'article de George Sand a la revista Fate va descriure la zona com "un triangle aquós" delimitat aproximadament per: Miami (Florida), Puerto Rico i l'illa de les Bermudes que formen un gran triangle dins l'oceà atlàntic que cobreix l'estret de Florida, les Bahames, tota la zona de les illes del Carib i l'est de l'Atlàntic fins a les illes Açores. Aquesta zona és una de les rutes marítimes més transitades del món. Cada dia diferents embarcacions marítimes i aèries hi passen a través per poder arribar a ports americans —com a Florida– i del Carib, entre d'altres.
Es poden trobar zones amb característiques semblants al Triangle de les Bermudes, com ara les següents: El Triangle del Drac, situat al mar del Diable, prop del Japó. Al Japó no és conegut aquest petit triangle pel fet que la majoria dels bots perduts són petites embarcacions pesqueres sense ràdio. El Vèrtex Marysburgh, situat a l'est del llac Ontario (entre els Estats Units i el Canadà).
Història Orígens La primera denúncia de les desaparicions inusuals a l'àrea de les Bermudes, va produir-se un 16 de setembre del 1950, mitjançant l'article de l'Associated Press escrit per Edward Van Winkle Jones.E.V.W. Jones (September 16, 1950). "unknown title, newspaper articles". Associated Press. Dos anys més tard, Fate va publicar Sea Mystery at Our Back Door,George X. Sand (October 1952). "Sea Mystery at Our Back Door". Fate. un curt article de George Sand X que cobreix la pèrdua de diversos avions i vaixells, entre ells la pèrdua del vol 19, un grup de cinc nord-americans de la marina, bombarders del TBM Avenger, en una missió d'entrenament. L'article de Sand va ser el primer a traçar l'àrea triangular, ja familiar, on les pèrdues es van dur a terme. El Vol 19 per si sol, va ser tractat el 1962 a la revista American LegionAllen W. Eckert (April 1962). "The Lost Patrol". American Legion. Es va al·legar que el líder de vol havia dit: "Estem entrant en aigües blanques, no sembla correcte. No sabem on som, l'aigua és de color verd, no blanc." També es va afirmar que els funcionaris de la investigació de la Junta Marina van indicar que els avions "van volar a Mart". L'article de Sand va ser el primer a suggerir un element sobrenatural en l'incident del Vol 19. Al febrer 1964, l'article Vincent Gaddis a The Deadly Bermuda Triangle va argumentar que la desaparició del vol 19 i d'altres formaven part d'un patró de successos estranys a la regió.Gaddis, Vincent (1964), "The Deadly Bermuda Triangle", Argosy A l'any següent, Gaddis amplià aquest article en un llibre: Invisible Horizons.Vincent Gaddis (1965). Invisible Horizons. miniatura|Localització del triangle de les bermudes Altres autors seguirien amb les seves obres l'elaboració de les idees de Gaddis: John Wallace Spencer (Limbo of the Lost, 1969, repr. 1973), Spencer. Charles Berlitz (The Bermuda Triangle, 1974).Charles Berlitz Richard Winer (The Devil's Triangle, 1974).Richard Winer Molts altres, manteniren alguns dels mateixos elements sobrenaturals descrits per Eckert."Strange fish: the scientifiction of Charles F. Berlitz, 1913–2003". Skeptic (Altadena, CA). March, 2004.
Larry Kusche Lawrence David Kusche, un bibliotecari per la investigació de l'Arizona State University i autor de The Bermuda Triangle Mystery: Solved (1975),Kusche, 1975 argumenta que moltes reclamacions de Gaddis i d'escriptors posteriors són sovint exagerades, dubtoses o no verificables. La investigació de Kusche va revelar una sèrie d'inexactituds i inconsistències entre els comptes de Berlitz i les declaracions de testimonis presencials, els participants i altres persones involucrades en els incidents inicials. Kusche assenyalà els casos en què la informació pertinent no va ser reportada, com la desaparició de Donald Crowhurst, que feia la volta al món amb iot que Berlitz havia presentat com un misteri, tot i una clara evidència del contrari.
Kusche també va argumentar que un gran percentatge dels incidents que van provocar les denúncies de la misteriosa influència del triangle realment van passar, però fora d'ell. Sovint, la seva investigació va ser simple: ell revisava els diaris de les dates dels incidents notificats i trobava informes sobre esdeveniments rellevants, com, possiblement, un clima inusual, que mai s'esmenta en les històries de desaparició.
Kusche va arribar a la conclusió que:
El nombre de vaixells i avions desapareguts a la zona no va ser significativament més alta, proporcionalment parlant, que en qualsevol altra part de l'oceà. En una àrea freqüentada per les tempestes tropicals, el nombre de desaparicions no van ser ni desproporcionat ni misteriós. D'altra banda, Berlitz i altres autors sovint no esmentaven aquest tipus de tempestes. Els nombres en si havien estat exagerats per la investigació poc acurada que s'havia dut a terme en molts de casos. Algunes desaparicions mai havien succeït. D'un accident d'avió que es va dir que havia tingut lloc el 1937 fora de Daytona Beach, Florida, al davant de centenars de testimonis, una revisió dels diaris locals no va revelar res. La llegenda del Triangle de les Bermudes és un misteri manufacturat, perpetuat per escriptors que a propòsit o no, van fer ús de conceptes erronis, raonaments defectuosos i sensacionalisme.
Més respostes Quan el Canal 4 del Regne Unit fa el programa de televisió The Bermuda Triangle (1992), que va ser produït per John Simmons de Geofilms per a Equinox sèries, es va preguntar a l'asseguradora marítima Lloyd's of London si un nombre inusualment gran dels vaixells s'havia enfonsat a l'àrea del Triangle de les Bermudes. Lloyd va determinar que no."Bermuda Triangle" . Gas Hydrates at the USGS. Woods Hole. miniatura|Secció on es troba el triangle de les bermudes La United States Coast Guard va confirmar la seva conclusió. De fet, el nombre de desaparicions se suposa que és relativament insignificant tenint en compte el nombre de vaixells i avions que hi passen per sobre regularment.
El Servei de Guardacostes és, també, oficialment escèptic en relació al Triangle i ha assenyalat que recopilarà i publicarà, a través de les seves investigacions, la documentació que contradiu a molts dels escrits sobre incidents al Triangle. Per exemple, quan l'explosió del 1972 i l'enfonsament del petrolier SS V. A. Fogg, la Guàrdia Costanera va fotografiar les restes i va recuperar diversos cossos,"V A Fogg" (PDF). USCG. cosa que contrastava amb l'afirmació d'un escriptor del Triangle en la qual deia que tots els cossos havien desaparegut amb l'excepció del capità, que es trobava assegut a la seva cabina, en el seu escriptori, sostenint una tassa de cafè. A més, el VA Fogg es va enfonsar davant la costa de Texas, gens a prop dels límits comunament acceptats del Triangle.
La NOVA/Horizon va fer un episodi del cas del Triangle de les Bermudes, que es va emetre el 27 de juny de 1976. Va ser molt crític afirmant que "Quan tornam a les fonts originals o a les persones involucrades, s'evapora el misteri. La ciència no ha de respondre a preguntes sobre el Triangle, perquè aquestes preguntes no són vàlides. Els vaixells i els avions es comporten al Triangle de la mateixa manera que a la resta del món ". "The Case of the Bermuda Triangle". NOVA/Horizon. PBS. 1976-06-27.
David Kusche va assenyalar un problema comú amb moltes de les històries i teories del Triangle de les Bermudes: "Diguem que afirmen que un lloro ha estat segrestat per ensenyar als estrangers el llenguatge humà i jo et repto a provar que no és cert. Tu pots, fins i tot, utilitzar la teoria d'Einstein de la relativitat, si vols. Simplement, no hi ha manera de provar una afirmació falsa. La càrrega de la prova ha de recaure en les persones que fan aquestes declaracions, per mostrar d'on van treure les dades, per veure si les seves conclusions i interpretacions són vàlides i per comprovar que no s'han deixat res".
Els investigadors més escèptics, com Ernest TavesTaves, Ernest (1978). The Skeptical Inquirer 111 (1): p. 75–76. i Barry Singer,Singer, Barry (1979). The Humanist XXXIX (3): p. 44–45. han assenyalat com els misteris i fenòmens paranormals són molt populars i rendibles. Això ha portat a la producció de grans quantitats de material sobre temes del Triangle de les Bermudes. Ells van ser capaços de demostrar que alguns dels materials a favor del paranormal han estat sovint enganyosos o inexactes, però els productors segueixen per a la seva comercialització. En conseqüència, han afirmat que el mercat s'inclina a favor dels llibres, especials de televisió i altres mitjans de comunicació que donen suport el misteri del Triangle, i en contra d'investigar el material des d'un punt de vista escèptic.
Finalment, si el triangle se suposa que, un tros d'aquest, creua la terra, com a llocs de Puerto Rico, les Bahames o les Bermudes, no hi ha l'evidència de la desaparició de vehicles terrestres o persones. La ciutat de Freeport, ubicada dins del Triangle, compta amb una important drassana, un aeroport que s'encarrega de 50.000 vols a l'any i que és visitat per més d'un milió de turistes a l'any."CIA World Factbook – Bahamas, The" . Cia.gov. Retrieved 2011-10-27.
Explicacions sobrenaturals Quantitat d'escriptors que relataven les causes dels enfonsaments de les naus perdudes utilitzaven una sèrie de conceptes sobrenaturals per explicar els fets del Triangle. Una explicació és la tecnologia de les restes del mític continent perdut de l'Atlàntida. També de vegades connectat a la història de l'Atlàntida, apareix la formació de roca submergida coneguda com la Carretera de Bimini de l'illa de Bimini a les Bahames, que es troba dins els límits del Trianlge segons algunes de les seves definicions.
Els que creuen aquesta teoria descriuen la formació com un camí, una paret, o una altra estructura, encara que els geòlegs consideren que és d'origen natural."A Geologist's Adventures with Bimini Beachrock and Atlantis True Believers" . Skeptical Inquirer. January