miniatura|Psychoda grisescens fotografiat a Bèlgica. miniatura|Psychoda alternata miniatura|Femella adulta de Psychoda acutipennis de 2 mm de llargària Psychoda és un gènere d'insectes dípters pertanyent a la família dels psicòdids.The Taxonomicon
Descripció Els adults, d'aparença rabassuda, mesuren entre 2 i 4 mm de llargària, tenen una envergadura de 10 a 12, són de color marró grisenc i tenen les ales cobertes d'escates (igual que la resta de llurs cossos), la qual cosa els fan semblants a arnes petites. No tenen venes creuades a les ales, tan sols unes 8 venes (de les quals dues bifurcades) que corren gairebé en paral·lel i en sentit longitudinal per la part anterior de llurs ales. Les antenes, de 13 segments, són d'aparença pilosa i posseeixen pèls llargs que surten de les unions entre els segments. Les larves no tenen potes i presenten tots dos extrems de llurs cossos més foscos que la resta.Plagas Online
Reproducció Les femelles ponen llurs ous (molt petits i de color marró o crema) en postes de 10 a 200 sobre la matèria orgànica humida que es troba en indrets com desguassos o dipòsits, sobretot en aquells dipòsits d'aigües fecals que es troben per sota del nivell del clavegueram públic. Les larves surten dels ous normalment en 48 hores i es nodreixen de matèria orgànica en descomposició durant, si fa no fa, 14-15 dies. Romanen en l'estat de pupa durant uns pocs dies i després emergeixen com a adults, els quals només viuran entre 2 i 5 dies.
Alimentació Les larves mengen matèria orgànica en descomposició, microorganismes, algues i sediments, mentre que els adults es nodreixen del nèctar de les flors i d'aigua.
Hàbitat Són comuns en instal·lacions de tractament d'efluents, sobretot en sales o cambres de filtres i on ocupen, en grans quantitats, les parts eixutes de les parets. També es desenvolupen en drenatges, reixetes de banys, patis o safareigs, tubs de descàrrega de banys i safareigs, rases, fosses sèptiques, xarxes de clavegueram i tots aquells indrets on s'acumulin fangs i detritus.
Distribució geogràfica Es troba al Iemen, Mongòlia, la península de Corea, Indonèsia (Papua Occidental), Borneo, Sri Lanka, Taiwan, el Japó,Tokunaga, M., Komyo E., 1954. Japanese Psychodidae. I. Psychoda species. Philippine Journal of Science, vol. 83, pàg. 307-317. Tokunaga, M., 1958. Japanese Psychodidae, IV. Descriptions and revision of Psychoda species. Philippine Journal of Science, vol. 86, pàg. 359-403. l'Índia, Malàisia, les illes Filipines (Mindanao, Luzon i Negros), les illes Ryukyu, la Micronèsia, Nova Irlanda, Nova Guinea, les illes Carolines, Austràlia (Queensland, Victòria, Tasmània), Nova Zelanda,S. L. Goldson, 1977. Larvae of four New Zealand species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). The New Zealand Entomologist, vol. 6, núm. 3. Amèrica (Nord-amèrica, Mèxic, Cuba, Jamaica, Costa Rica, les Antilles, Trinidad i Tobago, Panamà, Colòmbia, Guaiana, Xile i el Brasil), Àfrica (Algèria, el Camerun, Uganda, Tanzània, Kenya i Sud-àfrica) i Europa (França,Muséum National d'Histoire Naturelle, 2003-2012 la Gran Bretanya,Satchell, G. H., 1947. The Ecology of the British Species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). Annals of Applied Biology, 34: 611-621. G. H. Satchell, 1947. The larvae of the British species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). Parasitology, 38, pàg. 51-69. Withers, P., 1988. Revisionary notes on British species of Psychoda Latreille (Diptera, Psychodidae) including new synonyms and a species new to science. British Journal of Entomology and Natural History, vol. 1, pàg. 69-76. l'Estat espanyol i Suècia).Fauna Europaea
Costums Durant el dia, els adults descansen posats sobre àrees ombrejades o superfícies amb una certa humitat (cambres de bany, etc.) i esdevenen actius durant la nit en què es veuen rondant desguassos i embornals. Davant de qualsevol perill volen, d'una manera vacil·lant i irregular, distàncies curtes i tornen a posar-se sobre una altra superfície.Guía de plagas Entomology and Plant Pathology
Observacions Atès que es troben en llocs malsans podrien ésser, en teoria, portadors de bacteris, però, tot i així, no són considerats veritables vectors de malalties (encara que s'han documentat casos en què la inhalació de parts dels seus cossos ha produït asma bronquial).Plagas en Red - Control de Plagas Urbanas Phaiboolya Phanichyakarn, Robert J. Dockhorn, Charles H. Kirkpatrick, 1969. Asthma due to Inhalation of Moth Flies (Psychoda). Journal of Allergy, vol. 44, núm. 1, pàg. 51-58.Ordman, David, 1946. Bronchial Asthma Caused by the Trickling Sewage Filter Fly (Psychoda): Inhalant Insect Allergy. Nature, vol. 157, núm. 3988, pàg. 441.
Taxonomia Psychoda ablucens (Quate & Quate, 1967) Psychoda absidata (Quate & Quate, 1967) Psychoda acanthostyla (Tokunaga, 1957) Psychoda aculeata (Quate, 1996) Psychoda acuta (Tonnoir, 1939) Psychoda acutilamina (Quate, 1959) Psychoda acutipennis (Tonnoir, 1920) Psychoda aderces (Quate, 1962) Psychoda adumbrata (Satchell, 1953) Psychoda adunca (Wagner & Andersen, 2007) Psychoda adyscheres (Quate, 1959) Psychoda aitkeni (Quate, 1959) Psychoda alabangensis (Rosario, 1936) Psychoda alberta (Curran, 1924) Psychoda albescens (Quate & Quate, 1967) Psychoda albida (Tonnoir, 1939) Psychoda albidonigra (Tonnoir, 1939) Psychoda albimaculata (Welch, 1912) Psychoda albipennis (Zetterstedt, 1850) Psychoda albopicta (Brunetti, 1911) Psychoda alia (Quate, 1962) Psychoda allodapa (Quate, 1959) Psychoda alternata (Say, 1824) Psychoda alternicula (Quate 1955) Psychoda alticola (Vaillant, 1973) Psychoda alveata (Quate & Quate, 1967) Psychoda amazonensis (Cordeiro, 2008) Psychoda amphorica (Tonnoir, 1939) Psychoda angusta (Curran, 1926) Psychoda angustafona (Rapp, 1944) Psychoda angustipennis (Williston, 1896) Psychoda angustisternata (Satchell, 1955) Psychoda annectans (Quate & Quate, 1967) Psychoda annulipes (Johnson, 1913) Psychoda antennalis (Williston, 1896) Psychoda apennata (Satchell, 1953) Psychoda apicalis (Brunetti, 1911) Psychoda aponensos (Quate, 1959) Psychoda apparitia (Quate, 1996) Psychoda arcuata (Satchell, 1953) Psychoda armillariphila (Vaillant, 1988) Psychoda articaula (Quate, 1996) Psychoda articuliga (Quate, 1965) Psychoda atraseta (Rapp, 1945) Psychoda autumnalis (Banks, 1914) Psychoda balaenica (Quate, 1996) Psychoda barbigera (Quate & Quate, 1967) Psychoda bicordata (Quate, 1996) Psychoda bidigitalis (Quate, 1965) Psychoda bilobata (Tonnoir, 1939) Psychoda biretinaculata (Wagner, 1978) Psychoda bisacula (Quate, 1996) Psychoda bitrunculens (Quate & Quate, 1967) Psychoda blandita (Quate & Quate, 1967) Psychoda boettgeri (Wagner, 1979) Psychoda bogotensis (Wagner & Joost, 1994) Psychoda bojata (Quate & Quate, 1967) Psychoda brachyptera (Quate, 1964) Psychoda brassi (Quate & Quate, 1967) Psychoda brevicerca (Huang & Chen, 1992) Psychoda brevicornis (Tonnoir, 1940) Psychoda bulbosa (Jezek, 2005) Psychoda buxoides (Quate, 1996) Psychoda buxtoni (Withers, 1988) Psychoda byblis (Quate, 1962) Psychoda calva (Satchell, 1955) Psychoda campbellica (Quate, 1964) Psychoda canalis (Quate, 1999) Psychoda canlaones (Quate, 1965) Psychoda capitipenis (Ibáñez-Bernal, 1991) Psychoda caudata (Quate, 1962) Psychoda celebris (Quate, 1962) Psychoda cetreta (Quate & Quate, 1967) Psychoda cinerea (Banks, 1894) Psychoda cochlearia (Satchell, 1950) Psychoda collina (Quate, 1965) Psychoda concinna (Quate & Quate, 1967) Psychoda congruens (Satchell, 1955) Psychoda consobrina (Satchell, 1955) Psychoda contortula (Satchell, 1955) Psychoda cordiforma (Quate, 1996) Psychoda crassipennis (Tonnoir, 1940) Psychoda crenula (Quate, 1962) Psychoda criddlei (Curran, 1924) Psychoda cristata (Duckhouse, 1966) Psychoda cristula (Quate, 1965) Psychoda cylindrica (Wagner, 1989) Psychoda dakotensis (Dyar, 1926) Psychoda dantilandensis (Bravo, Cordeiro & Chagas, 2006) Psychoda debilis (Quate & Quate, 1967) Psychoda degenera (Walker, 1848) Psychoda delicata (Quate, 1965) Psychoda dennesi (Satchell, 1953) Psychoda dentata (Tonnoir, 1939) Psychoda despicata (Wagner, 1978) Psychoda deviata (Tonnoir, 1939) Psychoda dewulfi (Satchell, 1955) Psychoda disacca (Duckhouse, 1966) Psychoda dissidens (Quate & Quate, 1967) Psychoda divaricata (Duckhouse, 1968) Psychoda dolomitica (Salamanna & Sarà, 1980) Psychoda domestica (Haseman 1908) Psychoda duaspica (Quate & Quate, 1967) Psychoda dubia (Bigot, 1888) Psychoda duplilamnata (Tokunaga, 1957) Psychoda eburna (Rapp, 1945) Psychoda echinata (Quate & Quate, 1967) Psychoda elegans (Kincaid, 1897) Psychoda entolopha (Quate, 1996) Psychoda eremita (Quate, 1964) Psychoda erminea (Eaton, 1894) Psychoda erratilis (Quate & Quate, 1967) Psychoda esakii (Tokunaga, 1958) Psychoda exigua (Quate & Quate, 1967) Psychoda exilis (Quate & Quate, 1967) Psychoda fasciata (Quate, 1965) Psychoda felina (Quate, 1965) Psychoda filipenis (Satchell, 1955) Psychoda fimbriatissima (Blanchard, 1852) Psychoda flagellata (Quate, 1996) Psychoda flava (Edwards, 1927) Psychoda flexichela (Quate, 1965) Psychoda flexistyla (Satchell, 1955) Psychoda floridica (Haseman, 1907) Psychoda floropsis (Quate & Quate, 1967) Psychoda floscula (Quate, 1962) Psychoda formosa (Satchell, 1954) Psychoda formosana (Tokunaga, 1957) Psychoda formosiensis (Tokunaga, 1957) Psychoda frivola (Quate, 1965) Psychoda fucastra (Quate, 1962) Psychoda fucosa (Quate, 1962) Psychoda fulvohirta (Brunetti, 1911) Psychoda fungicola (Tokunaga, 1953) Psychoda furcillata (Quate & Quate, 1967) Psychoda fusticola (Quate, 1965) Psychoda gehrkeae (Quate, 1959) Psychoda gemella (Quate & Quate, 1967) Psychoda gemina (Eaton, 1904) Psychoda geniculata (Brunetti, 1911) Psychoda gilvipes (Brunetti, 1908) Psychoda gracicaulis (Quate & Quate, 1967) Psychoda gracilipenis (Duckhouse, 1966) Psychoda gressitti (Quate, 1959) Psychoda grisescens (Tonnoir, 1922) Psychoda guamensis (Quate, 1959) Psychoda guianica (Curran, 1934) Psychoda hamatospicula (Satchell, 1955) Psychoda hardyi (Quate, 1954) Psychoda harrisi (Satchell, 1950) Psychoda hastata (Quate & Quate, 1967) Psychoda helotes (Quate, 1962) Psychoda hemicorcula (Quate, 1959) Psychoda hespersa (Quate, 1959) Psychoda horizontala (Haseman, 1907) Psychoda hyalinata (Blanchard, 1852) Psychoda imounctata (Brunetti, 1911) Psychoda inaequalis (Satchell, 1950) Psychoda incompta (Quate, 1996) Psychoda indica (Vaillant, 1965) Psychoda innotabilis (Quate, 1962) Psychoda inornata (Grimshaw, 1901) Psychoda interrupta (Banks, 1907) Psychoda itoco (Tokunaga & Komyo, 1955) Psychoda jezeki (Withers, 1988) Psychoda jucunda (Quate, 1962) Psychoda juliae (Wagner & Masteller, 1996) Psychoda juno (Curran, 1926) Psychoda kalabanica (Quate, 1962) Psychoda kea (Quate, 1962) Psychoda lamina (Quate & Quate, 1967) Psychoda laticaula (Quate, 1996) Psychoda laticeps (Quate, 1996) Psychoda latipennis (Tonnoir, 1939) Psychoda latisternata (Tonnoir, 1939) Psychoda lativentris (Berden 1952) Psychoda lebanica (Vaillant & Moubayed, 1987) Psychoda limicola (Vaillant 1973) Psychoda litotes (Quate, 1996) Psychoda lloydi (Satchell, 1950) Psychoda lobata (Tonnoir, 1940) Psychoda longifringa (Haseman 1907) Psychoda longiseta (Tokunaga & Komyo, 1955) Psychoda longivirga (Huang & Chen, 1992) Psychoda lucubrans (Quate, 1959) Psychoda lusca (Quate, 1965) Psychoda lutea (Quate, 1962) Psychoda luzonica (Quate, 1965) Psychoda macispina (Quate & Quate, 1967) Psychoda maculipennis (Brunetti, 1911) Psychoda maculosa (Rapp, 1945) Psychoda magna (Vaillant, 1965) Psychoda magnipalpus (Quate, 1960) Psychoda makati (Rosario, 1936) Psychoda malayica (Quate, 1962) Psychoda malleola (Tokunaga & Komyo, 1954) Psychoda malleopenis (Satchell, 1953) Psychoda martini (Hogue, 1970) Psychoda marylandana (Rosario, 1936) Psychoda mastierrensis (Satchell, 1952) Psychoda maxima (Tonnoir, 1939)