El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs. Queden 219 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1041 - Castell d'Aro, Comtat de Girona: la comtessa Ermessenda de Carcassona lliura el Castell de Benidormiens al monestir de Sant Feliu de Guíxols. 1706 - Xàtiva (la Costera): el mariscal de camp Joan Basset allibera la ciutat, ocupada pels filipistes (guerra de Successió). 1850 - Vic (Osona): Teresa Saits i Vilardebò funda la congregació de les Religioses de Sant Felip Neri i la Puríssima Concepció. 1921 - Barcelona: Constitució de la companyia Gran Metropolitano de Barcelona SA, per iniciar la construcció del metro a la ciutat. 1940 - Dunkerque (França): Inici de la batalla de Dunkerque va ser una operació militar que va tenir lloc a Dunkerque, durant la Segona Guerra Mundial. La batalla es va lliurar entre els Aliats de la Segona Guerra Mundial i l'Alemanya Nazi. Com a part de la batalla de França al Front Occidental, la batalla va ser la defensa i l'evacuació de les forces britàniques i aliades a Europa del 26 de maig al 4 de juny de 1940. 1948 - Portell de Morella: En un assalt a la guàrdia civil moren els guerrillers antifranquistes Ángel Fuertes Vidosa, Manuel Ortiz, José Nieto Martín, Andrés Gómez i Manuel Torres Camallonga. 1963 - Mallorca: s'hi celebra l'acabament del Diccionari català-valencià-balear. 1986 - Pere Calders obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 2014 - Sants: l'intent de desallotjament del CSA Can Vies desemboca en una setmana d'incidents coneguts popularment com a #EfecteCanVies. 2019 - Eleccions municipals espanyoles i Eleccions al Parlament Europeu.
Resta del món 1714 - Florència (Toscana): fundació de la l'actual Biblioteca Nacional de Florència, a partir de la biblioteca llegada per Antonio Magliabechi a la ciutat. 1805 - Catedral de Milà, Milà Regne napoleònic d'Itàlia: Napoleó Bonaparte fou coronat rei d'Itàlia. 1896, Rússia: Nicolau II és coronat tsar. Serà el darrer monarca rus. 1937, Egipte: Admeten aquest país a la Societat de Nacions. 2003 - Macka (Trebisonda, Turquia): hi moren 75 persones, entre les quals 62 militars espanyols, en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan. L'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític. 2018, Kíiv, Ucraïna: el Reial Madrid es proclama campió de la Lliga de Campions per tretzè cop i esdevé el primer que la guanya tres cops seguits en el format Lliga de Campions.
Naixements Països Catalans 1825, Barcelona: Jaume Bosch, guitarrista i compositor català 1924 Figueres: Maria Tort Xirau, pintora i editora fotogràfica i cinematogràfica Maó: Maria Lluïsa Canut Ruiz, investigadora en física menorquina 1948, Barcelona: Carme Nieto, futbolista pionera del futbol femení a Catalunya. 1950, Molins de Rei: Antònia Castellana i Aregall, política catalana, primera alcaldessa de Molins de Rei en època democràtica. 1972: Sóller, Mallorca: Tòfol Castanyer, corredor de muntanya mallorquí. Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català
Resta del món 1566, Bozgadh, Imperi Otomà: Mehmet III, soldà otomà des de 1595 fins a la seva mort 1689, Thoresby, Nottingham: Mary Wortley Montagu, escriptora britànica 1850, Oulu, Finlàndia: Amélie Helga Lundahl, pintora finlandesa 1855, Pàdua: Vittoria Aganoor, poetessa italiana 1859, Imola, Bolonya: Giuseppina Cattani, metgessa patòloga italiana, investigadora del tètanus 1872, Palència: Trinidad Arroyo, intel·lectual i metgessa espanyola, primera dona doctora en oftalmologia i otologia a Espanya 1875, Haeju, Corea: Syngman Rhee o bé Yi Seung-man, president del Govern Provisional de la República de Corea, a l'exili (1919-1925), i també el primer de la República de Corea o Corea del Sud (1948-1960) 1877, San Francisco: Isadora Duncan, ballarina i coreògrafa estatunidenca, creadora de la dansa moderna 1895, Budapest, Imperi Austrohongarès: Paul Lukas, actor hongarès Hoboken, Nova Jersey: Dorothea Lange, influent fotoperiodista documental. 1907, Winterset, Iowa, EUA: John Wayne, actor, guanyador d'un Oscar, conegut principalment pels seus westerns 1909, Atizapán, Estat de Mèxic: Adolfo López Mateos. Va ser president constitucional de Mèxic de 1958 a 1964. 1912, Fiume, actualment Rijeka, Croàcia: János Kádár, pseudònim de Giovanni Giuseppe Czermanic (més tard Csermanek), polític hongarès, màxim dirigent del seu país durant trenta-dos anys 1920, Jamestown, Dakota del Nord: Peggy Lee, cantant estatunidenca de jazz i música popular, compositora i actriu 1921, Mannheim, República de Weimar: Inge Borkh, soprano alemanya. 1926, Alton, Illinois, EUA: Miles Davis, trompetista, i compositor de jazz, un dels músics més influents i innovadors del segle XX 1938, Toronto, Canadà: Teresa Stratas, soprano canadenca. 1941, Filadèlfia, EUA: Alan Kotok, informàtic 1951, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Sally Ride, física, astronauta i primera dona estatunidenca a viatjar a l'espai 1955, Hannover: Doris Dörrie, directora de cinema, productora i escriptora alemanya. 1957, Caire, Egipte: Alaa al-Aswany, dentista i escriptor egipci. 1973, Brno, República Txeca: Magdalena Kožená, mezzosoprano txeca. 1989, Istanbul, Turquia: Buse Coşkun, patinadora artística sobre gel que ha representat a Turquia internacionalment
Necrològiques Països Catalans 1939 - Barcelona: Neus Bouza Gil, jove obrera i miliciana, una de les dotze dones de la Presó de les Corts afusellades al Camp de la Bota pel règim franquista (n. 1916). 1992 - Barcelona: Josep Maria Bernat i Colomina, compositor de sardanes (n. 1925). 1999 - Barcelona: Jordi Maragall i Noble, advocat i polític català, pare de Pasqual i Ernest Maragall (n. 1911). 2007 - Barcelona: Josep Maria Puig i Salellas, notari català (n. 1924). 2009 - Barcelona: Alfons Milà, arquitecte català (n. 1924). 2014 - Anglès: Esther Boix, pintora i pedagoga catalana (n. 1927). 2015 - Barcelona: Jesús Lizano, filòsof, poeta i pensador llibertari català (n. 1931). 2018 - Barcelona: Màrius Sampere i Passarell, poeta català. 2021 - Santiago de Xile: Roser Bru Llop, pintora i gravadora catalana resident a Xile des del 1939 (n. 1923).
Resta del món 1595 - Roma, Estats Pontificis: Sant Felip Neri, fundador de la Congregació de l'Oratori (n. 1515). 1707 - Bourbon-l'Archambault, Regne de França: Francesca Atenea de Rochechouart de Mortemart, Madame de Montespan, amant de Lluís XIV de França (n. 1640). 1831 - Granada, Espanya: Mariana Pineda, heroïna de la causa liberal espanyola (n. 1804). 1863 - South Amherst, Massachusettsː Orra White Hitchcock, il·lustradora, artista botànica i científica estatunidenca. 1907 - Washington, DC: Elizabeth Keckley, esclava, modista i autora estatunidenca (n. 1818). 1922 - Ixelles, Brussel·les, (Bèlgica): Ernest Solvay, químic industrial i filantrop belga (n. 1838). 1929 - Bèlgica: Richard Heintz, pintor impressionista belga. 1941 - Marsella: Berthe Sylva, pseudònim de Berthe Faquet, cantant francesa de cafè concert (n. 1885). 1943 - Varsòvia, Alemanya Nazi: Tosia Altman, activista antifeixista polonesa jueva. 1945 - Lugoː Urania Mella Serrano, política galega, precursora de l'associacionisme femení (n. 1899). 1946, Tòquio: Tamaki Miura, soprano japonesa, cèlebre intèrpret de Madama Butterfly. 1951, Estocolmː Agnes Cleve-Jonand, pintora pionera del cubisme a Suècia. 1955 - Circuit de Monza, Itàlia: Alberto Ascari, pilot de Fórmula 1 italià (n. 1918). 1967 - Viena, Àustria: Georg Wilhelm Pabst, cineasta bohemoaustíac (n. 1885). 1976 - Todtnauberg, Alemanya Federal: Martin Heidegger, filòsof alemany (n. 1889). 1978 - Beaconsfield, Buckinghamshire, prop de Londres: Tamara Karsàvina, ballarina russa (n. 1885). 1987 - Hermosillo, Sonora, Méxic: Emiliana de Zubeldía, pianista i compositora navarresa. 2006 - Bethesda: Anita Roberts: biòloga molecular. 2008 - Los Angeles, EUA: Sydney Pollack, actor, productor i director de cinema estatunidenc.
Festes i commemoracions Festa local de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental.
Santoral Església Catòlica Santa Maria del Fonte Sants al Martirologi romà (2011): Felip Neri, fundador de la Congregació de l'Oratori; santa Mariana de Jesús, monja; Pere Sans i Jordà, dominic màrtir; Eleuteri I, papa; Simetri de Roma; Felicíssima de Todi, màrtir; Prisc d'Auxerre, màrtir; Desideri de Viena, bisbe i màrtir; Berenguer de Sant Pàpol, monjo; Lambert de Vença, bisbe; Andreu Franchi, bisbe dominic; Josep Chang Song-jib, màrtir; Joan Doan Trinh Hoan i Mateu Nguyen Van Phuong, màrtirs; Andreu Kaggwa i Poncià Ngondwe, màrtirs. Beats Francesc Patrici, sacerdot de Siena; Maria Angelica Mastroti. Sants Carp de Vèrria i Quadrat d'Atenes, dos dels Setanta deixebles; Felicíssim, Heracli i Paulí de Todi, màrtirs; Edmund I d'Anglaterra, rei; Pard de Campobasso, bisbe; Guinizó i Gennadi de Montecassino, monjos; Beats Regintrudis de Nonnberg, abadessa. Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Arnaud Buysson i companys màrtirs. Serventa de Déu: Caterina de Sant Mateu, clarissa.
Església Copta 18 Baixans: Sant Jordi, company de Sant Abraham.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 8 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen al 13 de maig del calendari julià litúrgic: Sants Glicèria i Laodici d'Heraclea, màrtirs; Alexandre de Roma, màrtir; Jordi el Confessor, de Constantinoble; Pausicaci de Sinnada; Leandre de Sevilla, defensor contra l'arrianisme; Eutimi d'Atos, fundador del monestir d'Íviron, i el seu pare Joan, el seu cosí Jordi i Gabriel; Glicèria de Novgorod, verge justa; Macari de Gluixets, abat; Servaci de Tongeren, bisbe, defensor contra l'arrianisme; Nicèfor d'Efapsios, prevere; Alexandre de Tiverias, màrtir; commemoració dels Màrtirs d'Íviron (); translació de les relíquies de Macari d'Obrutx; repòs d'Aleix de Bortsurmanj (1848); repòs de Joan de Sant Nil de Sora (1863).
Església d'Anglaterra Sants Agustí de Canterbury, bisbe; Felip Neri, fundador i guia espiritual.
Església Episcopal dels Estats Units Agustí de Canterbury, bisbe.
Referències
26