fou un futbolista càntabre, conegut esportivament com a Paco Gento o, simplement, Gento. Va ser internacional amb la .

Va desenvolupar gairebé tota la seva carrera futbolística al Reial Madrid Club de Futbol, on va guanyar 6 Copes d'Europa, i va arribar a ser considerat un dels millors extrems esquerre del món. Ha rebut tres grans homenatges, l'últim va ser el 5 de desembre del 2007.Entrevista a Paco Gento El 2007 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport

Biografia miniatura|esquerra|Paco Gento i Jose Luis Veloso. Va néixer el 21 d'octubre de 1933 a Guarnizo, un poble de Cantàbria. De petit va començar a jugar a l'equip Nueva Montaña, alternant el futbol amb l'atletisme. Posteriorment va fitxar per l'Astillero, Rayo Cantabria i pel Racing de Santander el 1952 on va debutar a Primera Divisió jugant 8 partits. Un any més tard, amb 20 anys, va debutar al Reial Madrid CF, a una mala temporada en què no va marcar cap gol.

L'arribada al Reial Madrid d'un jove argentí, l'Héctor Rial va marcar la carrera esportiva de Gento temperant la seva velocitat i millorant el seu rendiment. A partir d'aquell moment va aconseguir convertir-se en un dels millors jugadors del món, el que avala el seu palmarès: 12 Lligues d'Espanya, 6 Copes d'Europa, 2 Copes del Rei, entre d'altres.

Va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1956, que el Madrid va guanyar 4-3 a l'Stade de Reims i que inauguraría una ratxa de cinc victòries consecutives en aquesta competició. També va jugar com a titular, i va marcar un gol, a la final de la Copa d'Europa de 1957, que el Madrid va guanyar 2-0 contra l'ACF Fiorentina, la segona victòria consecutiva dels madrilenys en aquesta competició. Igualment va jugar com a titular, i va marcar un gol, el tercer i definitiu, a la final de la Copa d'Europa de 1958, que el Madrid va guanyar per 3-2 contra l'AC Milan a Heysel. També va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1959, que el Reial Madrid va guanyar contra l'Stade de Reims al Neckarstadion de Stuttgart, i que suposà la quarta Copa d'Europa consecutiva per als blancs. Finalment, va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1960, que el Madrid va guanyar contra l'Eintracht Frankfurt al Hampden Park de Glasgow, i que va tancar per al club madrileny la ratxa de cinc victòries consecutives a la Copa d'Europa. També va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1962, que el Madrid va perdre contra el SL Benfica per 3 a 5 a l'Estadi Olímpic d'Amsterdam, i que representava la segona victòria consecutiva de l'equip portuguès en la competició. També va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1964, que el Madrid va perdre contra l'Inter de Milà per 1 a 3 al Praterstadion de Viena, la primera victòria del club italià en la competició. També va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1966, que el Madrid va guanyar contra el FK Partizan per 2 a 1 a l'Estadi Heysel, de Brussel·les, la sisena Copa d'Europa madridista.

Va participar amb en 43 partits on va marcar 5 gols, jugant en els Mundials de Xile de 1962 i el d'Anglaterra de 1966.

Com a entrenador va dirigir als equips inferiors del Reial Madrid, Castella, CE Castelló, Palència i Granada. Va exercir d'entrenador ocasional de la selecció càntabra. Ostenta el rècord de tots els temps del major nombre de Copes d'Europa aconseguides per un jugador, amb sis. També té el rècord de més títols de Primera Divisió, amb 12 títols en dinou temporades.

Va ser president d'honor del Reial Madrid des de l'any 2016. Va morir el 18 de gener de 2022, als 88 anys.

Palmarès Campionats estatals miniatura|Francisco Gento l'any 2005. TítolClubPaísAnyLliga espanyolaReial MadridEspanya1954Lliga espanyolaReial MadridEspanya1955Lliga espanyolaReial MadridEspanya1957Lliga espanyolaReial MadridEspanya1958Lliga espanyolaReial MadridEspanya1961Lliga espanyolaReial MadridEspanya1962Copa del GeneralíssimReial MadridEspanya1962Lliga espanyolaReial MadridEspanya1963Lliga espanyolaReial MadridEspanya1964Lliga espanyolaReial MadridEspanya1965Lliga espanyolaReial MadridEspanya1967Lliga espanyolaReial MadridEspanya1968Lliga espanyolaReial MadridEspanya1969Copa del GeneralíssimReial MadridEspanya1970

Campionats internacionals miniatura|Amancio, Muñoz i Gento. TítolEquipPaísAnyCopa LlatinaReial MadridEspanya1955Copa d'EuropaReial MadridEspanya1956Petita Copa del MónReial MadridEspanya1956Copa d'EuropaReial MadridEspanya1957Copa LlatinaReial MadridEspanya1957Copa d'EuropaReial MadridEspanya1958Copa d'EuropaReial MadridEspanya1959Copa d'EuropaReial MadridEspanya1960Copa IntercontinentalReial MadridEspanya1960Copa d'EuropaReial MadridEspanya1966

Trofeus miniatura|Partit Feyenoord 2 - Real Madrid 1. TrofeuEquipPaísAnyTrofeu Ramón de CarranzaReial MadridEspanya1958Trofeu Ramón de CarranzaReial MadridEspanya1959Trofeu Ramón de CarranzaReial MadridEspanya1960Trofeu Benito VillamarínReial MadridEspanya1960Trofeu Ramón de CarranzaReial MadridEspanya1966Trofeu Teresa HerreraReial MadridEspanya1966Trofeu Mohamed VReial MadridEspanya1966Trofeu Ramón de CarranzaReial MadridEspanya1970Trofeu ColombinoReial MadridEspanya1970

Referències

Vegeu també Museu de l'Automòbil a Sils, on es conserva un dels seus cotxes.

Enllaços externs Història de Paco Gento al web oficial del Reial Madrid

Categoria:Futbolistes càntabres Categoria:Futbolistes de la SD Rayo Cantabria Categoria:Futbolistes del Racing de Santander Categoria:Futbolistes del Reial Madrid CF de la dècada de 1950 Categoria:Futbolistes del Reial Madrid CF de la dècada de 1960 Categoria:Futbolistes del Reial Madrid CF de la dècada de 1970 Categoria:Futbolistes internacionals amb Espanya de la dècada de 1950 Categoria:Futbolistes internacionals amb Espanya de la dècada de 1960 Categoria:Entrenadors del Club Esportiu Castelló Categoria:Entrenadors de futbol càntabres Categoria:Entrenadors del Granada CF Categoria:Morts a Madrid