miniatura|Mapa de la Península ibèrica en castellà de l'any 11037 miniatura|Mapa dels Regnes de Taifes de l'any 1037 miniatura|Amb el matrimoni de Sanç III Garcia de Castella i Sança s'uneixen els Regnes de Lleó, Navarra i Castella. miniatura|Beremund III de Lleó mor a la batalla de Tamarón l'any 1037 miniatura|Ferran I de Castella conquesta el regne de Lleó després de la batalla de Camarón, reclamant el dret de successió de la seva esposa, germana de Beremund III. miniatura|Tomba del comte Guillem III de Tolosa, que mor l'any 1034 miniatura|Mapa de la Península Ibèrica a l'any 1037 de William R. Shepherd El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià. L'any 1037 és el vuitè any de la Dècada del 1030 i el trenta-setè any del i del segon mil·lenni. miniatura|El gran metge Ibn Sina (Avicenna) mor l'any 1037 Durant l'any 1037 destaca la Batalla de Tamarón al Regne de Castella i Lleó. el comte Ferran I de Castella venç a Beremund III de Lleó (4 de setembre) que provoca l'ascens del primer al tron del regne de Lleó; Iaroslau I el Savi reconstrueix l'església de Santa Sofia de Kíev; comença el regnat d'Harold I d'Anglaterra; Jordi Maniaces comença una guerra contra els àrabs a Sicília; Oghuz massacra els Kurds quan saquegen Maragheh; i els xinesos de la dinastia Song publiquen el diari de rimes El Jiyan.
Durant l'any 1037 neix Almotacín i moren Avicenna, Beremund III de Lleó i Alfred Atheling.
Cal destacar que durant l'any 1037 es produex la unió dels regnes de Castella, Lleó i Navarra quan el rei de Ferran I de Castella derrota i mata al rei Beremund III de Lleó a la Batalla de Tamarón; també finalitza la guerra de Successió del Regne de Borgonya amb la derrota i mort del pretendent al tron Eudes II de Blois (i enemic de Conrad II) a la batalla de Commercy, al mateix temps que l'emperador del Sacre Imperi Conrad II està lluitant al nord d'Itàlia pel control del Regne d'Itàlia. A finals d'any els serbis es revolten contra el domini de l'Imperi Romà d'Orient; al mateix temps, tropes imperials romanes d'Orient ataquen Sicília contra els musulmans de l'illa.Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance , Paris, Albin Michel, 1946, 596 p. (lire en ligne [archive]) A Anglaterra, inici del regnat d'Harold Peu de Llebre i la reina Emma de Normandia fuig a Flandes.
A l'àrea d'influència dels Països Catalans, comencen els regnats de Ponç II de Tolosa (primer marit d'Almodis de la Marca) i la seva mare Emma de Provença als seus comtats, a Occitània.
Esdeveniments Països catalans i Occitània Es consagra l'església abacial de Santa Maria de Ripoll.de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0. Setembre: Inici del regnat del comte Ponç II de Tolosa (que s'acabarà l'any 1060). Ponç es casarà amb Almodis de la Marca l'any 1040.
Península ibèrica 4 de setembre: el rei Beremund III de Lleó és derrotat i mort a la Batalla de Tamarón i Ferran I esdevé rei de Castella i Lleó després de conquerir el Regne de Lleó.
Europa i Imperi Romà d'Orient Gener (probable)ː Harold Peu de Llebre és elegit rei d'Anglaterra i Emma de Normandia, esposa del difunt Canut II de Dinamarca fuig a Bruges (fins a l'any 1040). Febrerː En una dieta imperial a Pavia, Aribert és acusat de fomentar una revolta contra l'Imperi Romanogermànic i l'emperador ordena el seu arrest. 28 de maig, Milà: l'emperador Conrad II el Sali assetja la ciutat que està defensada per l'arquebisbe Aribert d'Intimiano quan promulga ledictum de beneficiis que estableix el dret a l'herència dels antics feus italians. El papa Benet IX deposa l'arquebisbe Aribert. 15 de novembre: Eudes II de Blois és derrutat i mort pel duc Goteló I de Lotaríngia a una batalla a Commercy, al Ducat de Bar i Teobald III de Blois esdevé el nou Comte de Blois (fins a l'any 1089). Eudes II lluitava per la successió del Regne de Borgonya contra l'emperador Conrad II el Sali i els seus aliats.François Demotz, L'any 888. Le Royaume de Bourgogne. Une puissance européenne au bord du Léman , Lausanne, Presses polytechniques et universitaires romandes, 2012, 142 p., capítol 8. Desembre. l'emperador Conrad II el Sali assola i crema parcialment la ciutat de Parma quan emprèn una repressió d'un conflicte entre els habitants i el seu sèquit. El príncep serbi Stefan Voislau lidera una revolta a la Dioclea contra el domini de l'Imperi Romà d'Orient entre finals de l'any 1037 i els inicis de l'any següent. Aquest príncep funda la dinastia dels Vojislavljević que governaran la Dioclea entre segles i . El catepà d'Itàlia Constantí Opos (de l'Imperi Romà d'Orient) ataca els musulmans de Sicília: Derrota moltes tropes islàmiques i allibera milers d'esclaus cristians però no pot ocupar l'illa. Beatriu de Bar s'uneix en matrimoni amb Bonifaci III de Toscana. Inici metropollinat eclesiàstic de Kíev sota el patriarcat de Constantinoble quan el patriarca hi envia un bisbe ortodox grec. L'abat de l'Abadia de Vézelay reforma la regla monàstica seguint les tesis de l'Orde de Cluny. Per assegurar la prosperitat de l'abadia, fa recullir una sèrie de miracles (entre el 1037 i 1043) que atestigüen que les restes de Santa Maria Magdalena reposen a Vézelay. A partir d'aquest moment, Vézelay esdevé punt de partença d'un dels camins més importants per anar a Sant Jaume de Compostela. Hi ha una erupció del Vesubi.
Àsia A la xina es publica el diccionari de rimes Jiyun''. Toghril Beg I estableix el Gran Imperi Seljúcida.
Naixements Europa i Imperi Romà d'Orient Beatriu I, abadessa de Quedlinburg. Abadessa de Gandersheim des del 043 i de Quedlinburg des del 1044. Havoisa de Bretanya (m. 1072), filla i hereva del duc Alan III de Bretanya. Duquesa de Bretanya des de l'any 1066.Keats-Rohan, K.S.B. «The Bretons and Normans of England 1066–1154: the Family, the Fief and the Feudal Monarchy.». Nottingham Medieval Studies. Brepols, vol. 36(Jan), 1992., p. 47
Àsia miniatura|L'escriptor, cal·lígraf i poeta xinès Su shi neix l'any 10378 de gener: Su Shi, escriptor, poeta, cal·lígraf, farmacòleg, gastrònom i home d'estat durant al dinastia Song.
miniatura|La princesa i abadessa Beatriu I, filla d'Enric III el Negre, neix l'any 1037
Necrològiques Països catalans i Occitània Guillem III de Tolosa Tallaferro (n. 970), comte de Tolosa, Albi i Carcí i Marquès de la Gòtia des del 972 o 978 fins a la seva mort.Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166, pages 176-177 : Guillem III de Provença-Avinyó, comte i marquès de Provença, de la branca major o d'Avinyó des de l'any 1014 a la seva mort.
Península ibèrica 30 d'agost- 4 de setembre, Tamarón: Beremund III de Lleó. Rei de Lleó. A la Batalla de Tamarón. 15 de novembre: Eudes II de Blois (n. 983) a la Batalla de Bar-le-Duc.
Europa i Imperi Romà d'Orient 15 de desembreː Manassès de Dammartin, primer comte de Dammartin des del 1023.
Boleslau III de Bohèmia (n. 965), duc de Bohèmia des del 999 al 1002 i durant l'any 1003.Durant el seu regnat caòtic, Bohèmia es veié involucrada a la llarga guerra germanopolonesa de 1003-1018. Garin de Rennes, bisbe de Rennes des del 1019. Joan de Debar (n. 1018), clergue búlgar, bisbe durant el regnat de Samuel de Bulgària. Judicael de Vannes, bisbe de Vannes des dels anys 992 o 1008, fill de Conan I de Bretanya. Muirgeas ua Cú Ceanainn, rei de Uí Díarmata, a Irlanda des del 1021. Robert II de Rouen (n. 989), comte d'Évreux i arquebisbe de Rouen, fill de Ricard I de Normandia. Siegfried II de Stade (n. 956), comte de Stade des del 1016.
miniatura|El duc Boleslau III de Bohèmia mor l'any 1037
Àsia miniatura|El príncep-bisbe de Liege Réginard mor l'any 1037miniatura|L'arquebisbe de Rouen i comte d'Évreux, Robert el Danès mor l'any 1037.Avicena (n. 980), filòsof, Homo universalis i poeta àrab. Potser elmés reconegut del món islàmic. Abu'l-Hasan Mihyar al-Daylami, poeta persa en llengua àrab. Al-Baghdadí (n. 961), acadèmic, matemàtic, jurista xafiita i teòleg aixarita. Baba Kuhi de Shiraz (n. 948), místic sufí persa. Ding Wei (Song)''' (n. 966), canceller de la dinastia Song que domina el tron durant els regnats dels emperadors Zhenzong i Renzong entre els anys 1020 i 1022.
Referències
Categoria:Anys del segle XI